dimecres, 28 de juliol de 2021

L'Arxiu Nacional de Catalunya obre les seves portes amb motiu de la Setmana Internacional d'Arxius

|

Els arxius, siguin del tipus que siguin, solen ser institucions poc conegudes per la generalitat dels ciutadans. Només els investigadors, els estudiants, potser també els periodistes i aquells que per necessitat busquen qualsevol tipus de document per raó d'algun interès personal solen visitar-los bé físicament, bé ara mateix per via telemàtica. És freqüent que ni tan sols sapiguem quina és la seva ubicació. Resulta per tant molt útil que, de tant en tant, sense alterar el silenci i el rigor de la feina que es realitza discretament entre les seves parets, obrin les seves portes perquè puguem apropar-nos al tresor documental que acumulen els seus dipòsits, perquè allà hi ha el reflex nostra pròpia història.


ANC

Pablo-Ignacio de Dalmases


Amb motiu de la celebració del 7 al 11 de juny de la Setmana Internacional dels Arxius, l'Arxiu Nacional de Catalunya ha decidit celebrar una jornada de portes obertes que li ha servit, a més, per celebrar amb alguna demora per culpa de la pandèmia el 40 aniversari de la seva fundació, que va ser el 28 de novembre de 1980. En els seus inicis va ocupar un edifici de l'Eixample barceloní, però les necessitats d'espai, unides a l'exigència de dotar a les seves instal·lacions de tots els elements exigibles per a la millor conservació del seu patrimoni, va motivar que es busqués un emplaçament més d'acord amb aquestes necessitats.


L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va cedir a aquest efecte un solar sobre el qual es va construir un edifici dissenyat per l'arquitecte Josep Benedito i Rovira que està format per quatre blocs de sis plantes i soterrani connectats per un pati interior. Allí es conserven en l'actualitat fons de les administracions públiques (Generalitat, Administració perifèrica de l'Estat, Administracions locals i judicials, l'antiga Administració Reial i Senyorial) així com d'institucions, associacions, fundacions, fons patrimonials i familiars (marquesos de Castelldosrius, Sant Mori, Castell de Torrent i Comillas, comtes de Güell i de la Vall de Marlés, família Güell López, llinatges de Sentmenat i Cruïlles de Peratallada i molts més), registrals, religiosos, comercials i d'empreses (Cros, Tabacs de Filipines, Maquinista Terrestre i Marítima, entre altres) i personals (d'Ors, Macià, Prat de la Riba, Porcioles, Aiguader, Gassol, Saltor, Serrahima, Soldevila, Gali, Trias Fargas i un llarg etcètera). A ells s'han sumat els fons procedents de l'Arxiu de la Memòria Històrica (antic arxiu de la guerra civil) de Salamanca, que han anat incorporant-se en diverses etapes. Afegeixin 6'8 milions de fotos i daguerreotips, 0'2 de mapes i plànols (entre ells, els de Puig i Cadafalch), 0'02 de materials audiovisuals i sonors, i 0'13 de cartells, dibuixos i gravats, així com 11'78 milions de fitxers digitals. També hi ha dues biblioteques, auxiliar i de reserva, amb uns 120.000 volums (d'ells, 7.000 en la segona).


L'Arxiu està atès per 37 treballadors, la majoria d'ells funcionaris i el 2020 va tenir un pressupost que rondava els 2'7 milions d'euros. Durant aquest últim any hi va haver 599.395 usuaris remots i 3.955 personals i es van atendre 669.043 consultes per internet, 5.034 en sala i 6.132 pel servei d'informació. També es van celebrar cursos i seminaris (quatre), exposicions (quatre), presentacions (quatre) i conferències (28).


Les visites organitzades amb motiu de la Setmana Internacional dels Arxius s'inicien al jardí que envolta l'edifici en el qual s'ha situat una exposició a l'aire lliure sobre la dona en la fotografia (mare, eficient, intrèpida, esportista, confiada, perduda , oblidada, moderna i entre altres dones). A continuació i ja a l'interior, es recorren les instal·lacions a partir del magatzem d'arribada de materials. Segueix després el pas per algun dels dipòsits, els serveis de restauració de documents i l'arxiu de cartells i plànols. En el transcurs del recorregut els visitants poden contemplar alguns documents seleccionats, des d'un pergamí de les rendes de Llers pel castell de Güell de 1388, a diverses actes de govern català tant durant la segona República, com durant el llarg mandat de Jordi Pujol, passant pel passaport de l'agent de policia Pedro Urraca Rendueles que va ser qui va dirigir la captura de Lluís Companys i el seu retorn a Espanya per al seu processament en consell de guerra i subsegüent afusellament (document procedent del fons cedit per la família del funcionari). També poden contemplar diversos daguerreotips i nombroses fotos. Finalment es coneix la sala de consultes en què s'ha disposat una selecció de les publicacions que edita el propi Arxiu.


L'ANC té la seva seu, com hem indicat, a Sant Cugat de Vallès, al carrer de Jaume I, nº 33, 08195.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH