Homenatge a Alicia Alonso a Terrassa en el centenari del seu naixement

La cubana Alicia Alonso ha estat una de les més extraordinàries ballarines de dansa clàssica de el segle XX. Al seu geni artístic es va unir un magisteri incansable i una capacitat de treball inesgotable, ja que bé pot dir-se que va romandre en actiu fins al final dels seus dies. Vaig tenir el privilegi de veure-la ballant el ballet "La Peri" precisament al Centre Cultural de Terrassa el 1994, quan ella tenia 74 anys i estava ja gairebé cega i vaig tornar a contemplar-la al cap de pocs mesos al Teatre García Lorca de l'Havana. I puc afegir que l'he entrevistat en diverses ocasions. La primera, en el mateix any en què va actuar l'antiga Egara. En aquell temps l'Obra Cultural de Caixa Terrassa tenia el costum de celebrar dies abans de cada funció una trobada de premsa, seguit d'un dinar, amb el o els artistes que anaven a actuar. Quan va tenir lloc el que va protagonitzar Alicia vaig utilitzar una de les fotos que llavors se'ns lliuraven als periodistes i li vaig pregar que me la dediqués. El seu marit Fernando la va col·locar sobre les estovalles i li va posar el retolador a la mà, dirigint-lo a la superfície sobre la qual havia d'escriure. Va començar a fer-ho la genial artista, però la seva escassa vista li va impedir veure on acabava el paper i la meitat del seu autògraf va quedar fora, sobre les estovalles. No obstant això, a l'endemà, va ser capaç de ballar esplèndidament sobre l'escenari terrassenc.

Pablo-Ignacio de Dalmases

Explico això per demostrar la fèrria voluntat que aquesta admirable dona va tenir, tot i la progressiva disminució de les seves capacitats. Era digne d'admiració veure-la arribar a les últimes rodes de premsa que va protagonitzar al vestíbul del Tívoli, acompanyada per dos ajudants que l'ajudaven a caminar amb dificultat. Quan començava la funció, se situava discretament en qualsevol de les llotges i la seguia com si pogués percebre tot el que passava a l'escenari.

L'any passat es va complir el centenari del seu naixement i el Centre Cultural de Terrassa va voler retre-li un homenatge que va haver de posposar. Finalment, ha pogut celebrar-se amb una gran gala per la qual es van seleccionar una dotzena de fragments de diverses obres que havien estat molt lligades a la seva executòria artística. Algunes d'elles amb coreografia de la pròpia Alicia ( "La fille mal Garde", "El Quixot", "Trencanous", "Giselle", "El llac dels cignes" o "Coppelia") o de què havia estat el seu marit, Alberto Alonso ( "Carmen"), a les quals es van unir altres de diversos autors ( "La diva" d'Alberto Méndez i "Espartaco" de Azari Plizetski).

Un elenc de joves ballarins, molts d'ells formats per la pròpia Alonso o procedents del Ballet Nacional de Cuba, van interpretar diversos fragments -normalment passos a dos amb actuacions solistes de cada un dels membres de la parella- de cadascuna d'aquests títols. Van intervenir Anette Delgado, Dani Hernández, Oriana Plaza, Maynard Miranda, Ginett Moncho, Alexis Tutunique, Eva Natzaret, Javier Monier i Carla Vincelli.

Una vetllada excepcional per al record d'una gran artista que va deixar un segell indeleble en la dansa de tota una centúria.