"Alguns dies d'ahir": ficció dramàtica sobre història recent a la Villarroel

Sembla que va ser ahir i ja han passat gairebé quatre anys des d'aquells mesos frenètics en què van desenvolupar uns fets que han tingut molt diferent valoració segons sigui qui els analitzi i un resultat en no poca mesura decebedor, com confessa en els moments finals de la funció Jaume (Abel Folk), un dels personatges d'"Alguns dies d'ahir".

Jordi Casanovas ha escrit una comèdia dramàtica que ha dirigit Ferran Utzet i s'ha estrenat a la sala Villarroel. El seu autor ha situat l'acció argumental en ¿ho recorden? el asendereado tardor de 2017 per la qual cosa, com apunta Utzet, "aquesta vegada no hi ha distància dramàtica: l'obra ens convida, a través de les converses d'una família durant aquella tardor convulsa de 2018, a submergir-nos en el nostre passat més recent per entendre com sentim, com ens deia Jordi Borràs, duraran anys. Es tracta de reviure i revisar no la HISTÒRIA amb majúscules, sinó la història, la de les persones. Recordar que érem llavors i, potser de pas, entendre millor qui som avui. Alguns dies d'ahir converteix el teatre en una prodigiosa màquina del temps, i ens convida a pujar per reviure la nostra experiència individual i col·lectiva ".

La versatilitat d'aquesta sala teatral permet que l'espectador se situï en entorn de la taula del domicili d'una família qualsevol al voltant de la qual l'autor ha volgut reunir als seus quatre membres en successives trobades en els discuteixen l'actualitat. Amb actituds contradictòries ja que el pare i el fill (Folk i Francesc Cuéllar), són d'alguna manera protagonistes conscienciats i entusiastes i la mare i la filla (Miriam Iscla i Marta Ossó), espectadors escèptics, més encara, aquesta última radicalment discrepant amb tot el que està passant. Una situació que podríem considerar molt versemblant i, d'alguna manera, representativa del que va poder ocórrer en qualsevol família. Ja que a més, com a la vida real, darrere de tot això bateguen els problemes personals derivats de la pròpia relació familiar.

Els tipus creats per Jordi Casanovas estan molt ben perfilats i són versemblants i les situacions resulten creïbles. Per la resta, el fil conductor es desenvolupa amb habilitat, de manera que "uns quants dies d'ahir", sense pretendre ser de cap manera una obra testimonial, sí constitueix una bona ocasió per repensar uns fets que tots vivim en una o altra forma i que segueixen portant cua.