Vicente Molina Foix descobreix a "Les germanes Gourmet", una nova exquisidesa gastronòmica

En uns temps de rigorosa austeritat, en què han desaparegut les convocatòries de premsa amb dinar o sopar -llevat comptadíssimes excepcions- l'únic que sobreviu són els esmorzars.

Esmorzars tardans, que arriben més aviat a l'hora de l'aperitiu, però sempre molt d'agrair per la bona gent del gremi periodístic (ja ho deia aquella famosa duquessa: "que passin els periodistes, que segur que tindran fam"). En aquest ordre de coses, l'editorial Anagrama sempre ha estat, des dels temps gloriosos de Jorge Herralde, generosa i sol preveure un lleuger refrigeri per a socors de periodistes: cafè amb llet, infusions, sucs, algunes pastes i minientrepans. Una atenció elegant i discreta. Però quan arribo a aquesta última ocasió em quedo bocabadat perquè en comptes del refrigeri habitual em trobo unes llaunetes amb daus de salmó, vi, refrescos i unes misterioses tassetes amb unes perles semblants al caviar, però de color ataronjat i sabor vegetal.

En aquestes apareix Vicente Molina Foix, autor de la casa, que ve per presentar la seva última novel·la titulada "Les germanes Gourmet". Títol que ens convida a pensar que l'autor il·licità ha optat en aquesta ocasió per un tema relacionat amb la gastronomia, encara que Molina afegeix que té ingredients propis de l'espionatge. "És -diu- la història de quatre germanes, dues d'elles bessones, que dirigeixen un restaurant per a un màxim de 36 comensals, narrada per una d'elles, de manera que el text és una veu femenina que s'adverteix intel·ligent, sàvia i irònica". Afegeix que bé podria ubicar-se en qualsevol punt del litoral mediterrani.

No sóc un cuinetes -va puntualitzar-, encara que m'agrada menjar i em ve de gust investigar la cuina com un regne de faula en què es creen obres d'art que desapareixen pel que resulta un món exquisit i super exigent. Crec que en el fons he escrit una novel·la de novel·les en què van apareixent plats que es cuinen en el transcurs de la trama. Però el més notable és que Molina Foix ha introduït un guarniment culinari fart desconegut per aquests pagaments, com és el "citron 2" o "llimona dos", un cítric minúscul que pot utilitzar-se en forma de "llimona caviar", és a dir, precisament en forma d'aquelles perletes que havíem vist al bufet! Com es pot suposar, tots vam quedar estupefactes per la novetat que aporta "Les germanes Gourmet" que, de tenir bona estirada editorial, pot convertir-se en una imparable moda culinària malgrat el seu cost: 24 euros el quilo en una fruiteria molt selecta de Madrid, únic lloc en el qual l'autor va poder trobar aquest producte a Espanya.

Molina Foix diu que la pandèmia ha estat benèvola amb ell perquè li ha permès treballar molt. Concretament, en una nova traducció de "Marc Antoni i Cleopatra" de Shakespeare "una feina apassionant que" l'ha "entretingut vuit mesos« full time » i que ha estat el resultat d'una petició que" li havia fet "Luis Homar. És una tragèdia, però amb ingredients de comèdia en la qual hi ha gelosia, crisi de parella entre poderosos, rivalitats i desitjos de viure la sexualitat al màxim ". Bon coneixedor de la dramatúrgia de l'autor de Stratford on Avon, va declarar que aquesta era la seva obra preferida des que la va "veure a Londres interpretada per Glenda Jackson" i se'n va adonar que era molt contemporània".

"Sóc molt treballador", va afegir, tot i que "no pretenc escriure novel·les divertides" sinó divertir-se escrivint". Cosa que tot fa pensar que ha aconseguit amb "La germanes Gourmet".