Reaparició de Lolita Flores a Barcelona amb "Llévame hasta el cielo"

|

El millor premi que pot rebre un artista és l'afecció incondicional del seu públic i certament Lolita Flores la va aconseguir amb la seva reaparició al Teatre Apolo de Barcelona. Aquesta vegada ha canviat de local ja que en ocasions anteriors va estar actuant al Goya, però això no va ser obstacle perquè els seus admiradors -inclòs el seu amic Àngel Llàcer- la acompanyessin amb motiu de l'estrena de "Llévame hasta el cielo", una comèdia Nacho Llorente que ha dirigit Joan Carles Ros.


Bé, hem dit comèdia, però tenint en compte la seva durada, poc més de seixanta minuts, més aviat es podria classificar aquesta obra com un "pas de comèdia" o "passadís", tal com es deia en el llenguatge teatral tradicional. Però ara els textos dramàtics s'han acomodat la seva durada al de la dramatúrgia audiovisual i d'aquí aquesta durada més d'acord amb els gustos i preferència dels públics contemporanis.


Llorente ha jugat amb un espai tancat, l'interior d'un ascensor -bé que, per exigències de l'escenografia, en aquest cas, de caixa bastant, per no dir molt, gran- en el qual es troben un home, Marcelo, que tracta de pujar fins a l'àtic per tal d'ultimar la seva dona i un amic i Ángela, una sofisticada dama carregada de bosses, pel que suposa que acaba de tornar de compres i que, pel que sembla, sap bastant sobre la vida d' la persona amb la qual ha quedat fortuïtament reclosa. Dos éssers, doncs, enfrontats en aquest cubicle als quals una avaria obliga a romandre molt més temps de l'imaginat. A partir d'aquí, l'autor juga amb elements fantàstics, com el fet que l'al·lusió tan sols circumstancial al dimoni resulti sempre conflictiva i sobretot el fenomen de transposició d'identitats, en virtut del qual en un moment donat els dos intèrprets, Lolita Flores / Ángela i Luis Mottola / Marcelo, trastoquen els seus respectius rols pel de l'altre.


Teatre Llu00e9vame fins al cel


Diu l'autor que "potser, a primera vista, l'holograma no sigui massa evident, però darrere d'Ángela i de Marcelo, hi ha diverses reflexions complexes sobre el concepte de llibertat des de múltiples perspectives. Les diferents imatges de la història, en superposició, faran que l'espectador pugui crear les seves pròpies imatges sobre una fantasia que, en realitat, es troba en la rutina del nostre dia a dia, en els telenotícies i en les recerques personals ".


Comèdia, pas de comèdia i joguina còmica-dramàtic, amb insercions romàntiques, perquè tot acaba bé, com ha de ser, "Llévame hasta el cielo" és un entreteniment que permet el lluïment dels seus intèrprets i en particular la demostració de la seva versatilitat actoral, tot això actoral sense més complicacions i sense més objectiu que el d'entretenir el públic, una cosa sempre molt lloable.


Més informació a www.teatroapolo.com


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH