Rafael Dávila revela com el seu avi va fer a Franco cap de l'Estat

S'ha dit que sobre la guerra civil espanyola s'han escrit i publicats més llibres que sobre la segona guerra mundial. Sigui o no verídica aquesta apreciació, el que si és cert és que a la nostra ultima contesa interior s'han dedicat milers d'estudis i, el que resulta més notable, malgrat això encara queden documents per exhumar i aspectes per reinterpretar perquè encara subsisteixen prejudicis i axiomes fart discutibles. Com diu en el seu llibre "La guerra civil al Nord", el general Rafael Dávila Álvarez, nét del seu mateix ocupació i cognom que va figurar en el nucli inicial de l'Exèrcit insurrecte el 1936, "molts dels fets que es prenen com a dogma de fe, pilars de tants i tants llibres, no són exactament com es reflecteixen, no sé si amb alguna intenció". L'autor ha tingut el privilegi de trobar i treballar amb els papers, instruccions militars, directives d'operacions, dades estadístiques, apunts i documents del seu avi procedents de l'arxiu familiar i els ha completat amb documentació dels arxius públics, de manera que ha elaborat una visió d'aquell enfrontament que aporta algunes dades nous.

Resulta particularment interessant la detallada descripció que fa, amb base documental precisa, sobre el desenvolupament dels fets que van portar a la proclamació de Franco com a cap del nou Estat. Plantejada la guerra en els seus inicis amb dues grans forces operatives, una al nord i una altra al sud, que anaven avançant cap a la seva convergència, pocs dies després de l'iniciat el conflicte s'havia improvisat un òrgan polític, la Junta de Defensa Nacional, la presidència es va adjudicar al general Cabanellas per ser el més antic. Però la veritat era que "la manca de coordinació entre els seus comandaments i les seves diferències de criteri, en algun cas enfrontat, no era el més apropiat per a la coordinació d'una guerra que ja s'entreveia llarga; es feia necessari un comandament únic" raona l'autor.

D'aquesta manera van tenir lloc les primeres converses entre els membres d'aquesta Junta que havia anat incorporant nous membres en el transcurs de l'estiu. Hi va haver una primera reunió per afrontar aquest problema el 21 de setembre de 1936 a l'aeròdrom de Sant Ferran, limítrof a Salamanca, en què "no es va prendre decisió sobre el comandament únic, la Presidència de Govern o la Direcció de l'Estat". Va ser en el següent ple, celebrat el 28 del mateix mes, quan es va acordar encomanar aquesta funció a Franco (l'autor diu que alguns membres de la Junta havien pensat en el seu avi, proposta que l'interessat va declinar per la seva edat). Es va decidir el seu nomenament com 'generalísimo' "sense que sobre el comandament i atribucions del general Franco hagués cap acord" perquè "la Junta no va parlar del comandament polític ... s'entenia que havia de ser l'únic cap dels Exèrcits en guerra, però la Junta seguia sent el màxim òrgan de govern".

Aquesta situació va evolucionar molt ràpidament en les següents 48 hores. Un document de l'avi de l'autor revela la insatisfacció que va produir haver deixat en l'aire tan capital qüestió. Segons aquestes notes, Dávila va comentar la situació amb Mola i reunits seguidament tots dos amb Franco, aquest va acceptar assumir també aquesta altra funció com a cap de Govern. Per tal preacord a les mans, es va desplaçar Dávila a Burgos per comentar-ho amb Cabanellas, que es va oposar, i Gil Yuste, que va argüir que no cabia prendre cap decisió perquè no s'havia tractat en la reunió esmentada.

Un altre membre de la Junta, el coronel Moreno Calderón, va quedar encarregat de contactar amb Queipo de Llano, que "s'oposava terminantment". A la fin s'havia aconseguit la conformitat d'Orgaz, Saliquet, Ponte i Moreno Calderón, per la qual cosa Dávila, sabent l'aprovació de Mola i l'acceptació de l'interessat, va ser de nou a despatxar amb Cabanellas qui, tot i que se seguia oposant a la designació de Franco com autoritat política, va acabar acceptant-la com una cosa inevitable. En conseqüència, es va cridar immediatament a Yanguas Mesía perquè redactés la disposició que hi havia es publicar en el Butlletí de la Junta de Defensa Nacional.

"La iniciativa del general Dávila -diu el seu nét- va constituir realment un canvi d'escenari perquè a la reunió de Salamanca només es va limitar a decretar el comandament únic per a les operacions militars pel general Franco, sense que això afectés les atribucions i funcions de la Junta de Defensa". Tot i així, va quedar per concretar un detall gens menyspreable: si el nomenament havia de ser el de "cap de Govern de l'Estat" o "cap de l'Estat" com propugnava Nicolás Franco. En puritat, una discussió bizantina perquè en el text de la disposició s'aclaria que assumiria "tots els poders del nou Estat". Així es va anunciar en premsa i ràdio i amb aquesta denominació se li va conèixer des del 2 d'octubre de 1936 fins la seva mort.

Encara hi ha moltes coses més en l'obra del general Dávila Álvarez que mereixen un comentari. Valguin dues mostres. L'autor desmenteix la imputació que es va fer a Franco d'haver estat el primer a propiciar l'ús de tropes marroquines en un conflicte interior -la revolució d'Astúries de 1934-, ja que Azaña ja s'havia anticipat utilitzant als Regulars en la repressió de l'intent monàrquica de Sanjurjo de l'10 d'agost de 1932. Més encara, distanciant-se de la major part dels autors, Dávila valora molt tímidament les capacitats del general Vicente Rojo de què diu que "militarment era un bon oficial d'Estat major, però mai va ser un general capaç per al comandament; mai va plantejar una acció ofensiva d'envergadura, ni va ser capaç d'assumir la iniciativa en cap front que conduís als seus homes a objectius avançats que posessin en greu risc al contrari".