El Banc d'Espanya eleva al 6,2% la seva previsió de creixement per a 2021 i al 5,8% per a 2022

El Banc d'Espanya ha elevat la seva previsió de creixement de l'economia espanyola al 6,2% per a aquest any, dues dècimes més que el 6% apuntat en les seves anteriors estimacions de març, i estima que augmentarà un 5,8% el 2022, cinc dècimes més respecte a la previsió anterior. Per 2023, preveu un creixement del 1,8%, una dècima més.

@EP

D'acord amb l'Informe Trimestral de l'Economia Espanyola publicat aquest dilluns, la menor incidència de la pandèmia, amb el rerefons de l'avanç de la vacunació, i l'execució dels projectes sota el paraigua dels fons europeus donarien lloc, sota aquest escenari central , a creixements elevats de l'activitat en el segon semestre d'aquest any, el que també tindria un impacte positiu elevat sobre l'avanç del PIB en la mitjana de 2022.

Aquesta millora de les estimacions descansa, a més, en la previsió de què les exportacions de turisme arribaran al tercer trimestre d'aquest any un nivell proper al 50% del registrat en el mateix període de 2019 i que a finals del mes d'agost estarà vacunada el 70% de la població espanyola, el que permetria que, a partir de llavors, es donessin nous passos en l'aixecament de les mesures de contenció fins a la seva total desaparició, a final de 2021.

Amb tot això, el PIB no arribaria al nivell previ a la pandèmia fins a l'últim tram de 2022 i se situaria un 1,9% per sobre de la mateixa a la fi de l'horitzó de projecció (2023), el que indica que, encara que transitori, l'impacte de la crisi sanitària serà "relativament persistent", segons el Banc d'Espanya.

En les noves projeccions per 2021, s'incorpora al voltant del 50% de l'import dels fons europeus anunciat pel Govern per a aquest any, considerant tant els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) com el denominat React-EU, que en conjunt suposen uns 27.000 milions d'euros. Per al conjunt de l'horitzó de projecció, l'absorció es situaria lleugerament per sobre del 80% dels fons totals disponibles en forma de transferències, concentrant-se el major impuls en 2022.

Segons ha explicat el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, l'impacte en el PIB dels fons europeus serà d'un punt percentual 2021, de 2,4 punts percentuals positius i d'1,8 punts percentuals en 2023.

D'acord amb les estimacions de l'organisme que encapçala Pablo Hernández de Cos, s'espera que el PIB experimenti un repunt significatiu en taxa intertrimestral en el segon trimestre del l'any, que podria ascendir a un 2,2% en taxa intertrimestral a l'escenari central d'aquestes projeccions.

UNA TAXA D'ATUR DEL 15,6% EN 2021 I UN DÈFICIT DEL 8,2%

Pel que fa a les estimacions sobre la taxa d'atur se situarà en el 15,6% aquest any, per sota del 17% estimat prèviament, mentre que baixaria al 14,7% el 2022 i al 13,7% en 2023. "Aquesta recuperació de l'ocupació permetria reduir la desocupació, fins situar-se per sota dels nivells pre-pandèmia des de finals de 2022", ha assenyalat l'organisme.

De la seva banda, el dèficit públic quedarà aquest any en el 8,2% del PIB i s'estabilitzarà al voltant del 4,9% el 2022 i al 4,3% en 2023. El deute superarà el 120% del PIB aquest any ( 120,1%), mentre que baixarà al 117,9% en 2022, tornant a pujar lleugerament al 118% en 2023.

IMPACTE DE LES MESURES D'AJUDA, 2,1% DEL PIB

Així mateix, l'impacte global net sobre el dèficit públic de les mesures aprovades aquest any per millorar la solvència de les empreses, l'extensió dels ERTE i el cessament d'activitat dels autònoms ascendeix al 2,1% del PIB, dos punts percentuals menys que el 2020.

A més, en el mitjà termini, la recuperació de l'activitat provocaria un cert repunt de la inflació subjacent, mesura pel IHPC exclosos els components d'energia i d'aliments, fins al 0,3% el 2021, a l'1% el 2022 i a l'1,1% en la mitjana de 2023. en termes de la inflació general, aquesta taxa seria de l'1,9 el 2021 i de l'1,2% el 2022 i 2023.

DESTRUCCIÓ DE TEIXIT PRODUCTIU I AUGMENT DE LA DESOCUPACIÓ

No obstant això, l'organisme supervisor encara creu que hi ha un elevat grau d'incertesa, sobretot en el més curt termini, i afegeix que aquestes conseqüències poden adoptar formes molt diverses, que comprenen des de les possibles seqüeles en forma de destrucció del teixit productiu i de augment de l'atur de llarga durada fins als canvis en els hàbits dels agents.

A més, ha advertit que com a resultat de la crisi, es podrien produir "canvis estructurals de calat" en l'estructura productiva de l'economia, que portaran amb si la necessitat de "reajustaments de factors de producció" entre diferents branques i empreses.

DOS ESCENARIS ALTERNATIUS

Davant aquestes perspectives, el Banc d'Espanya ha plantejat dos escenaris alternatius. Sota l'escenari favorable, amb una millora de l'evolució de la pandèmia, el PIB creixeria aquest any un 6,8%, menys del 7,5% previst al març; mentre que en el advers, amb un repunt dels contagis, s'alçaria un 4,6%, una mica més elevat del 3,2% estimat en el tercer mes de l'any.

Pel que fa a 2022, el PIB augmentaria un 7% en un escenari favorable, superior al 5,5% estimat al març, mentre que al advers s'alçaria un 5,2%, més gran que el 4,6% previst anteriorment.

Amb tot això, a l'escenari favorable, el creixement del PIB el 2021 seria una mica més gran que a l'escenari central al llarg de tot l'horitzó de projecció, el que permetria que el producte de l'economia se situés, a la fi de 2023, 4,2 punts percentuals per sobre de l'nivell previ a la crisi.

Per contra, el ritme més moderat de la recuperació del PIB sota l'escenari advers faria que aquest se situés encara lleugerament per sota de la seva cota pre-crisi a la fi de 2023.

Des del punt de vista de la composició de la demanda agregada, la recuperació projectada descansarà principalment sobre la demanda nacional, tot i que la contribució del sector exterior a l'avanç del PIB serà també positiva en els tres anys de l'horitzó de previsió. Així, en les projeccions, els fluxos turístics procedents de l'exterior no recuperaran els nivells previs a la crisi sanitària fins a finals de 2023.

PRINCIPALS RISCOS

El Banc d'Espanya adverteix que aquestes previsions estan subjectes a una sèrie de riscos i en el cas concret de l'evolució de l'epidèmia, afirma que el perill de brots autòctons és baix donat el procés de vacunació, però no així el risc de casos importats, amb l'aparició de soques més contagioses.

Altres dels riscos que identifica són els associats amb la destinació de la borsa d'estalvi acumulada durant la pandèmia, el ritme de recuperació de les exportacions de turisme i el grau de persistència dels efectes de la crisi sobre el creixement potencial, a través del possible impacte sobre la desocupació de llarga durada i de la destrucció d'empreses.

REDUIR LA DESPESA DAVANT AUGMENT D'IMPOSTOS

Sobre l'estalvi acumulat de les famílies, Arce va advertir que les llars podrien decidir restringir "voluntàriament" els seus nivells de despesa en anticipació que l'elevat volum de deute públic acumulat amb la crisi condueixi a un augment d'impostos en el futur.

Així mateix, va alertar d'un "hipotètic repunt" de les insolvències empresarials, que conduiria a una pèrdua de llocs de treball i, possiblement, a un deteriorament del capital de les institucions financeres, el que podria incidir desfavorablement sobre la seva capacitat per a la concessió de crèdit. Això dependrà, afegeix, de les ajudes directes o indirectes que se segueixin mantenint o implementant.