Els economistes catalans exigeixen canviar els impostos de patrimoni, societats i successions

@EP

Els economistes catalans exigeixen modificar els impostos de patrimoni, societats i successions, segons recull l'Enquesta de Situació Econòmica de Primavera 2021 del Col·legi d'Economistes.

Pel que fa a les xifres de l'enquesta, que la van respondre mil professionals, un 82,8% defensa reformular l'impost de successions, un 76,7% proposa canviar l'impost de patrimoni i un 69,7% es mostra partidari de modificar l'impost de societats. "És realment necessari i urgent treballar per una reforma tributària que tingui en compte les circumstàncies actuals", ha assegurat en roda de premsa el vicedegà del Col·legi d'Economistes, Xavier Subirats. 

La primera proposta per a la reforma tributària que recull l'enquesta, és la reclamació per modificar l'impost de successions.  Del 82,8% que ho demanen, hi ha un 71,9% que proposa bonificar els descendents, un 52,3%  que estaria d'acord amb la supressió per al cònjuge i un 23,4% en l'establiment d'un tipus mínim.

Així mateix, més de tres quartes parts dels economistes, un 76,7%,  són partidaris de canviar l'impost de patrimoni. Un 55,6% proposa suprimir-lo i un 42,8% defensa implementar-lo a escala estatal, sense diferència entre autonomies.

Per altra banda, gairebé un 70% dels economistes defensen que s'ha de canviar l'impost de societats. Un 68,3% compartiria que les societats no residents amb negocis en territori espanyol tributessin per un impost de societats mínim i un 62% defensa la conveniència de l'establiment d'un tipus mitjà mínim.

Una altra dada que revela l'enquesta és que més de la meitat dels participants, un 70,2%, defensen l'eliminació de les diferències de tributació en els diferents territoris de l'Estat perquè suposa un "greuge" entre les autonomies. El president de la Comissió de Fiscalistes del Col·legi d'Economistes, Nacho Cornet, ha assegurat que Catalunya "surt perdent" amb aquest model i s'ha referit als canvis de residència dins l'Estat per motius fiscals.

L'ECONOMIA, A MILLOR

En paral•lel, el Col·legi d'Economistes ha constatat una "tendència de millora clara" de l'economia després de l'impacte de la pandèmia. Aquesta conclusió s'ha extret de l'evolució de l'Índex de Confiança, elaborat a través de la percepció dels economistes davant la situació econòmica tenint en compte els factors que la poden afectar.

A Catalunya, aquest indicador ha passat del 3,58 registrat en els primers tres mesos de l'any al 4,20 en el segon trimestre. Els economistes preveuen mantenir aquesta "dinàmica de recuperació" al llarg de tot l'any, i tancar 2021 amb un 4,79.

EL NOU ESCENARI POLÍTIC TAMBÉ AFECTA L'ECONOMIA

Entre els principals problemes que inquieten els economistes catalans, la situació política se situa en segona posició i agafa una dinàmica creixent, després de l'impacte de la pandèmia.

L'acord d'investidura del president de Generalitat va suposar una millora "significativa" de les expectatives referents a la situació de l'economia. Els enquestats que van contestar abans de fer-se públic l'acord situaven la previsió a finals de 2021 en 4,69, mentre que els que van respondre després de l'anunci el situaven en 4,89.

En aquest punt també s'ha detectat una forta influència de l'anunci de l'acord d'investidura. Abans de conèixer la notícia, el 61,1% dels enquestats destacaven la preocupació per la situació política entre els tres principals problemes. Després de l'anunci, el percentatge va baixar al 46,1%.

ESCEPTICISME EN COM ESPANYA APROFITARÀ ELS "NEXT GENERATION"

Un altre dels temes de l'Enquesta de Situació Econòmica de Primavera són les prioritats a l'hora de destinar els fons europeus anomenats "Next Generation". Els  participants s'han mostrat "escèptics" en la capacitat de les administracions per absorbir, gestionar, executar i controlar l'aplicació dels fons europeus.

En una escala del 0 al 10, els enquestats han situat en un 3,95 la confiança en l'executiu espanyol i en un 4,38 la del Govern. El responsable tècnic de l'Enquesta de Situació Econòmica del Col·legi d'Economistes, Xavier Segura, ha atribuït aquestes dades al "debat obert" sobre la gestió d'un volum "molt elevat de fons" en un període "relativament curt" de temps.

Així mateix, ha recordat l'experiència de casos anteriors, on Espanya s'ha situat "a la cua" de l'aprofitament de fons europeus. Segura també ha mencionat els dubtes relacionats amb la transparència i amb els criteris de distribució dels fons.