Felip VI torna a Barcelona amb la representació de la Generalitat "in extremis"

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, serà qui acudirà finalment al sopar inaugural de la XXXVI Reunió Anual de Cercle d'Economia amb la presència del Rei, després de la negació d'Aragonès i Puigneró

|
20210614132637

 


El rei Felip VI rep la Medalla d'Honor d'Andalusia, aquest dilluns a Sevilla

@EP


El Rei Felip VI torna avui a Barcelona per participar en el sopar inaugural de la XXXVI Reunió Anual del Cercle d'Economia. Ho fa amb una situació molt diferent de la que va ser la seva última visita a Catalunya quan va anar a la planta de Seat a Martorell al costat de Pedro Sánchez, però sense representació del Govern de llavors.


Tres mesos després, la situació ha canviat i ara el monarca torna a la capital catalana amb un nou executiu català, encapçalat per Pere Aragonès, i amb el desglaç entre el Govern i la Generalitat amb els indults "imminents", tal com va anunciar ahir la Moncloa.


Amb tot aquest context, el Rei Felip VI vindrà aquesta vegada acompanyat pel president de Corea de Sud, Moon Jae In, qui es troba de visita d'Estat a Espanya, i tots dos participaran en el sopar inaugural de la XXXVI Reunió Anual del Cercle d'Economia. En el sopar s'haurien de trobar amb el president de Gobierno, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Pere Aragonès, encara que aquest últim al final no hi acudirà i en el seu nom ho farà la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.


En un primer instant, ahir es va acordar que els membres de la Generalitat poguessin acudir a actes en els quals hi fos el Rei si consideren que són rellevants per a Catalunya. "El que faci el Rei del regne d'Espanya no condicionarà en cap cas l'agenda de Govern de la Generalitat ni tampoc l'agenda del president", ha recalcat la portaveu de l'Executiu, Patricia Plaja.


No obstant això, en el transcurs del dia d'ahir Aragonès va decidir rellevar la seva assistència al sopar al vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, encara que el President si que assistirà a les jornades organitzades pel Cercle. Segons Plaja, aquesta decisió va respondre a la voluntat "d'ocupar tots els espais on els catalans tinguin interessos", i des de Presidència es va apel·lar a la voluntat d'aprofitar la presència d'alts mandataris internacionals.


Així i tot, Puigneró va rectificar i a mitja tarda es va negar a assistir-hi proposant a Presidència que, "si és oportú, deleguin en altres membres de Govern", van informar fonts de Vicepresidència. La versió que va donar el vicepresident de manera pública al·legava que ell no estava d'acord (amb el sopar del Cercle) i que "asistiria a la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, com tenia previst i compromès".


Després de la negació d'Aragonès i Puigneró va ser la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, la qual va anunciar al final del dia d'ahir que seria ella la que finalment acudiria a l'acte amb Felip VI. En roda de premsa, Vilagrà va assegurar la seva participació perquè "el Govern sempre assisteix als esdeveniments on es tracten temes importants per a l'economia catalana".


FELIP VI, TRES VISITES EN DUES SETMANES


La d'aquest dimecres serà la primera d'un total de tres visites del Rei a Catalunya en un període de temps de tan sols dues setmanes. Està previst que el monarca participi en la inauguració del Mobile World Congress, que acollirà Barcelona el 27 i 28 de juny, després que l'edició de 2020 se suspengués per la pandèmia.


A més a més, al costat de la Reina i les infantes acudirà al lliurament dels premis Princesa de Girona, prevista en principi per a l'1 de juliol sense que per ara estigui clar si serà a la localitat que els dóna nom o a la Ciutat Comtal.


El nou viatge a Barcelona de Felip VI es produirà també tres dies abans del setè aniversari de la seva arribada al tron després de l'abdicació del Rei Joan Carles I el juny del 2014. Des del principi del seu regnat, la situació amb Catalunya s'ha convertit en un assumpte recurrent.


El seu discurs del 3 d'octubre de 2017, tan sols dos dies després del referèndum de l'1-O, ha estat un dels moments més delicats, juntament amb el de la retirada de l'assignació al Rei emèrit i la marxa a l'exili de Joan Carles I l'estiu passat .

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA