Demanen 25 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, 17 per a Mercè Gironés i 4 per a Josep Pujol

L'Advocacia de l'Estat sol·licita una pena de 25 anys de presó per al primogènit de l' 'clan' dels Pujol, Jordi Pujol Ferrusola, mentre que per la seva exdona, Mercè Gironès, interessa 17 anys i mig, i per al seu germà Josep Pujol la pena de quatre anys de presó per delictes relacionats amb la gestió del patrimoni familiar. Se'ls imputa falsificació en document mercantil, contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals i frustració a l'execució.

Jordi Pujol Ferrussola @ep

Després que al juliol de 2020 l'instructor de l'Audiència Nacional proposés jutjar a tota la família per formar presumptament una organització criminal que buscava acumular un patrimoni desmesurat aprofitant-se de la seva posició privilegiada, i després de l'escrit d'Anticorrupció, ara ha arribat el torn de l'Advocacia de l'Estat, que en el seu escrit reclama a Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironés la quantitat de 7.768.127 euros en concepte de responsabilitat civil pels delictes contra la Hisenda Pública corresponents al pagament de l'IRPF dels exercicis de 2007, 2008, 2009 , 2010 i 2012.

L'advocada de l'Estat, Rosa Maria Seoane, no es dirigeix però contra tot el 'clan', és a dir, l'expresident Pujol, la seva dona Marta Ferrusola i els seus set fills; sinó que només es demanen penes de presó per al primogènit, per a la seva exdona i per a Josep Pujol, a més de sol·licitar també condemnes per deu empresaris.

Concretament, l'Advocacia considera els tres citats autors d'un delicte de falsificació en document mercantil pel qual es demanen tres anys de presó i multa de 60.000 euros, a més de la seva inhabilitació per a l'exercici de professió, ofici, indústria i comerç pel temps que duri la condemna.

El delicte més greu és la comesa contra Hisenda, per a Jordi Pujol se sol·licita un total de 15 anys, tres per cada un dels exercicis en què va defraudar que són els de 2007, 2008, 2009, 2010 i 2012, i multa pel triple de la quota defraudada. La pena, d'imposar-se, suposarà pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes públiques, i del dret a gaudir dels beneficis i incentius fiscals o de la seguretat social durant el període de tres anys per cada un dels delictes.

Per a la seva exdona reclamen per aquests fraus un total de 7,5 anys de presó, 18 mesos per cada delicte i multa de 150 per cent de les quotes defraudades i també pèrdua de possibilitat de subvencions. Per a Josep, pel frau a Hisenda el 2010, 18 mesos de presó i la mateixa multa i penalitats que al seu ex cunyada.

Per blanqueig es demanen per a Jordi Pujol cinc anys de presó, i multa per la quota defraudada en els exercicis de 2002, 2003, 2004 i 2006 i inhabilitació especial per a l'exercici de la seva professió per dos anys. Per aquests mateixos exercicis sol·liciten per a la seva exdona també cinc anys de presó. Finalment pel delicte de frustració a l'execució s'interessa per a cada un d'ells dos anys de presó i altres 54.000 euros de multa.

Respecte dels empresaris per als quals l'Advocacia de l'Estat demana presó per falsificació són concretament francès Rober Ribes, Bernardo Dominguez Cereceres, José Barrigón, Gustavo Buesa, Josep Mayola, Luis Delso, Carlos Sumarroca, Josep Cornado, Alejandro Guerro, Carlos Villarrubí, per cadascun dels quals se sol·liciten dos anys de presó i multa de 60.000 euros, i la mateixa inhabilitació que als Pujol.

"Prevalent-" DEL CÀRREC DE PRESIDENT

El relat dels fets plasmat per l'Advocacia de l'Estat és similar al realitzat per la Fiscalia, ja que afirma que "al llarg dels anys els membres de la família Pujol allegaron grans quantitats de diners, prevalent-se del càrrec que Jordi Pujol va ostentar com president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003) ", per repartir-les entre els membres del clan sense tributar per elles.

Seoane atribueix al primogènit i a la seva mare "la direcció operativa de la captació i distribució dels fons", tot i que recorda que aquesta última ha estat exonerat pel jutge instructor causa del seu estat de salut. La defensa va presentar un informe mèdic segons el qual pateix una "severa demència".

Andorra era clau en l'operativa dels Pujol. D'acord amb l'Advocacia, la família tenia diversos comptes en bancs del principat on feien "continus ingressos en efectiu", als quals seguien "sistemàtics repartiments de diners" entre les diferents comptes, bé per transferència, bé en efectiu. "El més habitual és que Jordi Pujol Ferrusola fos el receptor immediat de les grans sumes" i després les canalitzés cap als altres.

En una primera etapa, els moviments de diners del clan es van circumscriure a Andorra, però poc a poc van cobrar pes "actuacions transnacionals, dirigides a garantir la màxima opacitat, movent aquests capitals a altres jurisdiccions, algunes d'elles considerades 'offshore', o procedint a la seva col·locació en negocis a tercers països ".

Així, l'Advocacia apunta a un "ús sistemàtic de mecanismes il·lícits de compensació internacional, amb plena cooperació dels gestors de l'entitat bancària andorrana", pel qual els continus ingressos en comptes dels diners en efectiu que els investigats tenien a Espanya va ser a parar a les seves posicions financeres, eludint els controls implementats per regular la sortida de divises del territori nacional.

L'informe esmenta en la seva majoria comptes bancaris de la família, però també observa ingressos directes de diners en metàl·lic a comptes de tercers, així com a la "utilització de qualificats professionals o experts en la creació d'estructures comercials per procedir a l'aflorament d'aquests diners obtingut presumptament de manera il·lícita i la seva integració en negocis legals, assegurant l'èxit de les seves activitats ".

ACTUACIÓ "SINCRONITZADA" DELS PUJOL

L'informe descriu una actuació organitzada per la que "tota la família va procedir a obrir simultània i sincronitzadament comptes en un paradís fiscal (Andorra), per anar distribuint el patrimoni obtingut il·lícitament". Aquestes comptes en Andbank van funcionar "durant anys" però, en un moment donat, seguint les instruccions del germà gran, les van cancel·lar mitjançant reintegraments en efectiu per no deixar rastre i la majoria d'ells les va tornar a obrir en BPA.

En un pas més, "diversos d'ells, una altra vegada organitzadament --i d'acord aparentment amb els responsables de l'entitat bancària--, van adquirir sengles estructures societàries absolutament opaques a què van transferir les seves capitals (fundacions 'off-shore' dependents de societats 'off-shore' gestionades per testaferros), amb la finalitat declarada i admesa d'ocultar-los a la Hisenda ".

Finalment, el 2014, van tancar aquestes estructures fiduciàries. Alguns, indica l'Advocacia de l'Estat, van regularitzar la seva situació tributària amb l'amnistia fiscal, inclòs Jordi Pujol Ferrusola, tot i que "de forma incompleta i inexacta", al temps que va continuar, fins i tot amb la investigació judicial en marxa, l'estratègia d'ocultar els seus fons , amagant aquesta vegada a Mèxic.

L'Advocacia crida l'atenció sobre el paper exercit per Mercé Gironès com a titular nominal de les "societats merament instrumentals, mancats de mitjans personals ni materials suficients ni adequats per prestar cap servei", que es va usar per ocultar aquests diners al fisc espanyol.

L'informe de l'Advocacia es coneix un mes després de l'escrit d'acusació de Anticorrupció, en el qual sí interessava presó per a tots els membres del clan dels Pujol excepte per a la matriarca. En concret, demanava 9 anys de presó per l'expresident i fins a 29 per el seu primogènit, i, afegia als delictes el d'organització criminal o associació il·lícita. Per a la resta de l' 'clan' les penes sol·licitades van dels 17 anys als vuit.