Troben restes d' 'homo sapiens' de fa 14.000 anys al jaciment de Lleida

Investigadors de Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic (Ceparq) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han descobert a la Cova Gran de Santa Linya (Lleida) restes atribuïdes a 'homo sapiens' de fa 14.000 anys, a finals del Paleolític superior .

Les restes prehistòriques d'humans moderns a la península ibèrica són "molt escassos" i els trobats en aquest jaciment del Prepirineu corresponen a una dona, ha informat aquest dimecres la UAB en un comunicat.

Restes trobades @ep

La Cova Gran, a Les Avallanes-Santa Linya, preserva innombrables vestigis enterrats en els sediments que la conformen, que permeten reconstruir la història dels últims 50.000 anys, des dels neandertals i els primers 'homo sapiens' fins als primers agricultors i ramaders.

Els investigadors, que estudien la Cova Gran des de 2002, havien trobat registres materials d'entre 45.000 i 4.000 anys d'antiguitat, però no s'havien localitzat fins ara restes òssies dels individus que la van habitar.

Les restes recuperades, que s'han donat a conèixer aquest dimecres, corresponen a una dona, que han batejat com a 'Linya', i els conformen dos fèmur, un d'ells connectat amb la pelvis, així com ossos llargs de les extremitats superiors i inferiors i falanges disperses: el crani i l'esquelet axial, malgrat que hi són presents, estan poc representats.

La datació de l'estrat on es van trobar les restes i una datació directa sobre un dels ossos limiten de manera precisa que la dona va morir fa entre 14.350 i 14.100 anys, al Paleolític superior, a finals del pleistocè.

"PEÇA CLAU"

"Les restes de Linya obren una nova finestra per apropar-nos a les circumstàncies de la seva mort, però també a la seva vida i la dels seus contemporanis a la regió i són una peça clau per conèixer l'anatomia i el patrimoni genètic de les poblacions de caçadors -recolectors de final de pleistocè ", ha destacat el catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB Rafael Mora.

L'estat de conservació dels ossos ha fet necessari aplicar processos d'estabilització i preservació per als estudis futurs, que s'estan realitzant a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes).

Les restes es van trobar dins d'un espai considerat un receptacle natural, delimitat per diversos blocs de grans dimensions caiguts de la visera de l'abric, i s'està investigant si els ossos de les extremitats van ser desplaçats cap al cubicle.

Els investigadors han constatat que en aquest espai es va dipositar el cos complet d'una persona que, a partir de la disposició dels fèmurs, va reposar directament sobre la terra en posició de cúbit supí, i s'investiga per recuperar microresidus que puguin indicar si el cadàver estava cobert amb pells o fibres vegetals.

"No se'ns escapa la necessitat de ser cauts a l'hora d'afirmar que es tracta d'un enterrament intencionat", ha afirmat l'investigador del Ceparq Jorge Martínez-Moreno, i ha afegit que el tractament mortuori entre els caçadors-recol·lectors pot ser un enterrament intencionat, un secundari, canibalisme o mort accidental.

"MOMENT CLIMATOLÓGICAMENT CRÍTIC"

L'interval temporal datat del dipòsit sedimentari, d'entre fa 14.400 i 13.500 anys, apunta que els pobladors del jaciment van viure un "moment climatològicament crític", segons els investigadors.

Fa uns 14.700 anys, les condicions climàtiques globals extremadament fredes van virar de forma sobtada cap a un nou règim climàtic similar a l'actual, que es va caracteritzar per un augment de la temperatura i pluges, que van provocar canvis ecològics rellevants, un impacte que és poc conegut en el Prepirineu.

Els investigadors han considerat que el descobriment de 'Linya' permetrà modular les nocions sobre l'anatomia d'aquells 'homo sapiens', "dels que es té un coneixement menys preus que sobre els neandertals".