Més del 75% del territori espanyol està en risc de desertificació

@EP

Més del 75% del territori espanyol està en risc de desertificació i el 70% de les demarcacions hidrogràfiques espanyoles estan amb nivells d'estrès hídric alt o sever, tal com ha informat Greenpeace i l'Observatori Ciutadà de la Sequera.

Aquestes dades s'han publicat avui que es commemora el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera , efemèride que han aprofitat les dues organitzacions per advertir dels efectes que té canvi climàtic sobre els riscos de sequera i de desertificació.

Com reconeix l'informe Impactes i riscos derivats del canvi climàtic a Espanya (2021), elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, s'espera que en els pròxims anys hi hagi un augment generalitzat en la intensitat i magnitud de les sequeres i una creixent aridesa i augment del risc de desertificació.

Mapa de risc de desertificació amb l'avaluació a curt (2011-2040), mitjà (2041-2070) i llarg termini (2071-2100). Font: Impactes i riscos derivats del canvi climàtic a Espanya (2021).

Tal com informen els ecologistes, aquests són dos fenòmens diferents, però íntimament relacionats, "amb capacitat de generar importants efectes adversos sobre la societat, l'economia i els ecosistemes".

Les projeccions sobre canvi climàtic a Espanya de l'informe del Ministeri també apunten a un augment de les temperatures. Les dades de l'AEMET revelen una clara tendència des de 1971 a temperatures més extremes, tant en valors mitjans com a màximes i mínimes. Considerant l'exposició a "excés de calor" i "calor moderada" a Espanya, l'informe estima que la mortalitat lligada a aquestes causes oscil·larà entre 10.000 i 43.000 morts anuals al llarg del segle XXI.

De la mateixa manera, hi haurà una afectació a la temperatura mitjana del mar Mediterrani. Actualment el Mare Nostrum s'escalfa entre dues i tres vegades més que el conjunt dels oceans en l'àmbit global. La seva temperatura-seguint dades de la mateixa estudi- és ja 1,5ºC superior als nivells preindustrials i les previsions són encara més pessimistes: per a l'any 2040 s'estima que l'augment de la temperatura se situarà en 2,2ºC i per al 2100 en 3,8 ºC.

Pel que fa als recursos hídrics, l'estudi destaca que durant la segona meitat de segle XX s'ha detectat una reducció d'entre 10 i 20% en moltes conques de la península Ibèrica. Pel que fa a l'aigua embassada a Espanya -a dia 15 de juny de 2021- era del 58,34%, dada que ens situa per sota dels nivells de 2019, quan hi va haver l'última sequera.

Un altre impacte que augmenta el risc de desertificació són els incendis forestals. Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, Espanya és un dels països de la Unió Europea amb major risc d'incendis. Amb l'increment de la temperatura i la disminució de la precipitació pot ser que fulles, capes profundes de fusta, sòl i una altra matèria orgànica sigui de més fàcil combustió, fet que comportarà el perill de més incendis, indica l'informe.

Perill d'incendi forestal provocat pel clima en el present, i sota dos escenaris de canvi climàtic, segons dos diferents models climàtics: increment de la temperatura a 2 graus i amb les emissions previstes en el període 2071-2100. Font: Impactes i riscos derivats del canvi climàtic a Espanya (2021).

En l'actualitat més de 30 milions de persones ja s'han vist afectades pel canvi climàtic a Espanya, segons les dades del Ministeri de Transició Energètica i Repte Demogràfic.

LES PETICIONS PER FRENAR ELS RISCOS DE SEQUERA I DESERTIFICACIÓ

Tant Greenpeace com l'Observatori Ciutadà de la Sequera han demanat a les administracions que s'acabi amb "la sobreexplotació i la contaminació dels recursos hídrics" per tal de pal·liar els efectes del canvi climàtic i acabar amb els riscos de sequera i de desertificació que, asseguren, "són ja inqüestionables".

A més a més, també demanen una revisió de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica per "arribar el zero net d'emissions en 2040 i accelerar la fi dels combustibles fòssils", modificar la política hidrològica, combatre amb la proliferació de pous il·legals i reconvertir el model agrícola predominant per frenar l'expansió de la ramaderia industrial, entre altres mesures.

QUÈ PODEM FER NOSALTRES?

L'impacte del canvi climàtic i els riscos de sequera i desertificació repercuteixen de manera directa en tota la població i ho continuaran fent en les pròximes dècades. És per aquest motiu que l'empresa social AUARA ha elaborat un decàleg amb recomanacions per conscienciar tothom sobre aquesta problemàtica.

La companyia recorda la necessitat de reutilitzar allò que encara ens pot servir i reciclar els productes que ja no volem, evitar el plàstic d'un sol ús, sumar-nos a l'electricitat que provingui de fonts renovables, fer un ús raonable dels sistemes de climatització, triar bombetes de baix consum, reduir l'ús del transport privat, no malbaratar l'aigua i ens anima a plantar arbres per "contribuir a regenerar l'atmosfera i a compensar la nostra petjada de carboni".