divendres, 23 de juliol de 2021

L'amo consentit

Miquel Escudero

Arxiu - L'expresident català Jordi Pujol

@EP


D'Adolfo Suárez es va poder dir que mai s'enredrava i que no estava disposat al fet que ningú ho avassallara. No obstant això, provenir del franquisme li feia vulnerable, tant a ell com als seus col·laboradors, a crítiques automàtiques, especialment a l'hora de tractar amb els nacionalistes. Tot i això, el 1986, quan CDS només tenia dos diputats va rebutjar l'oferta de Roca per integrar-se en la seva Operació: liderar-la i dissoldre el CDS català. L'expresident va guanyar la partida i el seu partit va pujar a 19 escons; Pujol també va guanyar amb la derrota de Roca, es va dur bona part dels vots d'UCD a Catalunya i va obtenir 18 escons, sis més que en la convocatòria anterior.


Cinc anys després, el 1991, Suárez abandonaria la política. Per la seva banda, Pujol va deixar de presidir la Generalitat el 2003, i la presidència del seu partit uns vuit anys més tard.


Adolfo Suárez va morir el març de 2014 i, al cap de quatre mesos Jordi Pujol va confessar (el dia que feia just 22 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona) que havia ocultat a la Hisenda pública "uns diners ubicats a l'estranger"; una declaració opaca per a qui estava sent investigat, com el seu clan familiar, pels delictes de suborn i prevaricació, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, malversació de cabals públics i falsedat documental. Per a ell allò quedaria en un brindis al sol.


En aquestes dates, dirigia La Vanguardia Màrius Carol; ho va fer entre 2013 i 2020. El periodista barceloní aborda aquest període en el seu llibre 'La cabina del capità' (Destino). Reconeix que Pujol imposava i que era insaciable. Vull destacar un parell o tres de les coses que aquí s'exposa.

En 2019, Felipe González va explicar a Carol que Pujol li va arribar a dir que no era independentista, però que si li posessin una urna davant votaria sens dubte per la independència; esplèndida presa de pèl. González li va respondre que no calia posar-li mai una urna per això, ja que no ho hauria de fer.


Carol destaca que Pujol s'entremetia al diari quan el director Tàpia estava absent, sobretot els caps de setmana, i es dirigia a director adjunt, Lluís Foix. Un dissabte, li va dir que volia concedir-li una entrevista, de manera que aquest va anar a veure-li amb una gravadora i un fotògraf. Es va quedar de pedra al veure que l'entrevista ja estava escrita, amb preguntes i respostes. El pitjor del cas és que es va publicar tal qual (per escrúpol, Foix no va signar l'entrevista i van constar les inicials RP, una clau del paper de Prenafeta a l'embolat). Lluís Foix va arribar temps després a director del diari i ha confessat que Pujol a més de pressionar sobre com havia de fer la seva tasca, el renyava per ser 'massa internacionalista' i no conèixer prou a Catalunya. Consentir aquest tracte és una vergonya per a un professional i és intolerable en democràcia, i la resposta és servil. Així estem com estem.


Pujol no va deixar de queixar-se i de renyar, però sempre va controlar la premsa i els mitjans de comunicació. Màrius Carol explica així mateix que l'expresident li va recriminar un dia no haver destacat en portada que el Govern ens volia treure un canal de televisió. El director no va tallar en sec la impertinent i trampós reny, sinó que es va justificar davant seu, recordant-li que si que havien donat la notícia.


"Ja ho sé, ja ho sé. Però això és un atac als catalans i a la nostra llengua, i ho heu posat en les pàgines color salmó". Com si fos més que l'editor, ha insistit que TV3 no era una televisió més, és la nostra. Ja sabrà vostè el que fa, ha prosseguit, i pensi bé en el que li he dit.


Escandalitza més encara, si cap, que això succeís poques setmanes abans del 25 de juliol de 2014, quan feia 11 anys que Pujol havia deixat de ser president; sempre ha rebut el tractament excepcional d'una vaca sagrada. Privilegis bananers. I de rematada, quan es va produir aquest esbronc de Pujol faltaven pocs dies perquè Joan Carles abdiqués, embolicat en altres desvergonyides actuacions. Així, sense respecte ni noblesa, no hi ha manera d'alçar la mirada cap al millor.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH