Susanna Herrero: "Els Cabana m'han canviat la vida i ara em dedico només a escriure"

Susanna Herrero és una escriptora bilbaïna que va néixer l'any 1980. Va estudiar Dret Econòmic i va treballar fins fa poc temps com auditora de comptes, però gràcies a l'èxit que han tingut les seves novel·les de la Sèrie Cabana ha pogut deixar aquesta feina i dedicar-se completament al món de les lletres.

Aquest dijous dia 24 de juny surt a la venda autopublicat a Amazon el llibre que completa la seva sèrie Cabana: Somos el último verano. L'autora ha volgut xerrar amb Catalunya Press sobre aquesta novel·la i ens ha avançat, en exclusiva, unes línies de la mateixa. A més, ens ha parlat de la seva experiència com a escriptora i dels seus projectes futurs.

@herrerosusanna

P: Estàs a punt de treure a l mercat Somos el último verano, l'última novel·la de la sèrie Cabana. Què sents ara mateix?

R: Dos sentiments contradictoris. O dos grups de sentiments. Alleujament, descans, respir i llibertat d'una banda, perquè he estat dos anys ficada de ple en la sèrie Cabana i necessitava sortir d'aquí. És com viure en una illa al·lucinant i molt petitona al mateix temps. Estàs a gust, però la falta d'espai comença a notar-se en algun moment. Vols moure't a altres illes. I d'altra banda, sento un buit molt gran. Imagina't abandonar el que ha estat la teva llar durant anys. Abandonar aquesta illa, veure-la desaparèixer a cada pas que t'allunyes d'ella i saber que és per sempre. No és fàcil.

Què ens trobarem en aquesta novel·la, a més d'amor i família?

Humor a dojo, acció, una mica de drama i un tancament de sèrie èpic.

En els dos últims llibres, La última vez que vi llover  i El último lugar en la Tierra, a més de amb la història d'amor dels seus protagonistes, ens vam trobar amb dues subtrames policíaques i de detectius. Trobarem una cosa semblant en aquest?

Sí! Absolutament. A més, veurem com aquestes dues subtrames s'uneixen per a un fi comú. I no dic més, jeje. La veritat és que la meva intenció amb la sèrie Cabana mai va ser aquesta, ficar-li acció, però va sorgir així i ara crec que li aporta un valor afegit. Deixa de ser només un seguit d'amor i família per ser alguna cosa més.

Diuen que tots els escriptors deixen part d'ells en els seus llibres, en els seus personatges. Què tenen de tu l'Adrián i 'ella'?

Crec que aquests dos personatges són els que menys tenen de mi de tots els que he creat fins al moment. Són tots dos molt complexos i amb unes personalitats molt marcades que no formen part del meu repertori emocional, jeje, encara sort. Fins i tot les seves aficions són seves i no meves.

Què és el que més t'ha costat escriure d'aquest llibre?

Doncs en línia amb la pregunta anterior, el que més m'ha costat ha estat crear els personatges i trobar les seves veus. Com he dit, tots dos són complexos, però és que, a més, 'ella' té una característica molt especial que em va obligar a escriure els seus capítols amb el Diccionari de la llengua espanyola al costat. Hi va haver moments en què vaig estar a punt de renunciar, altres en què em vaig maleir a mi mateixa per complicar-me tant la vida amb un personatge... Ara miro enrere i reconec que va merèixer la pena. El que amaga la seva veu serà una sorpresa i tant de bo enamori.

Abans dels Cabana vas publicar altres obres, com la història de Sara Summers, però jo tinc la sensació que són ells els que han marcat un abans i un després en la teva carrera com a escriptora. És així?

Sí. La meva carrera com a escriptora i la meva vida personal van donar un gir potent fa gairebé dos anys. Literalment, els Cabana m'han canviat la vida. Jo abans compaginava l'escriptura amb la meva feina com a auditora de comptes en una empresa multinacional i ara em dedico només a escriure. De vegades, encara em costa creure que això hagi passat. És una bogeria.

Has anat ensenyant les fotos dels 'musos' per poder posar-los cara i portant als lectors a recórrer els carrers de Calp, on està ambientada la història, a través de les teves xarxes socials. Ets conscient que ara els Cabana són molt reals per a molta gent?

No sé si sóc conscient del tot. Sòlc pensar que estic una mica boja per creure que els meus personatges són reals. Perquè jo els veig. Els escolto. Els sento. Els comprenc. I ser capaç de transmetre aquesta realitat en el paper o a través de les meves xarxes socials és... és una sensació increïble. Em sento acompanyada. I menys boja.

Pots avançar alguna cosa de la història de l'Adrián? Una escena, un paràgraf, una frase ...

Allà va, en exclusiva, la veu d' 'ella'.

If everybody had an ocean.

Across the USA.

Then everybody'd be Surfin '.

Like Califòrnia.

You'D seem 'em wearing their baggies.

Huarachi sandals too.

A Bushy Bushy blonde Hairdo.

Surfin 'USA.

Sí, la música dels Beach Boys que sona a tota potència en els meus auriculars deu escoltar-la fins el pilot en la seva cabina mentre s'obre pas per la pista d'enlairament; la meva veu interior és molt més enèrgica, però.

¡Ignició! «Bé. Relaxa't. Relaxa't! ».

Tinc por de volar. Merda, vull dir: no tinc por a volar. Per descomptat que no tinc por a volar. És només que no m'agrada. Hi ha persones a les que no els agrada que una taràntula gegant i peluda corri pel seu cos (tiqui tiqui tiqui); altres que no són amigues de la idea de nedar entre taurons devoradors de espantadissa carn humana. A mi no m'apassiona volar. A més, «el més perillós de l'avió és anar, de nit, a l'aeroport en cotxe».

@herrerosusanna

Que poc queda per conèixer-los millor. Després, quan tanqui aquesta etapa quins altres projectes tens en ment? Què ve després de la sèrie Cabana?

Ara mateix estic treballant en dos projectes molt especials. El primer d'ells és una bilogia que autopublicaré a Amazon el 2022. És el que m'empresonava el cap mentre escrivia el final de la sèrie Cabana. És el que ve «després dels Cabana». I és el que fa que allunyar-me de la meva illa, de la meva llar en els últims anys, no estigui sent tan devastador. Estic molt il·lusionada amb el projecte perquè crec, de veritat, que té moltíssim potencial. Ho vaig pensar des del primer moment en què la història va venir al meu cap. Va fer clic i em vaig dir: «Guau».

I el segon projecte és... com dir-ho? És una doble il·lusió. És una cosa nova. És una cosa meravellosa. Es tracta d'un projecte a quatre mans amb Virginia Cavanillas que ja m'ha robat el cor. Encara està en fase de planificació perquè jo estic escrivint la bilogia, però estem les dues molt enamorades del projecte, de la història i dels personatges. Si va tot bé, veurà la llum el 2023.

No podem negar que aquesta família alacantina ha robat el cor de molts lectors de novel·la romàntica. Tens por de no aconseguir el mateix amb aquests dos projectes futurs que ens acabes d'esmentar?

Hi va haver un temps en què sí vaig tenir por que l'efecte «Cabaner» fos això: «Cabaner» i no «Susanner», per explicar-ho d'alguna manera. No sabia què vindria després i tampoc volia pensar-ho massa. Ser escriptora és molt diferent a ser auditora. L'auditoria és pim, pam, pum, és a dir, una mica mecànic, més o menys. Escriure és tot el contrari, que sí, hi ha una part mecànica important, però després hi ha l'ànima de la història. I l'ànima se sent. No es pot mecanografiar. És un aspecte emocional que no controles. Jo tenia por d'escriure sense ànima. No ha estat així, per sort, jeje. I hi ha tanta ànima en el que estic escrivint que tinc zero por de... res. La resta ja vindrà.

Gràcies per avançar-nos el que ens trobarem en Somos el último verano i per explicar-nos què ve després. Ara, per acabar, un parell de preguntes ràpides a la Susanna lectora. Què novel·la t'hauria agradat escriure?

La història interminable. Brutal.

Ens recomanes un autor o autora?

Jennifer L. Armentrout. He llegit tots els seus llibres i és una cosa poc habitual en mi. Ha d'agradar-me molt. És, sobretot, novel·la fantàstica, però és que a mi m'encanta la fantasia.

Finalment, quin és el millor llibre que has llegit aquest any?

Mmm... Em decantarè per una trilogia d'una autora estrangera que vaig començar a llegir per Nadal i que vaig acabar al gener. Han passat mesos i encara penso en ella. Va ser una revelació per a mi, com a lectora i com a escriptora. I, casualitat, publicarà en castellà a finals d'aquest any. La sèrie es diu All for the game i la seva autora (sensacional) és Nora Sakavi. El primer llibre es titula: The foxhole court.