divendres, 23 de juliol de 2021

Com la covid-19 ha afectat (i encara afecta) la salut mental dels sanitaris

|

Archivo - Personal sanitario atendiendo a un paciente ingresado en la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI) para enfermos de coronavirus del Hospital Universitario Dr. Josep Trueta de Girona, Catalunya (España), a 21 de diciembre de 2020. Cataluña ha amanec

@EP


Quan falten cinc dies perquè la mascareta deixi de ser obligatòria a l'exterior, s'hagin relaxat les mesures a l'oci nocturn i estiguem a punt de viure una revetlla de Sant Joan amb les platges, com les de Barcelona o Badalona, obertes, sembla que la situació sanitària a Catalunya està millorant a marxes forçades.


Tot i això, la pandèmia no ha marxat i arriben informacions que ens recorden que el virus encara causa estralls a sectors que han estat intrínsecament lligats a la lluita contra la Covid-19. Justament aquesta és l'alerta que fa el Col·legi de Metges de Catalunya a l'hora d'anunciar que el mateix Col·legi, a partir de la Fundació Galatea, ha atès des de l'esclat de la pandèmia prop de 1.500 professionals de la salut per ansietat, depressió, estrès posttraumàtic i insomni.


La Fundació, que va ser creada precisament per vetllar pel benestar dels professionals de la salut, ha advertit que l'onada emocional encara no ha acabat per als sanitaris. En la mateixa línia anava el doctor Miguel Alfonso García Escudero que en el XXVII Congrés Nacional de Medicina General i de Família, celebrat la setmana passada, avisava que vindria una "quarta onada" relacionada amb la salut mental i els casos de depressió


"Avui ser professional de la salut és exercir una professió de risc respecte a la salut mental", afirma Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea. "Primer va dominar la por al contagi, la por de no poder atendre els pacients; després, la ràbia i la frustració, i ara, en una tercera fase, domina la desesperança i la depressió, que són molt bloquejants" explica.


Metges, infermeres, auxiliars, zeladors, treballadors socials i altres professionals han assumit en els darrers quinze mesos una gran càrrega de treball, s'han enfrontat a vivències molt dures i han hagut de gestionar alts nivells d'incertesa. "Durant un temps vam ser els herois de la pandèmia, però els professionals de la salut som de carn i ossos, i d'emocions.", comenta Sandra Audi, metgessa de família que va demanar suport a Galatea.


Audi va decidir buscar ajuda després de la primera onada, sobretot per separar la vida personal de la professional. La metgessa explica que es va adonar que havia entrat en un "huracà en què tot era covid, covid i covid" i que fins i tot la seva filla els va dir al seu marit -també metge- i a ella "que sempre parlàvem del mateix, també durant els àpats. Se'm va partir el cor", recorda. 


En el seu cas, explica que no li va costar demanar ajuda: "Ho vaig reconèixer de pressa i, a més, era molt evident perquè a casa érem dos passant pel mateix". També va escriure en un diari personal, que li va servir per buidar i reflexionar sobre com volia afrontar la pandèmia. Tot i l'impacte emocional, aquesta metgessa de família va poder continuar treballant.


LES XIFRES 


La Fundació Galatea ha atès prop de 1.500 persones a través d'un servei de teleassistència que va obrir el març del 2020. En alguns casos, les sessions també han estat presencials i en d'altres hi han intervingut psiquiatres, quan ha calgut suport psicofarmacològic. S'han fet més de 5.500 intervencions i un 64% dels atesos han rebut alta del tractament.


Dels prop de 1.500 professionals, un 44% són infermeres i auxiliars d'infermeria i el 38% són metges. Pel que fa als centres de treball, la meitat són d'hospitals i una quarta part de l'atenció primària


Del total de les persones ateses gairebé la majoria eren dones, concretament un 86%.  Aquesta majoria no ha sorprès els responsables de la Fundació Galatea, ja que moltes professionals sanitàries són dones i, a més, les dones solen "demanar ajuda abans i sense tantes dificultats", indica el director de la Fundació. Al principi de la pandèmia, els usuaris necessitaven de mitjana tres sessions, mentre que ara en són set.


MÉS INTERVENCIONS EN EQUIPS


Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea, destaca que una situació que no tenien prevista és l'increment de la demanda d'intervencions en equips multidisciplinaris, molt superior a les peticions d'ajuda individuals. El 2020 es van atendre 775 professionals a través d'intervencions en 24 equips. En el que portem del 2021, s'han fet 18 intervencions, que han arribat a 350 professionals.


"Els equips s'han vist molt afectats per la pandèmia. Han hagut d'assumir canvis de rols, d'horaris i això pot haver creat conflictes, que se sumen al cansament", assenyala Calvo. A més, el director destaca que aquesta atenció col·lectiva és una bona alternativa, ja que persones que potser no demanarien ajuda individual han rebut atenció psicològica a través del grup.


L'ESTAT ACTUAL DELS SANITARIS


Calvo apunta que, ara que la pandèmia millora gràcies a la vacunació, poden aflorar el malestar i la demanda d'ajuda. "És la paradoxa de la situació actual. Molts professionals ja han sortit de la primera línia, tan intensa, i després de l'esforç, senten l'extenuació. No puc més és la frase que més escoltem".


Entre els possibles motius de per què costa reconèixer els problemes i demanar ajuda, Calvo assenyala que els sanitaris han estat educats per "cuidar i no cuidar-se" i per "entregar-se a la cura dels altres"


Un altre dels motius és la "por a l'estigma" que encara envolta la salut mental. "Hi ha temor de ser identificat com un professional de la salut que té dificultats en l'esfera mental", exposa. Ara bé, Calvo li dona la volta i diu que cuidar-se, per als professionals de la salut, "no és una opció, sinó un imperatiu ètic i deontològic".


També recalca que la consciència de cuidar-se per ser un bon professional de la salut és un dels aprenentatges que es poden extreure de la pandèmia. Però aquesta responsabilitat no només ha de recaure en el professional, sinó també en el sistema, reclama. 


LES MESURES 


El Departament de Salut va activar un programa d'acompanyament a professionals amb una aplicació que ofereix el servei de psicologia del Sistema d'Emergències Mèdiques. Des de principis de febrer, s'han fet 525 intervencions no presencials a sanitaris i els motius principals de consulta han estat depressió lleu, estrès, preocupacions i por vinculada a la covid-19 i problemes relacionats amb el dol.


Per la seva banda, el Col·legi Oficial d'Infermeres de Barcelona també ha vist un increment pronunciat de les visites en el Programa Retorn, un servei assistencial adreçat a col·legiades amb problemes de salut mental i addiccions. El 2020 el programa va fer 2.812 visites, un 56% més que el 2019.


Alguns centres sanitaris també han promogut serveis de suport emocional. Segons dades recollides pel sindicat Metges de Catalunya, en els dos últims anys s'han triplicat les baixes laborals entre els metges d'atenció primària i s'ha passat del 3% el 2019 al 9% el 2021 en alguns territoris, un augment que pot estar lligat als problemes de salut emocional.


EL FUTUR


La metgessa Sandra Audi es mostra optimista  i confessa que per fi "veu la llum al final del túnel" encara que afirma que "està esgotada". "Necessitem més mans, més temps. Hi ha moltes vies de comunicació amb els metges i infermeres, com el telèfon, l'eConsulta i les Urgències, i està molt bé, però no donem l'abast".  


"Si el sistema cuida la població, ens cuida a nosaltres. Si el pacient està bé, jo estic bé. Si puc visitar-lo i demanar proves que es faran ràpid, estaré bé com a metgessa. La manera de cuidar-nos és que l'engranatge del rellotge funcioni", reflexiona.





Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH