divendres, 23 de juliol de 2021

Troben mort a el creador de l'antivirus McAfee a la presó catalana de Brians 2

|

Mcafee



El creador d'un dels principals antivirus estava pendent d'extradició als EUA

John David McAfee, creador d'un dels principals antivirus informàtics i pendent d'extradició als Estats Units per presumpte delicte fiscal, ha estat trobat mort aquest dimecres a la tarda a la cel·la que ocupava en el mòdul 1 de el Centre Penitenciari de Brians 2 de Sant Esteve Sesrovires on estava ingressat.


L'intern tenia 75 anys i havia ingressat a la presó el 4 d'octubre de l'any passat, per ordre de l'Audiència Nacional.


Els professionals de vigilància i els serveis mèdics de la presó han intervingut de manera immediata per practicar maniobres de reanimació però finalment els metges han certificat la mort, ha informat la Conselleria de Justícia de la Generalitat.


La comitiva judicial s'ha desplaçat a centre penitenciari i investiga les causes de l'decés encara que, segons ha indicat la Generalitat, "tot apunta que podria tractar-se d'una mort per suïcidi".


El tribunal de l'Audiència Nacional que va acordar aquest dilluns passat l'extradició de l'multimilionari als EUA per delicte fiscal va assenyalar en el seu acte que l'argument de la defensa que estava sent perseguit políticament per la seva militància contrària a el sistema establert de els diners fiduciari --el dòlar - no se sosté i apunta que les seves motivacions personals "no són rellevants jurídicament".


"No existeix prova acreditativa que tal cosa --la persecució política-- pogués estar succeint, a canvi, la reclamació efectuada té empara en un delicte contra la hisenda pública --evasión fiscal-- i les motivacions internes de l'subjecte per observar una conducta elusiva o rebel a el compliment de les obligacions fiscals no són rellevants jurídicament ", indica la Secció Segona de la sala penal de l'Audiència Nacional.


En aquest sentit, en l'acte s'apunta que més enllà de les al·legacions verbals que va realitzar McAfee, no ha aportat dada o indici revelador que fos un perseguit polític. I suma la sala que la seva participació en les primàries d'un partit polític radical i molt minoritari on ni tan sols va ser triat com a candidat, no presenten vinculació evident amb la present reclamació extradicional.


Així, argumenten que no ha acreditat activisme polític o de qualsevol classe que hagi estat reprimit, "a contra, segons les seves pròpies al·legacions hauria participat en les primàries d'un partit determinat per defensar les seves conviccions amb un resultat poc favorable per a ell".


I afegeixen que tampoc ha aportat dades que aquest activisme posi en risc o suposi algun tipus de perill per als interessos de les autoritats reclamants, tractant-se més aviat de "conviccions subjectives i de les justificacions pretesament exculpatòries sense base real acreditada en l'expedient, encara de manera indiciària mínima ".


A el fil, el tribunal recorda que la seva rellevància social, econòmica o de qualsevol àmbit "no li atorga immunitat alguna" i per tant està sotmès a les lleis de la mateixa manera que qualsevol ciutadà "no rellevant". "El principi d'igualtat davant la llei és d'aplicació inexorable", afegien.


D'altra banda, sobre l'argument que s'havia de rebutjar l'extradició per motius humanitaris, ja que la condemna a causa de la seva edat i estat de salut suposaria una cadena perpètua, la Sala explica que no consta que l'reclamat pateixi de greus problemes de salut i tampoc consta que hagi patit cap problema relacionat amb el covid-19.


LA DETENCIÓ AL PRAT


La decisió de la Sala s'ha produït després que se celebrés la vista el passat 15 de juny, després de la detenció de l'magnat el passat mes d'octubre a l'aeroport del Prat (Barcelona).


En la mateixa, McAfee va al·legar ser un perseguit polític dels Estats Units per les seves denúncies contra la "corrupció" de l'agència tributària d'aquest país. "En cas de ser extradit és gairebé segur que passaré la resta de la meva vida a la presó perquè Estats Units vol usarme com un exemple", va dir.


En el seu informe previ a la vista, el Ministeri Públic considerava que era procedent la seva extradició però només pels delictes fiscals relatius als exercicis de 2016, 2017 i 2018. Però els EUA demanava la seva extradició per no haver presentat la pertinent declaració de la renda en aquest país en cinc exercicis, de 2014-2018.


Segons el fonament de la sol·licitud d'extradició, tots els nord-americans estan obligats a presentar la declaració de la renda si els ingressos mínims superen aproximadament els 22.000 dòlars anuals --xifra que varia lleugerament segons l'any--. I al·leguen que McAfee en aquests anys residia a Lexington (Tennesee) i que va ocultar els seus ingressos a l'fisc "fent veure que no tenia d'ells".


"Ha declarat en reiterades ocasions ser conscient de la seva obligació i ha presumit de la seva decisió de negar-se a el pagament d'impostos", explicaven, per després detallar que el 2014 va tenir ingressos per xerrades i esdeveniments per valor de 90.000 dòlars i no només no va fer la declaració sinó que els seus guanys les va transferir a una tercera persona per no aparèixer com a beneficiari i va comprar un immoble que va posar també a nom d'una altra persona.


LES XERRADES I LES moneda digital


El 2015 va obtenir uns guanys de 100.000 dòlars per xerrades i per cessió de drets per explicar la seva història de vida; en 2016 va obtenir 800.000 dòlars --la majoria per consultoria a MGT Capital Investments-- que li van ser abonats fent transferències a terceres persones.

En 2017 el muntant que va obtenir va ser de 1,25 milions de dòlars, i gran part ho va rebre en moneda digital. Com entenia que aquesta moneda digital no podia ser rastrejada pel fisc perquè el pagament no va ser nominal, va fer abonar aquesta quantitat en una cartera de Ethereum per mitjà de deu transferències i després ho va moure a altres carteres.


Però el salt d'ingressos es produeix en 2018 quan McAfee rep 8 milions de dòlars per consultoria i per promoció de diverses ofertes inicials de criptodivisas (fins a cinc diferents). Aquests ingressos li van arribar a criptomoonedas que després ell transformava en dòlars. part de les quantitats eren mogudes a societats controlades per ell i les va gastar en comprar béns immobles i un iot que va posar a nom de la seva esposa.


NOMÉS PER TRES ANYS


En la qualificació jurídica, la Fiscalia recordava que els EUA el persegueix per cinc delictes greus d'evasió d'impostos que impliquen pena de presó de no més de cinc anys per exercici, i cinc delictes menors per l'omissió de presentació de la declaració.


Però el fiscal explica que a Espanya, no presentar la declaració no és un delicte sinó una infracció administrativa, i apunta que de tenir significació penal, únicament ho tindria en el si de l'delicte fiscal. I aprofundeix que respecte a 2014 i 2015 no hi ha delicte fiscal ja que a Espanya la quota tributària defraudada està lluny dels 120.000 euros exigits.


Per aquest motiu, assenyalaven que només són constitutius de tres delictes fiscals els fets relatius als exercicis de 2016, 2017 i 2018. I recordaven que els tractats d'extradició estableixen que la infracció ha d'estar castigada amb més d'un any de presó, per la qual que es compleix el mínim punitiu exigit per llei.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH