"José Manuel Lara, l'editor": de boy de Celia Gámez a marquès del Pedroso

La vida ofereix esquivaments sorprenents i fa de qui va tenir una joventut 'jaranera' i poc aplicada un personatge de llegenda. Tal va ser el cas de José Manuel Lara Hernández, el més famós dels editors espanyols de segle XX, que ha biografiat qui va ser un dels seus més estrets col·laboradors, Rafael Abella, a "José Manuel Lara, l'editor" (Almuzara).

Abella apunta "no es pot dir que el treball, en hores de dedicació, fos el seu fort" perquè, com el mateix Lara deia, "un negoci que no dóna per aixecar-se a les 11, no és un negoci, ni és res". Per tot això, res feia presumir que el fill de metge del Pedroso acabaria sent el que va arribar a ser. Va sortir del seu poble sevillà amb poc més que els estudis primaris per preparar a Madrid unes oposicions a Telègrafs que mai va fer, s'ho va passar d'allò més bé a la capital gaudint dels "balls-taxi" que feien furor en els anys trenta i les seves habilitats danzarías li van permetre guanyar-se els primers diners treballant com boy en la companyia de revistes de Celia Gámez. La casualitat va voler que l'inici de la guerra civil l'agafés al seu poble natal que va quedar en mans dels insurrectes, pel que va fer amb ells tota la campanya a la condició de legionari de Yagüe i va poder entrar a Barcelona el 1939 com a vencedor. A la ciutat comtal es quedaria la resta dels seus dies i en ella canviaria el signe de la seva vida.

Perquè malgrat aquests despreocupats anys inicials, qualitats no li faltaven. "A mesura que anava avançant en la vida -diu Abella- anava desenvolupant cada vegada més una intel·ligència summament pràctica". Va treballar en la Pirelli, d'on va marxar per muntar amb la seva dona, la catalana María Teresa Bosch, companya inseparable i consellera discreta, culta i summament eficaç, primer una acadèmia escolar -on l'antany poc estudiós es revelaria com a bon professor de matemàtiques- i més tard iniciar-se en el negoci editorial amb deutes que va saber esbandir ràpidament i convertir en beneficis. Va aconseguir els drets per a Espanya de Somerset Maugham, el que va donar molt bones rendes i en un temps en què era difícil publicar autors estrangers, va resoldre acudir als espanyols i va idear per això crear un premi literari, el Planeta, que ha acabat sobrevivint-i convertint en el millor retribuït de el món. La seva intuïció, unida a la de la seva dona, el va fer quedar-se amb "Els xiprers creuen en Déu", de Gironella, que Destinació havia menyspreat i el va convertir en el primer "best-seller" espanyol de la història amb més setanta edicions i va tenir el encert de crear un sistema de venda de llibres a crèdit, línia de treball comercial que, amb l'ajuda de venedors motivats i professionals, va resultar una veritable mina d'or.

La biografia d'Abella es converteix poc a poc en una història dels premis Planeta perquè la veritat és que el promotor i el guardó van quedar íntimament units durant tota la seva vida. L'autor compte el desenvolupament de les successives edicions i l'abona amb amb nombroses anècdotes, desmenteix el rumor que els guanyadors eren sempre autors preestablerts, pactats o firmes consolidades i cita nombrosos casos en què van obtenir el premi autors desconeguts, inclús en un cas 1 que havia mort amb anterioritat. I, sobretot, qualifica de falsedat la idea que era Lara qui decidia a qui es premiava doncs en més d'un cas es va guardonar un original que no havia merescut el seu vot. També detalla alguns dels problemes suscitats pel premi, des de les polèmiques sobre autoria, plagis i reclamacions, als embolics i desavinences -que també les hi va haver- entre membres de jurat. I, per sobre de tot, destaca el protagonisme de Lara, veritable promotor de el premi que, amb la seva simpatia i senzillesa, el convertia any rere any, sobretot en ocasió de la seva presentació a la premsa, en font de notícies.

Abella no eludeix qüestions íntimes, com els episodis de depressió que va patir l'editor o el procés de senilitat que li va ser apartant de la gestió directa del negoci, prèvia i molt oportunament transferida als seus fills. De la mateixa manera que recorda la fidelitat que va mantenir tota la seva vida a Franco, aspecte que no li va impedir envoltar-se de col·laboradors antifranquistes o de publicar títols d'autors de signe totalment divergent amb les seves pròpies idees.

Un home de indiscutibles qualitats naturals amb la intel·ligència suficient com per haver sabut envoltar-se de gent valuoses, la qual cosa li va permetre crear un imperi editorial i guanyar-se la concessió reial del marquesat del Pedroso de Lara i tot això sense deixar de aixecar-se a les onze del matí ...