Els dinosaures ja s'estaven extingint abans de caure l'asteroide

Deu milions d'anys abans del conegut impacte de l'asteroide que va marcar el final de l'Era Mesozoica, els dinosaures ja estaven en declivi.

És la conclusió d'un equip franco-anglo-canadenc dirigit per l'investigador Fabien Condamine, de la Universitat de Montpeller), que va estudiar les tendències evolutives durant el Cretaci de sis grans famílies de dinosaures, entre elles les dels tiranosaures, els triceratops i els hadrosaures.

dinosaures @ep

Utilitzant un nou mètode de modelització estadística que limitava el biaix associat a les llacunes en el registre fòssil, van demostrar que, en el cas dels dinosaures de fa 76 milions d'anys, les extincions van superar a les especificitats.

L'impacte d'un asteroide de 12 km d'ample fa 66 milions d'anys va ser, per tant, el cop de gràcia per a un grup d'animals que ja tenia problemes. Aquests resultats, publicats a la revista 'Nature Communications', demostren que la desaparició dels dinosaures va estar probablement lligada al refredament global cap al final del Cretaci, quan la temperatura mitjana mundial va baixar 7 ° C.

Segons els investigadors, els herbívors es van veure especialment afectats per les primeres extincions d'aquest període, el que podria haver alterat l'equilibri dels ecosistemes, desencadenant extincions en cascada entre les altres famílies de dinosaures.

L'autor principal, Fabien Condamine, investigador del CNRS de l'Institut de Ciències de l'Evolució de Montpeller (França) explica que van examinar les sis famílies de dinosaures més abundants al llarg de tot el Cretaci, des de fa 150 fins a 66 milions d'anys, i van descobrir que totes evolucionaven i s'expandien i tenien un clar èxit.

"Després, fa 76 milions d'anys, mostren un sobtat declivi --destaca en un comunicat-. Les seves taxes d'extinció van augmentar i, en alguns casos, la taxa d'origen de noves espècies va disminuir".

L'equip va utilitzar tècniques de modelització bayesiana per tenir en compte diversos tipus d'incerteses, com els registres fòssils incomplets, les incerteses sobre la datació dels fòssils i les incerteses sobre els models evolutius. Els models es van executar milions de vegades per tenir en compte totes aquestes possibles fonts d'error i esbrinar si les anàlisis convergien en un resultat acordat com el més probable.

Guillaume Guinot, també de l'Institut de Ciències de l'Evolució de Montpeller, que va ajudar a realitzar els càlculs, afegeix que "en tots els casos es van trobar proves del declivi abans de l'impacte del bòlid".

"També observem com funcionaven aquests ecosistemes de dinosaures --afegeix--, i va quedar clar que les espècies que s'alimentaven de plantes tendien a desaparèixer primer, i això feia que els últims ecosistemes de dinosaures fossin inestables i estiguessin exposats a col·lapsar si les condicions ambientals es tornaven perjudicials ".

Per la seva banda, Phil Currie, coautor de l'estudi, de la Universitat d'Edmonton (Canadà), explica que han utilitzat més de 1.600 registres de dinosaures acuradament comprovats al llarg del Cretaci. "Porto temps recollint dinosaures a Amèrica de Nord, Mongòlia, Xina i altres zones, i he observat enormes millores en el nostre coneixement de les edats de les formacions rocoses que alberguen dinosaures", explica.

"Això vol dir que les dades són cada vegada millors --ressalta--. El declivi dels dinosaures en els seus últims deu milions d'anys té sentit, i de fet aquesta és la part millor mostrejada del seu registre fòssil, com mostra el nostre estudi" .

El professor Mike Benton, de l'Escola de Ciències de la Terra de la Universitat de Bristol, un altre dels coautors, afegeix que "en les anàlisis, es van explorar diferents tipus de possibles causes de la davallada dels dinosaures. Va quedar clar que hi havia dos factors principals: en primer lloc, que els climes generals s'estaven refredant, el que dificultava la vida dels dinosaures, que probablement depenien de les temperatures càlides ".

"Després, la pèrdua d'herbívors va fer que els ecosistemes fossin inestables i propensos a l'extinció en cascada --continua--. També vam descobrir que les espècies de dinosaures més longeves eren més propenses a l'extinció, el que potser reflecteixi que no podien adaptar a les noves condicions de la Terra ".

Fabien Condamine postil·la que "aquest va ser un moment clau en l'evolució de la vida. El món havia estat dominat pels dinosaures durant més de 160 milions d'anys, ia mesura que aquests declinaven, altres grups van començar el seu ascens cap al domini, inclosos els mamífers ".

"Els dinosaures eren majoritàriament tan enormes que probablement tot just sabien que els petits mamífers peluts hi eren en la mala herba --apunta--. Però els mamífers van començar a augmentar en nombre d'espècies abans que els dinosaures es fossin, i després de l' impacte van tenir la seva oportunitat de construir nous tipus d'ecosistemes que veiem avui dia.