Rebutjat el recurs de Mas contra la multa del Tribunal de Comptes pel 9-N

@EP

El Tribunal Suprem ha inadmès els recursos de cassació presentats per l'expresident de la Generalitat Artur Mas i set ex alts càrrecs de la Generalitat contra la sentència dictada pel Tribunal de Comptes en 2019 que els va condemnar a retornar 4.988.620,11 euros pels despeses de la consulta independentista que va tenir lloc el 9 de novembre de al 2014.

La Secció Primera de la Sala del Contenciós-Administratiu ha rebutjat els tres recursos formulats per aquest assumpte: el plantejat per Mas, Joana Ortega i Josefina Valls; un altre de Francesc Homs, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovés i Jaume Domingo Planas; i un tercer de Teresa Prohias i Ricart.

En una providència, els magistrats han explicat que la inadmissió del recurs que reuneix Mas i els seus antics col·laboradors es deu a la falta de justificació de l'interès cassacional i d'una fonamentació suficient.

"No s'han fet valer en aquest cas, aquestes desconegudes raons que alberga la llei per apreciar l'interès cassacional objectiu sense que es desenvolupi argumentació alguna per acreditar el supòsit pretès", han assenyalat.

NO VEU ARGUMENTACIÓ NI INTERÈS CASACIONAL I LES CONDEMNA A COSTES

Quant a la segona impugnació, l'encapçalada per Homs, la Sala aprecia les mateixes mancances, encara que en aquest cas sí que hi ha un esforç d'argumentació de l'interès cassacional, que els magistrats desmunten retraient als recurrents que fan "referències genèriques", aporten escassa jurisprudència i amb prou feines desenvolupen l'esmentada.

En concret, la Secció Primera entén que no queda justificada "la suposada incongruència" que denuncien els recurrents entre la fallada impugnat i la doctrina constitucional. Els exdirigents catalans van adduir que "la sentència s'extralimita al declarar la nul·litat d'actes que expressament el Tribunal Constitucional no va declarar nuls", cosa que el Suprem rebutja.

Sobre el recurs de Prohias i Ricart, la Sala també veu manca de fonamentació i d'interès cassacional, encara que en aquest cas la recurrent també tracta de sostenir aquest últim.

Amb tot, l'alt tribunal inadmet els tres recursos i imposa condemna en costes a les parts recurrents establint una quantitat màxima de mil euros per tots els conceptes, més l'IVA corresponent, havent d'abonar cadascuna d'elles 666 euros a l'Administració de l'Estat per la seva personació i oposició a l'admissió d'aquestes impugnacions.

MAS, PRINCIPAL RESPONSABLE

La Sala de Justícia del Tribunal de Comptes va confirmar el juliol de 2019 la sentència dictada al novembre de 2018 que va condemnar a Mas i nou exmembres del seu Govern a retornar 4.988.620,11 euros per la responsabilitat comptable de l'9-N.

El Tribunal de Comptes ha considerat provat que la compra de 7.000 ordinadors per l'ex executiu de Mas estava destinada a la finalitat anticonstitucional de celebrar una consulta sense suport pressupostari admissible per a tal finalitat, així com altres despeses en comunicació i publicitat.

A més, l'òrgan comptable va apuntar a Mas com el principal responsable del 9N, per la qual cosa haurà de respondre per tots els condemnats en el cas que els altres no puguin fer front al reemborsament.

En 2017, va fixar la fiança en 5,25 milions, per les despeses de la consulta, uns 4,8 milions d'euros, més els interessos generats des de la data de la consulta fins llavors, uns 400.000 euros. Mas va dipositar en el seu moment 2,2 milions d'euros.