dimarts, 21 de setembre de 2021

"La filla de la mar": un musical inspirat en Guimerà

|

Teatre Clara Solé a La filla de la mar Foto Ruano

@ Ruano


Un dels afanys més difícils per a qualsevol professional de teatre és enfrontar-se al muntatge d'algun dels títols dels autors clàssics. Fins ahir mateix existia un temor reverencial que obligava a respectar gairebé íntegrament el text i fins a la dramatúrgia tradicionals, amb l'evident perill que el que resultés fos poc atractiu per a l'espectador contemporani. A poc a poc s'ha anat perdent aquesta por i s'ha arribat a la conclusió que en tot text clàssic és possible separar l'essència del seu discurs dels elements accessoris que el revesteixen. Amb aquesta convicció és perfectament lícit prendre qualsevol text i, respectant el fonamental, adaptar amb la utilització d'un llenguatge més intel·ligible i, sobretot, convertir-lo en un espectacle atractiu per a l'espectador actual.


La Barni ha presentat al Teatre Condal una versió de "La filla de la mar" d'Àngel Guimerà, un drama de finals de segle XIX. Es considera part de la trilogia que va dedicar a la gent humil de tres ambients diferents: l'industrial urbà a "Maria Rosa", el pagès en "Terra Baixa" i el mariner en el qual ara mateix ens ocupa. Tots ells són textos amb una gran força poètica que l'autor va construir al voltant d'un tema intemporal: el conflicte que comporta qualsevol triangle amorós.


La Barni, que és un grup especialitzat en obres musicals, va pensar en l'oportunitat de transformar aquell drama en un musical i va posar-se mans a l'obra. Jaume Viñas va reconvertir el text de Guimerà, estructurat originàriament en tres actes, en un de sol d'una mica menys de dues hores de durada i va escriure amb Marc Sambola les lletres d'un conjunt de cançons amb que les que van transformar aquella obra en una sarsuela moderna que ha dirigit Marc Vilavella amb la col·laboració de vuit intèrprets. Tot això en un únic escenari format a base d'una estructura esquemàtica i articulada, però molt suggerent, que pot transformar-se i desplaçar-se sobre l'escenari segons el desenvolupament de la situació dramàtica i en la qual actors i actrius es mouen amb soltesa. La senzillesa d'aquesta concepció es complementa amb una cura joc de llums.


Vilabella ha utilitzat tals vímets per muntar un espectacle metateatral en què ha accentuat el sentit poètic del text de Guimerà, sense evitar per això la tensió i fins i tot la violència produïda per la competència amorosa. La interpretació passa de moments en què el text es diu amb cadència i ritme convencionals a altres en què s'acompanya d'un moviment escènic pràcticament coreogràfic de què ha cuidat Teresa Valenzuela, mentre es van intercalant nombroses cançons que subratllen el desenvolupament argumental i l'expressió dels sentiments dels personatges.


A destacar el ressò despertat per aquesta proposta. El dia que vam estar veient la funció la platea del Comtal estava, salvades les normes de seguretat establertes com a conseqüència de la pandèmia, al màxim per un públic divers i heterogeni en què no faltaven algunes religioses amb els seus hàbits peculiars.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH