Adéu a Raffaella Carrà després d'una llarga malaltia
Se'n va anar a un món millor, on la seva humanitat, la seva inconfusible riure i el seu extraordinari talent brillaran per sempre "ha comunicat Japino" unint-se al dolor dels estimats néts Federica i Matteo, de Bàrbara, Paola i Claudia Boncompagni, amigues de tota una vida , i dels col·laboradors més propers "
@EP
Raffaella Carrà, una de les artistes italianes més conegudes, ha mort aquest dilluns als 78 anys després d'una malaltia que patia des de feia temps, tot i que no s'havia fet públic. Ha estat la seva parella i director de tots els seus espectacles, Sergio Iapino, que ha donat la notícia a l'agència Ansa.
"Raffaella ens ha deixat. Se'n va anar a un món millor, on la seva humanitat, el seu inconfusible riure i el seu extraordinari talent brillaran per sempre" ha comunicat Japino "unint-se al dolor dels estimats néts Federica i Matteo, de Bàrbara, Paola i Claudia Boncompagni, amigues de tota una vida, i dels col·laboradors propera".
Carrà ha mort a les 16.20 d'avui, dilluns 5 de juliol, després d'una malaltia que, com ha explicat Iapino, "des de feia temps atacava aquest cos seu, tan diminut i no obstant això tan ple d'energia desbordant... La seva força imparable, que la va imposar al cim de sistema estel·lar mundial, una voluntat de ferro que mai la va abandonar fins al final, assegurant-se que res del seu profund sofriment es filtrés. L'enèsim gest d'amor cap al seu públic i cap als que compartien el seu afecte, perquè el seu calvari personal no pertorbés la seva brillant record".
A la nota a Ansa, Iapino describea Raffaella Carrà com una "dona fora del comú però dotada d'una senzillesa sorprenent. No va tenir fills, però sí -deia sempre- tenia milers d'ells, com els 150 seguidors del programa 'Amor', el que més es va quedar en el seu cor".
EL FUNERAL
Encara no se sap quan ni on es durà a terme el funeral. D'altra banda, se sap -i sempre segons Iapino- que "en les seves últimes disposicions, Raffaella va demanar un simple taüt de fusta tosca i una urna per contenir les seves cendres. En l'hora més trist, sempre única i inimitable, com el seu riure aclaparadora. I així tots volem recordar-ho".
Escriu el teu comentari