La pandèmia empitjora els símptomes de gairebé un terç dels pacients amb TOC

@EP

Un estudi publicat aquest mes de juny a la revista 'European Psychiatry' ha avaluat l'impacte de la pandèmia de COVID-19 en pacients amb trastorn obsessiu compulsiu (TOC) de l'Hospital universitari de Bellvitge, valorant no només els canvis en la gravetat sinó també en les condicions preexistents, les noves condicions provocades per l'emergència sanitària, el tractament; l'ús de recursos de salut mental, el desenvolupament de temors obsessius a la contaminació per SARS-CoV-2 i l'ús de la regulació emocional i estratègies per afrontar l'estrès.

El distanciament social i l'adopció d'una higiene respiratòria i de mans estricta han estat algunes de les estratègies clau per controlar la infecció de la COVID-19. Els recordatoris constants per al rentat freqüent de mans i la disminució del contacte físic amb altres persones o qualsevol superfície s'han generalitzat comportaments que s'assemblen als que normalment presenten els pacients amb TOC, amb obsessions per contaminació i compulsions per rentar-se.

Més enllà dels temors relacionats amb el risc de contagi, els canvis socials i econòmics han generat factors estressants potencialment poderosos, com el confinament a la llar, la llibertat limitada, la incertesa econòmica i les dificultats per accedir als serveis de salut mental.

L'estudi analitza les dades de 127 pacients amb TOC que van ser avaluats per un especialista a l'Hospital de Bellvitge durant la fase inicial de la pandèmia mitjançant les proves específiques de TOC i una entrevista estructurada que va recollir informació clínica i sociodemogràfica. Els resultats es van comparar amb els de 237 controls sans de la mateixa àrea geogràfica que van completar una enquesta en línia.

Els resultats de la feina, liderat per la doctora Pi Alonso, integrant del grup de Psiquiatria i Salut Mental de l'IDIBELL que lidera el doctor José Manuel Menchon i psiquiatra de l'Hospital de Bellvitge, permeten concloure que encara que molts pacients amb TOC van ser capaços d'afrontar l'estrès emocional del brot de COVID-19 i els seus conseqüències durant la fase inicial de la pandèmia, l'evolució de la mateixa constitueix un factor de risc per a un agreujament significatiu dels símptomes i la ideació suïcida en un de cada tres pacients obsessius.

"Un 65 per cent dels pacients amb TOC van descriure un empitjorament dels seus símptomes i aquest deteriorament va ser molt significatiu en el 31 per cent dels pacients entrevistats", segons destaca Alonso. D'altra banda, el risc d'infectar-se pel virus va ser reportat com una nova obsessió per la meitat d'ells, encara que només es va convertir en la principal preocupació obsessiva en aproximadament el 10 per cent dels pacients.

D'altra banda, els pensaments relacionats amb el suïcidi van ser més freqüents entre els pacients de TOC que entre els controls sans. Així mateix, la presència de depressió prepandèmica, les puntuacions més altes de l'escala YBOCS, que avalua la gravetat dels símptomes de TOC, la presència de temors de contaminació i rituals de rentat / neteja previs i un suport social percebut com més baix, van predir un risc significativament major d'empitjorament del trastorn obsessiu compulsiu.

En l'estudi també han participat investigadors del Centre d'Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques de la Universitat de Santiago de Compostel·la, el CIBERER de la mateixa universitat, la Fundació Pública Gallega de Medicina Genòmica de SERGAS, l'Institut d'Investigació Sanitària de Santiago de Compostel·la i el Laboratori de Neurociència Psicològica de la Universitat del Minho, de Portugal.