La pandèmia sota els ulls d'un discjòquei

@EP

De tots els sectors que s'han vist afectats per la pandèmia podríem dir que n'hi ha un que ha estat el que ha rebut més cops i de manera més perllongada. Després de l'ampliació dels horaris en la restauració i de permetre reunir a deu persones com a màxim a l'exterior i sis a l'interior, les queixes d'aquest ram han cessat i els bars i restaurants estan intentant aprofitar la temporada d'estiu sense fer massa soroll perquè no els abaixin la persiana. Però aquest no és el cas de l'oci nocturn, el "company de lluites" de la restauració durant aquests mesos de pandèmia, regulacions, rectificacions i noves mesures. 

L'oci nocturn va ser un dels primers a tancar aquell març de 2020. La discoteca de Mataró, Cocoa, anunciava al seu perfil d'Instagram el dia 11 de març de l'any passat que "seguint les indicacions de la Generalitat i les pautes del Ministeri de Sanitat" havien de "posposar temporalment els esdeveniments previstos". El que no s'esperava en Toni Martínez, propietari del grup Cocoa que engloba Cocoa, Classic i Privat, és que el verb "posposar" s'allargués fins a l'estiu del 2021 i que l'estat d'incertesa inicial es mantindria fins ara. 

Pel camí han anat sortint normes, recursos i modificacions que l'únic que han provocat ha estat el desconcert i l'enfadament del sector que no entén per què se'ls ha anat "criminalitzant" constantment, tal com ha afirmat la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm). Aquesta "por a ser criminalitzats" va ser el que va provocar que a principis del mes de juliol discoteques com Arena, Titus Carpa o la del mateix Martínez, Cocoa, haguessin de tancar de forma temporal. 

Però no tot s'acaba aquí. L'oci nocturn el formen treballadors i treballadores que van des dels porters, al tècnic de llums, passant pel cambrer o el que fa de"relacions públiques". La figura clau, per això, sempre ha estat la del "punxadiscos" o "discjòquei".

LA CRISI DES DEL PUNT DE VISTA DEL DISCJÒQUEI

Catalunyapress ha pogut parlar en exclusiva amb el president de l'Associació Espanyola de DJ i Productors (AEDYP), Julio Posadas, un DJ i productor de Barcelona que ha punxat en països com Portugal, Mèxic, Alemanya o els Estats Units. Posadas, en representació de tota la comunitat que s'encarrega de posar música a les discoteques, està enfadat i indignat.

"És la primera vegada en tota la història democràtica d'Espanya que es prohibeix per decret llei una professió", apunta. Posadas es refereix, entre altres, a les mesures que va adoptar el govern de les Illes Balears aquest passat mes maig, o el govern valencià al desembre, les quals negaven el dret de treballar a tots els discjòqueis per tal de contenir el virus. "Era surrealista, no ens deixaven actuar, però sí que deixaven posar playlists de cançons als locals". 

I és que com a professionals de l'oci nocturn s'han sentit realment atacats per part de les institucions. El president de l'AEDYP, com també han explicat recentment des de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals, creuen que són "un cap de turc" i que l'administració veu en ells un espai de perill quan, en realitat, "som els més segurs", defensa Posadas. 

L'OCI NOCTURN TAMBÉ AJUDA L'ECONOMIA ESPANYOLA

Segons va publicar fa tres anys la Federació d'Associacions d'Oci Nocturn d'Espanya (Fasyde), aquest sector representa l'1,8% del PIB espanyol, amb 20.000 milions d'euros de facturació i amb més de 200.000 treballadors que hi estan vinculats, molts d'ells joves. "Això no ho hem d'oblidar", remarca Posadas, com tampoc hem de deixar de banda que "a molts joves i turistes els agrada sortir de festa, en aquest país".

La mateixa Fasyde va posar xifres als "joves i turistes" i va informar, el 2019,  que 17 milions d'espanyols -de totes les edats- i 40 milions d'estrangers, la meitat turistes internacionals, són consumidors dels productes de l'oci nocturn.

"LA JOVENTUT DE LA COVID-19 NO SAP DIVERTIR-SE EN UNA SALA"

Julio Posadas, en declaracions a aquest diari, també ha recordat que "els nois i noies que el 2020 tenien 16 anys, ara n'hi ha que ja en tenen 18, i han crescut sense saber divertir-se en una sala". Això va més enllà del simple fet d'acudir a una discoteca, i Posadas es refereix a saber que vas a un lloc on "hi ha control d'admissió, personal de seguretat, personal de neteja..." 

"Els joves d'ara, si volen sortir de festa, només saben fer-ho en un banc o a la platja amb una cervesa i música de fons, sense cap control ni mesures que garanteixin que les coses es fan bé", assenyala el president. D'aquí venen els botellots, les aglomeracions i els problemes de convivència. "Conec el cas de joves d'uns 17 anys que una vegada marxaven de la discoteca a la 1 de la matinada, complint amb la normativa, continuaven la festa al carrer. I aquesta és la tònica habitual".

Així doncs, Posadas reclama que la proposta de l'oci nocturn i de la música a les sales és la més segura, "molt més que estar al carrer". "No hi ha ni un sol estudi que demostri que els contagis vinguin de les discoteques", continua el productor. 

El que també ha fet molt mal, segons el discjòquei, han estat els mitjans de comunicació que han relacionat constantment el sector amb "baralles i borratxeres"alimentant la informació "sensacionalista", i això els ha perjudicat. 

TESTOS D'ANTÍGENS COM A SOLUCIÓ

Posadas creu que també s'hauria d'aplicar a tot l'oci nocturn la proposta del govern de la Generalitat d'obligar a fer testos d'antígens o tenir la pauta completa als esdeveniments amb més de 500 persones. D'altra banda, el productor i president ha volgut evidenciar la lentitud en la vacunació dels més joves, fet que "ha portat a la situació de col·lapse on som ara". 

Així doncs, Posadas espera que es pugui vacunar tan de pressa com es pugui a tothom per tal de tornar a gaudir de les sessions dels DJ arreu d'Espanya perquè, al cap i a la fi ells "fan música i la música és cultura, la qual és segura".