dimarts, 21 de setembre de 2021

Sala Versus Glòries: "Kentucky ha mort", l'humor com a arma de crítica social

|


Kentucky Dalmases

@ Pablo-Ignacio de Dalmases


La temporada estiuenca del Grec permet recuperar peces de teatre que han tingut un inici feliç però no una explotació comercial adequada, com va passar amb "Kentucky ha mort", una obra de Carla Torres i Clara Manyós que va muntar el grup teatral La lluitadora i va obtenir beca Odiseu Eòlia el 2019, abans de l'inici de la pandèmia. Troba ara un breu acomodament a la Sala Versus Glòries que es presta com guant a la mà per a aquest tipus de producció certament gens convencional.


L'obra que ens ocupa té com a personatges no a éssers humans, sinó a un grup de gallines que decideixen Insubordinar, el que ens porta a la memòria la "rebel·lió a la granja" d'Orwell. És aquest un tema que, des d'un punt de vista externalitzat i simbòlic, es presta de meravella a la denúncia de situacions pròpies de la societat humana que són fàcilment recognoscibles. En aquest cas es parteix de la negativa a néixer d'un ou solitari perquè es nega a entrar a formar part d'una cadena de producció i troba ressò en altres homòlegs, el que provoca la reacció de les gallines, espantades per la possible extinció de la espècie. Aquesta situació obliga a un procés de convenciment que genera una multiplicitat de situacions aparentment absurdes però que comporten en el fons un clar missatge subliminal, amb especial èmfasi en el moment en què les forces de l'ordre de la comunitat gallinaria tracten de sotmetre a les revolucionàries.


La lluitadora és un grup sorgit el 2014 i format en l'actualitat per cinc actrius i dos actors. Es proposa desenvolupar amb les eines pròpies del teatre una funció de crítica social allunyada de tremendismes i fonamentada en l'humor, que sovint és una arma molt més eficaç, tal com passa en aquest cas. "El projecte -diuen- neix d'una inquietud respecte al funcionament erràtic de la societat occidental, que sembla viure atrapada en un bucle constant d'alienació i destrucció (el famós ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra). Fent un repàs a la història de la humanitat ens vam adonar que semblava condemnar-se a si mateixa repetint una i altra vegada els mateixos errors que la porten a la barbàrie. Què ens passa? Com podem tractar de sortir d'aquest cicle? Honestament, no tenim la resposta, però si el lloc on fer la pregunta: En el teatre, espai generador de pensament i emoció".


El muntatge segueix en conseqüència una pauta absolutament hilarant perquè el que l'espectador té davant seu és un galliner. Les ocupants vesteixen robes estrambòtiques a base de mallots, barrets i barnussos de bany i desenvolupen una mímica i expressen uns sons que tracten de simbolitzar a les gallines que representen. El text és en castellà, amb un llenguatge sincopat fet a base de frases que acaben en rebles ridículament versificadas, com per subratllar el caràcter humorístic de la funció.


Cal reconèixer que el treball de la companyia és esgotador pel ritme, la forçada, alambinada i de vegades gairebé gimnàstica gestualitat i la rapidesa del llenguatge que, però, resulta perfectament intel·ligible. Una proposta original, trencadora, curiosa, que pot entusiasmar o deixar a l'espectador estupefacte.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH