dissabte, 24 de juliol de 2021

Així va acabar l'Ever Given encallat al Canal de Suez

|

00suez 01 superjumbo

@The New York Times


Justament aquest divendres farà quatre mesos de l'esdeveniment que va tenir en suspens durant sis dies al sector del transport de mercaderies global i al món en general. Després que el Canal de Suez es bloquegés del 1967 al 1975, en el marc de la Guerra dels Sis Dies entre Israel i l'aliança formada per Egipte, Síria i Jordània, aquest 2021 la història s'ha repetit amb un altre embús marítim històric en el mateix lloc.


El passat 23 de març els tripulants d'un dels portacontenidors més grans del món, l'Ever Given, perdien el control de la nau provocant que aquest mercant de 400 metres d'eslora s'encallés al Canal de Suez. El resultat va ser el bloqueig del lloc per on passa, aproximadament, el 12% de les mercaderies mundials, segons el portal NBC News.


La notícia va causar un gran impacte a escala mundial fins al punt de transmetre en directe les tasques de desencallament. Finalment, l'"alliberament" de l'Ever Given va arribar sis dies després del "desastre", i va estar acompanyat de pèrdues de fins a 54.000 milions de dòlars, tal com va publicar la BBC.


Quatre mesos més tard de l'incident i amb el transport marítim "a tota vela" després d'un any pandèmic, el diari nord-americà The New York Times (NYT) ha publicat una investigació en la qual s'explica com l'Ever Given es va poder encallar al Canal de Suez.


L'estudi oficial -portat a terme per Egipte- indica que els forts vents van ser el principal motiu de la pèrdua del control del vaixell. No obstant això, The New York Times ha revelat una sèrie d'informacions i instruccions per part de l'Autoritat del Canal de Suez, propietària de la via aquàtica, que haurien propiciat que el portacontenidors acabés encallant-se a la riba dreta del canal.


sense tu00edtulo

@The New York Times


LES MALES CONDICIONS CLIMATOLÒGIQUES


L'origen de l'encallament de l'Ever Given al Canal de Suez -les institucions egípcies ho han donat com a oficial- va ser el mal temps. Tal com ha explicat The New York Times en la seva investigació, abans que el vaixell s'endinsés al canal, "el clima a la zona havia empitjorat i els vents del sud havien augmentat".


Tot i això, el capità de la nau, Krishnan Kanthavel, va decidir seguir endavant amb l'operació i travessar la via que uneix el mar Mediterrani i el Mar Roig. El motiu de la seva "valentia"?  Les exigències comercials per lliurar els contenidors a temps, detalla el diari novaiorquès.


I és que durant la pandèmia el comerç mundial ha patit "altes pressions" per distribuir a temps tots els paquets que els "consumidors d'occident" havien demanat durant el seu confinament. Així doncs, l'espera de l'Ever Given "hauria retardat la càrrega que el vaixell transportava d'Àsia a Rotterdam, als Països Baixos, amb destinació als clients d'Europa" explica el reportatge del NYT.


LA DISCUSSIÓ DELS PILOTS EGIPCIS AMB EL CAPITÀ


Segons les normes de l'Autoritat del Canal de Suez, són els pilots locals -o pràctics- els que assessoren la tripulació dels vaixells sobre el desplaçament i la navegació pel canal, encara que els capitans són els que prenen la "decisió final".


Quan l'Ever Given estava travessant el Canal de Suez, "amb vents de 79 quilòmetres per hora", un dels dos pilots que guiava el capità de la nau "va donar una sèrie d'ordres inusualment agressives", el que va provocar una reacció del capità" i va enviar el vaixell el més lluny possible en una direcció", ha precisat el NYT. Això va derivar a una discussió amb el pilot, a la qual esva afegir el segon pràctic, mentre el vaixell avançava a "a tota màquina"


En aquest moment va començar una sèrie de disputes i tocs al timó per part del capità i dels dos pràctics, amb diferents moviments del vaixell, que van generar "la combinació perfecta de factors perquè la proa de l'Ever Given s'estavellés contra la riba dreta del canal", apunta el diari.



Recorregut del vaixell / @ Youtube


ELS REMOLCADORS VAN ARRIBAR TARD


Una altra normativa de l'autoritat del canal és que cada vaixell ha d'anar acompanyat de dos remolcadors durant tot el trajecte. La qüestió, en aquest cas, és que "un dels dos remolcadors assignats a l'Ever Given estava a prop del vaixell que anava davant, en lloc del costat de l'Ever Given, i l'altre estava tan endarrerit que va arribar molt després que el vaixell ja s'hagués encallat".


"Si els remolcadors haguessin estat al costat del vaixell, podrien haver intervingut per allunyar-lo de les ribes del canal" ha afegit el rotatiu. Igualment, la potència d'aquests remolcadors "no era la suficient" per moure el vaixell encallat.


El diari també posa èmfasi en la mida dels vaixells de càrrega ultra llargs que s'utilitzen actualment per transportar mercaderies i que arriben ara "els 396 metres d'eslora i poden transportar més de 20.000 contenidors".


Fa 15 anys, la mitjana d'un vaixell d'aquest tipus era el transport de 10.000 contenidors i tenia una longitud d'entre 244 i 274 metres, explica Salvatore Mercogliano, historiador marítim de la Universitat de Campbell. Però ara la indústria naviliera busca "vaixells més grans i eficients que puguin transportar més i costar menys", diu el NYT.


L'augment de l'eslora dels portacontenidors és el que ha portat els canals de tot el món a fer ampliacions, inclòs el de Suez, que el 2015 va afegir un segon carril. No obstant això, no es va engrandir "el segment de 29 quilòmetres en què va quedar encallat l'Ever Given".


Merlin 185717748 e1cc6954 A701 46c2 85cf 2a438faf9ba0 superjumbo

@The New York Times


RESPONSABILITATS QUE ES TRIGARAN A ASSUMIR


Segons el NYT, sembla poc probable que la investigació d'Egipte -que pot trigar diversos mesos més a completar-se- trobi responsable a l'Autoritat del Canal de Suez (que és del mateix estat egipci) o als seus pilots, ja que aquests defensen que la culpa va ser de la meteorologia i de la lentitud del vaixell i que, al final, qui té "l'última responsabilitat és el capità".


Els protocols marítims assignen que la responsabilitat de la investigació d'un accident pertany al país on es va produir -Egipte en aquest cas- o al país on "està matriculat" el vaixell -Panamà en l'Ever Given-. De fet, Egipte ha trigat a lliurar informació important als investigadors panamenys per depurar responsabilitats, expliquen fonts pròximes a la investigació del NYT.


El que sí que ha fet el país dels faraons és anunciar plans per a "eixamplar i aprofundir encara més" la secció de canal en la qual es va encallar l'Ever Given. A més, també ha comunicat, segons el diari novaiorquès, que comprarà una flota de remolcadors més potents, un vaixell de suport i grues que podran alleugerir la càrrega de qualsevol futur vaixell encallat.


No ha estat fins aquest juliol, i després de mesos de disputes, que el conflicte s'ha resolt "per una suma no revelada", apunta el NYT. Així doncs, finalment l'Ever Given s'ha acomiadat -el passat 9 de juliol- del Canal de Suez per ser descarregat a Rotterdam, la destinació a la qual no esperava arribar tan tard.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH