Per què hi ha més meduses ara que fa 20 anys?

@EP

Les meduses s'han convertit en un clàssic problema de cada estiu. Baixar a la platja, però no poder banyar-te perquè està plena de meduses pot resultar molt frustrant quan el termòmetre marca gairebé més de 30 graus, tal com està succeint aquests dies.

Hi ha qui és més valent i s'atreveix a posar-se dins l'aigua, però amb la por "mental" a ser picat en algun moment. És en aquests moments quan ens ve sempre la mateixa pregunta: per què hi ha tantes meduses ara, quan fa vint anys pràcticament ni se'n parlava?

La resposta, de moment, no la té ni el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic -que és qui s'encarrega de la protecció dels mars a Espanya- que reconeix que les causes encara estan "per confirmar". No obstant això, assenyalen diversos factors que podrien ser els culpables que hi hagi una proliferació de meduses en els últims anys.

LA CLIMATOLOGIA

Un dels motius principals que apunta el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic és el clima. "La disminució en el règim hivernal de pluges i l'augment de la radiació solar sembla estar relacionada amb l'augment de meduses a l'època estival a les platges" afirma el Departament.

L'explicació tècnica se centra en les aigües. "Aquest fenomen afavoreix que en les aigües litorals es produeixin menys aportacions d'aigües dolces continentals, de manera que la diferència de salinitats entre les aigües costaneres i les de mar obert -zones de producció de les meduses- és menor, i, en conseqüència, el seu acostament a la costa pels vents no es veu limitada per una menor densitat de l'aigua que afectaria negativament en la seva flotabilitat".

És a dir, si la temperatura de l'aigua a la costa i la de mar obert és similar, les meduses són arrossegades en pocs dies a les platges a causa dels corrents. Per contra, si la temperatura de l'aigua costanera i la de mar obert és diferent, els corrents superficials troben grans dificultats per arrossegar els eixams d'aquest tipus de plàncton gelatinós cap a la costa.

LA CONTAMINACIÓ PER HIDROCARBURS

Un altre mòbil que explicaria la presència de meduses a les platges és la contaminació per hidrocarburs. "S'ha observat com en les zones on s'han produït abocaments de petroli, s'inicien processos de degradació dels hidrocarburs per bacteris que, al seu torn, serveixen d'aliment a copèpodes, principal aliment de les meduses" informa l'ens públic.

És per aquest motiu que, en aquestes zones, s'han detectat en anys posteriors als abocaments accidentals "augments en les poblacions de meduses amb efectes mediambientals perjudicials".

Un cas similar, destaca el Ministeri, és el de la contaminació de l'aigua costanera amb excés de nutrients, procedents majoritàriament de l'activitat de l'home. Aquesta aportació de nutrients orgànics i inorgànics "ha afavorit la desaparició d'algunes espècies, però no de les meduses" expliquen.

LA SOBREPESCA, LA CAUSA MÉS PROBABLE

Si fins ara hem especulat amb "possibles motius", aquesta -segons l'organisme públic- "és la causa més probable" de l'augment dels animals marins dels quals venim parlant "Atès que peixos i meduses competeixen pel mateix aliment del plàncton (copèpodes, larves de crustacis, etc.), la disminució dels seus competidors afavoreix el desenvolupament de les poblacions de meduses" diu el Ministeri.

Aquest fet s'ha constatat en diversos llocs del món, detallen fonts públiques. Un exemple es troba al Mar de Bering (oceà Pacífic) on, a conseqüència del col·lapse de les seves pesqueries, les poblacions de meduses del gènere Chrysaora s'han incrementat fins a 10 vegades sobre la seva població habitual. En el cas dels caladors de Namíbia (Àfrica), una espècie del mateix gènere ha incrementat la seva densitat en 15 anys passant d'una relació de 10 peixos per una medusa a tres meduses per un peix. Per tant, la situació ha canviat. I molt.

Així mateix, la sobrepesca també té una altra cara més coneguda: les tècniques de captura indiscriminada de peixos. Aquesta metodologia ha provocat una gran disminució del nombre dels predadors naturals de les meduses, com és el cas dels túnids o les tortugues marines. Xifres de Nacions Unides eleven la pesca de tonyines en gairebé 6 milions de peces cada any, el que ha comportat, segons un estudi de la revista científica PLoS ONE, que del 1950 al 2011 la població de tonyina vermella adulta s'hagi reduït un 83% a l'Atlàntic occidental i en un 67% a l'Atlàntic oriental.

Així doncs, l'acció de l'home, que deriva en el canvi climàtic i en la sobreexplotació dels recursos que ens dóna la Terra, és la principal resposta a un problema que finalment acaba repercutint al mateix home. Serà que les meduses són un senyal de la mar per a indicar-nos que alguna cosa estem fent malament.