dimarts, 28 de setembre de 2021

Els metges dels CAPS catalans en contra de el decret que desprogramarà visites durant 3 mesos

|

Delegats de el sindicat Metges de Catalunya es manifesten a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar un increment dels recursos destinats a l'atenció primària

Protesta de metges a Plaça Sant Jaume / @EP


Els metges d'atenció primària han esclatat davant la sistemàtica desprogramació d'actuacions no urgents dels seus pacients per donar cabuda a la cinquena onada del Covid-19 des de divendres de la setmana passada.


"S'està desprogramant el que no és essencial, però l'afectació és petita perquè amb les vacances són setmanes de poca programació" assegurava el conseller Argimon amb la ment posada en el sistema hospitalari. Però l'Atenció Primària no està en absolut d'acord. Els seus pacients necessiten atenció continuada i el que els sobra, adverteixen, no són malalts sinó burocràcia.


ELS METGES DE PRIMÀRIA CREUEN QUE ELS POLÍTICS HO HAN FET FATAL DES DEL MINUT ZERO


El lema # objeccióaldecret s'estén a les xarxes entre metges de primària que es resisteixen a deixar de banda a "els seus pacients", que porten mesos relegats.


El decret de Servei Català de la Salut (CatSalut) ordenava divendres passat condicionar l'activitat dels centres de la xarxa pública (SISCAT) de manera que "es reserva tota la capacitat per a activitat urgent i no emergents no ajornable" a causa de l'impacte de la cinquena onada. L'objectiu, explica Salut, és preservar les vacances dels sanitaris i atendre la demanda generada pel Covid. El decret té una vigència de tres mesos.


Segons els metges de primària "donar-li tot el protagonisme a la gestió de la Covid és desprestigiar la primària" i afegeixen "quin missatge donem si sempre, tot, es pot desprogramar".


"El no urgent és més important" adverteix un metge de família, recordant que una primària fort és la peça fonamental d'una sanitat pública forta. "L'accessibilitat de la bona atenció primària millora la salut de la població, està demostradíssim. I no podem deixar d'atendre la fi de vida, processos diagnòstics, situacions vitals rellevants, duels, canvis d'hàbits, urgències i sofriments diversos".


Però la primària, ja a la vora del col·lapse abans de la pandèmia, ha continuat sent durant la crisi del Covid la "ventafocs" de el sistema públic de salut. "La nostra relació ja era complicada abans de la pandèmia amb els responsables polítics de el sistema de salut. Però la relació durant la pandèmia s'ha trencat, si no definitivament, sí profundament. Podreu pensar que això és fruit de la sobrecàrrega inevitable de treball, de l' estrès, de la fatiga pandèmica i segur que també això ens ha influït. Però és que heu fet fatal les coses des del dia 0 ".


En el llistat d'errors de gestió s'enumeren la derivació del seguiment de casos a l'061, en mans de Ferrovial, els protocols canviants, de vegades en qüestió d'hores, o la manca de mitjans. Afegeix un sistema de test "sospitós" i lent al principi, el Sistema Orfeu o la creació de vacunódromos. I, per descomptat, la burocràcia.


El suport que necessita la primària és molt més tècnic, d'auxiliars de clínica, administratius sanitaris, "que alleugereixi la burocràcia que envolta el nostre treball. Les tasques burocràtiques com signar les" baixes "que ens impedeixen fer de metges de família".

1 Comentaris

1

El desgavell i la falta de mitjans a la sanitat catalana és una consecuencia més de la ocupació que pateix Catalunya fa 306 anys.

escrit per Xavier Vidal Sans 27/jul/21    12:42 h.

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH