La justícia, més lenta i menys resolutiva a causa de la pandèmia i la manca de personal

@EP

El pandèmic 2020 també s'ha notat en els jutjats i tribunals de Catalunya. Aquest sector ha estat poc enfocat per l'opinió pública, però també ha vist com la pandèmia alentia encara més el sistema i tots els tràmits pendents de resoldre.

Si ens centrem en xifres, l'any passat es van rebre un 14,54% menys dels procediments (869.250 en total) en comparació del 2019, a causa de la crisi de la covid-19. Això  ha comportat que la taxa de litigiositat -els assumptes que han entrat als jutjats i tribunals- hagi baixat dràsticament de 132 casos per cada 1.000 habitants a 111, un 15% menys. 

Per conseqüent, el que també ha baixat han estat els casos resolts, que van disminuir un 15%, fins als 819.312, de forma que a finals d'any quedaven pendents de resoldre més casos, en concret un 11,3% más, que l'any anterior. Amb aquest resultat, es pot afirmar que es van "esclarir" menys casos dels que van entrar per quart any consecutiu. 

Tota aquesta informació és la que porta la memòria anual del 2020 que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública aquest dimarts. El document també detalla que durant els mesos de confinament i desconfinament, entre el 14 de març i el 4 de juny, es van suspendre unes 35.000 vistes orals, 16.000 de les quals a la ciutat de Barcelona, a més d'altres actes judicials com declaracions, deliberacions o compareixences. 

Les resolucions judicials, com sentències, interlocutòries, providències i decrets, van passar de 918.176 a 780.658, de forma que es van reduir un altre 15%. On van baixar més les resolucions van ser als jutjats d'instrucció, als penals, a l'àmbit penal dels jutjats mixtos i als jutjats socials, amb un 20% de descens aproximadament. Els únics òrgans que van dictar més resolucions que el 2019 van ser els jutjats mercantils, la sala contenciosa-administrativa del TSJC i l'àmbit penal de la sala civil i penal del TSJC.

VIOLÈNCIA MASCLISTA

Pel que fa a la violència sobre la dona també hi va haver una baixada de denúncies als jutjats catalans en comparació el 2019. Així doncs, l'any passat es van rebre -segons la memòria del TSJC- 19.927 denúncies per aquesta problemàtica, xifra que representa un 11% menys de les que es van interposar fa tres anys. 

En total es van tramitar 29.072 procediments, un 7% menys que el 2019 i els procediments per jurat, que inclouen els homicidis i assassinats, van créixer de 37 a 45. Les diligències urgents van baixar un 20%, passant de 10.460 a 8.303, mentre que els judicis per delictes lleus van baixar un 9,3%, passant de 667 a 605.

Per tipus de delicte, els procediments per lesions lleus, el maltractament psicològic i físic habitual i els delictes contra la llibertat van baixar respecte al 2019. Tot i això, els delictes sexuals, el trencament de mesures cautelars i els homicidis van pujar, passant en aquest últim cas de 20 a 26 el 2020. 

ASSUMPTES ECONÒMICS

Quant als assumptes relacionats amb els diners, n'hi va haver un que va baixar dràsticament: els desnonaments, que van passar dels 12.500 a 5.700 en un any  - el govern de Sánchez va prohibir-ne l'execució entre el març de 2020 i el gener del 2021-.  

Gairebé tots, 4.200, van ser per impagament del lloguer, xifra que confirma la tendència dels últims anys. Els procediments per possessió il·legal d'habitatge també van baixar, en aquest cas van ser  un 25% menys.

Així mateix, van disminuir les demandes presentades per 'clàusules sòl' en hipoteques, passant de 10.800 el 2019 a 5.600 el 2020. Es van resoldre 9.825 casos, i en queden per resoldre més de 34.000. Es van dictar 8.388 sentències, quasi com el 2019, i el 95,8% van donar la raó al client davant del banc.

ELS JUTJATS MERCANTILS ELS MÉS COL·LAPSATS

La majoria d'òrgans judicials tenen una càrrega de treball superior als mòduls fixats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), segons la memòria anual. Els més col·lapsats són els jutjats mercantils, amb un 400% més de casos dels establerts com a idonis, així com les seccions mercantils de les audiències provincials, amb un 310% més. 

Uns altres òrgans que tenen més càrrega de la deguda són els jutjats de primera instància, els mixtos en l'àmbit civil, els socials i les seccions civils de les audiències, informa el document. Les sales del TSJC estan per sota dels mòduls, així com els jutjats de violència sobre la dona, els de família, els d'instrucció, els de menors i els contenciosos-administratius, entre altres.

MÉS PLANTILLA

El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha aprofitat l'esdeveniment per reclamar 30 nous jutjats i 18 magistrats al TSJC i a les quatre audiències provincials. Així, una plaça de magistrat seria per la secció d'apel·lació de la sala civil i penal del TSJC, nou magistrats de seccions penals a l'Audiència de Barcelona i sis a les seccions civils. A l'Audiència de Tarragona caldria un magistrat per a una secció civil, igual que a Girona. 

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, la que té més manca de personal judicial, serien necessaris deu nous jutjats i a la resta de la demarcació, tretze més. A la ciutat de Tarragona caldrien dos jutjats, i un més a Reus. Barrientos també ha reclamat un jutjat social més a Lleida i tres a Girona.

D'altra banda, la memòria del TSJC ha vingut acompanyada d'una carta del president de la sala contenciosa-administrativa de l'alt tribunal català, Fernando Javier Aguayo, que s'ha queixat de la falta de magistrats especialistes amb plaça fixa. Aguayo ha demanat que aquestes places puguin ser ocupades per magistrats amb més de 20 anys d'experiència en la jurisdicció, a més a més de reclamar que les baixes mèdiques de funcionaris se supleixin més ràpidament i que es cobreixin dues places vacants des del 2018. 

Tot això, segons el magistrat, comporta retards en la resolució d'assumptes, amb una mitjana de 21,4 mesos, per sobre de la mitjana estatal de 13,8. En alguns àmbits, el retard encara és més gran, com les expropiacions forçoses, amb 34,7 mesos, la contractació administrativa, 28,9 mesos, i les matèries tributàries, 24 mesos.