El jutge desimputa a Repsol, CaixaBank, Brufau i Fainé en el judici pel cas Villarejo

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castelló ha decidit arxivar per a Repsol i CaixaBank, així com per al president de la primera, Antonio Brufau, i l'expresident de la segona, Isidre Fainé, la investigació sobre la contractació per part de les dues empreses del comissari José Manuel Villarejo per, presumptament, espiar el llavors cap de Sacyr, Luis del Rivero.

José Manuel Villarejo @ep

En aquesta peça separada 21 del macrocausa 'Tàndem' el magistrat investiga la contractació en 2011 per part de les dues mercantils a Cenyt, el vaixell insígnia del grup empresarial de Villarejo, amb el presumpte objectiu que espiés Del Rivero per impedir que es fes amb el control de Repsol --de la qual CaixaBank és un dels principals accionistes-- a través de la seva aliança amb l'empresa mexicana Pemex.

A l'abril, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 va imputar a Brufau i Fainé per un presumpte delicte de suborn, al considerar que la reacció davant de Sacyr va ser "promoguda pels dos presidents", i, el passat 8 de juliol, va donar el mateix pas amb Repsol i CaixaBank com a persones jurídiques per suborn i revelació de secrets, raonant que la contractació a Cenyt es va fer en nom i benefici d'ambdues.

El magistrat ha fet marxa enrere en aquestes imputacions després d'escoltar en el seu jutjat a Brufay i Fainé, que van comparèixer el passat 7 de maig, i als representants legals de Repsol i CaixaBank, que han declarat aquesta mateixa setmana. Els investigats van exposar que va ser un encàrrec lícit --per obtenir informació sense "accions intrusives" - i que es va fer d'acord amb les normes vigents, tant legals com internes.

Pel que fa a Brufau i Fainé, l'instructor ha assenyalat que "no consta en la causa, més enllà de les declaracions prestades, document o gravació que acrediti, almenys indiciàriament, la participació de tots dos presidents en la contractació de Cenyt".

Referent a això, ha destacat que la contractació no requeia en l'àmbit de control dels presidents, sinó dels seus caps de seguretat de moment --Rafael Araujo (Repsol) i Miguel Ángel Fernández Rancaño (CaixaBank), tots dos imputats--.

"Per tant, sense indicis que apuntin que els presidents de les companyies intervinguessin de manera directa en els fets investigats, no és possible transferir a aquests presidents una obligació de supervisió i vigilància corporativa, que està delegada en els òrgans competents per a això", s'ha resolt.

És més, ha recordat que "en el nostre ordenament jurídic no cap la responsabilitat objectiva per raó del càrrec", de manera que "no és possible mantenir la imputació dels màxims responsables de les companyies, pel sol fet del càrrec que ostenten".

CONTROLS INTERNS EFICAÇOS

García-Castelló ha donat especial valor a l'exposat pels representants legals ia la documentació aportada posteriorment per les empreses per acreditar-ho. Així, entén que "les dues mercantils tenien implantat, al temps de produir-se els fets objectes de la present peça separada, un sistema de prevenció i compliment eficaç", sense que les acusacions hagin aconseguit provar el contrari.

"CaixaBank i Repsol comptaven amb mesures adequades per evitar la comissió dels delictes investigats dins la seva activitat", això és, "amb un pla de compliment normatiu i una cultura de compliment implantats a l'entitat en el moment dels fets objecte d'investigació ", ha emfatitzat el jutge en el seu acte.

L'instructor ha explicat que els sistemes de compliment normatiu no poden mesurar-se des de l'exigència d'una "eficàcia absoluta", "sinó des de la capacitat de l'ens corporatiu de prevenir, i si és el cas, reaccionar de forma eficaç enfront de la comissió de delicte" . "Resulta suficient (...) que es pugui constatar, com ocorre en el present cas, que existia una cultura de compliment normatiu degudament instaurada" i amb "trets evidents d'eficàcia", ha desenvolupat.

En conseqüència, al no observar "un incompliment greu dels deures de control, vigilància o supervisió", ha ordenat l'arxiu per a ambdues, sense perjudici que puguin respondre com a responsables civils subsidiaris respecte dels delictes imputats a les persones físiques vinculades a elles .