Jordi Hereu: "El 2022 podrem tenir el 100% del territori espanyol digitalitzat"

Jordi Hereu / @EP

Hereu, va deixar la política en l'any 2012 el mateix en el qual es va fer autònom i com ell mateix diu guanyar "la seva llibertat". Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, Hereu compta també amb un MBA d'ESADE. Va començar la seva trajectòria professional 1991 a Port 2000 i CILSA, vinculades a la promoció de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Barcelona.

Des de 1999 va ocupar diferents càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona, exercint les seves funcions com a regidor de districte de les Corts fins a 2004, i com a regidor de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona fins a 2006. Després de dos anys en aquest últim càrrec, Jordi Hereu va ser nomenat cinquè tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i del 2006 al 2011 va ser alcalde de Barcelona.

Després del seu pas per l'administració pública, Jordi Hereu va cofundar l'empresa Fledge Barcelona i presideix IdenCity i Barcelona Plataforma Empresarial, especialitzades en tasques de consultoria estratègica. El 2020 va ser nomenat president d'Hispasat , un projecte en el qual es troba, molt a gust, i a través del qual pretén digitalitzar tot Espanya.

- Com a president d'Hispasat, en quant temps creu que es poden tenir digitalitzat tots els municipis, d'Espanya, inclosos el poble més petit?

- Hispasat i la tecnologia del satèl·lit és una tecnologia que juntament amb d'altres és la que pot garantir la digitalització del 100% del territori espanyol i això ho podríem fer aquest any o sigui que és un tema de mesos. Per tant, crec que en el 2022 podríem tenir al 100% a tot Espanya amb una connectivitat de 100 MB. Aquest és un projecte que per a mi dins d'Hispasat és un dels eixos estratègics. És una de les línies que estem impulsant i així farem possible un dels grans drets digitals que és la universalització d'una bona connectivitat digital. A partir d'aquesta, s'impulsa el dret digital i crec que una de les grans lliçons de la pandèmia ha fet possible, que ara, la connectivitat digital ja no és un producte-servei, sinó, un dret que obre les oportunitats de desenvolupament personal, familiar, empresarial i territorial. Com a president d'Hispasat és dels projectes que a mi em fa il·lusió, em dóna l'oportunitat de poder impulsar aquest projecte, que no fem sols, sinó amb una coalició empresarial i que és important per a Espanya.

També això és vital per a tota Llatinoamèrica que és un continent amb moltes menys infraestructures en xarxa i està molt menys cablejat. Té el mallat, està molt per sota del d'un dels països més ben connectats que és Espanya. Per tant, la tecnologia de satèl·lit a Llatinoamèrica és un gran vector i font de connectivitat, i per tant de progrés, jo he afirmat públicament que per Hispasat Llatinoamèrica ha estat, és i seguirà sent una gran prioritat.

- Amb aquest projecte de digitalització de tota Espanya que suposarà per als pobles més petits, per la seva agricultura, la indústria i la seva gent?

- El ministre, Eduardo Serra, em va explicar, perquè ell ho va viure, el Pla d'Electrificació Rural, a finals dels anys 70. Ara jo dic que en un Pla Nacional de Digitalització Rural que significa la mateixa revolució que va suposar en el seu moment l'electrificació. Amb la digitalització efectiva a partir de la connectivitat digital s'obre la possibilitat de mil continguts, en els quals es podrà fer des de tramitacions amb les administracions- apropar-les al ciutadà perquè no s'hagin de desplaçar, tots els elements de formació i capacitació, per tant, continguts educacionals i també capacitació professional, teleassistència sanitària.

Tenim a Arganda un dels tres centres de control terreny on disposem de més de 45 mega antenes amb les quals ens comuniquem amb els satèl·lits. Allà tenim el que s'anomena taulells on es poden veure com és possible realitzar un diagnòstic mèdic, i això demostra que es pot fer assistència primària en remot. Són unes eines molt importants per fer gestions administratives, formatives i assistencials. El vaig parlar amb el president de Correus, la quantitat de gestions que es podria fer unint carters i satèl·lits, que pot significar una revolució de serveis per a fixar la població allà on la gent viu.

-I en el sector productiu?

- Una cosa és la prestació de serveis als milers de famílies a les quals podrem atendre, però també aquesta ajuda es pot prestar a les explotacions forestals, ramaderes i la gestió agrícola a través de la sonorització del territori. Això sí que és convertir els espais en territoris intel·ligents i en això, també el satèl·lit, pot ajudar a monitorar, per exemple, els parcs naturals des del punt de vista de prevenció i acció contra els incendis. Però també es pot saber el grau d'humitat dels cultius per poder gestionar eficaçment l'aigua. I podríem seguir parlant de tots els serveis associats que es poden arribar a realitzar en els diferents sectors. Jo crec que això pot donar peu a una certa revolució productiva.

- Amb tot el que acaba d'explicar ¿això pot ser un revulsiu important per a l'Espanya buidada?

- Nosaltres estem treballant molt estretament amb la Secretaria d'Estat de Repte Demogràfic, que porta Francisco Bolla. Ells tenen un pla integral per a l'Espanya menys poblada, la qual té un repte demogràfic. La connectivitat digital és una eina més juntament amb altres per poder donar oportunitats de desenvolupament a aquesta Espanya que, sens dubte, per elements d'equitat social i territorial necessitem vertebrar en una gran estratègia de país.

- Hispasat s'ha unit al consorci internacional que ha estat seleccionat per l'agència europea Espacial. Què vol dir?

- Hispasat, que una vicepresidenta el va definir com un PERTE, va anar un PERTE de finals dels 80. És un projecte de clara innovació per al país. Va ser una aposta tecnològica importantíssima en el seu moment que ens permet que Espanya estigui en el món de les telecomunicacions per satèl·lit i en la indústria de l'espai. Això ens permet estar a la taula on s'analitzen i es decideixen coses en primera línia. Gràcies a Hispasat i l'aposta tecnològica que en tots els països del món s'impulsa també des de l'Estat perquè la indústria de l'espai té la vinculació amb el món públic de projecte governamental. Encara que després, nosaltres som una empresa que vivim del que venem com a serveis en el mercat, però nosaltres estem a les taules on Europa ha de decidir quin projecte europeu ha de vertebrar enfront d'altres potències com poden ser els Estats Units o la Xina. Nosaltres ens definim com un instrument al servei del nostre país que està en igualtat de condicions amb altres interlocutors europeus.

- Tot això és possible per la col·laboració publicoprivada?

- Clarament, nosaltres som una empresa, què gestionem més de 1.300 canals de televisió i que tenim desenes i desenes de clients. Són clients que ens demanen o connectivitat o vídeo, televisió o dades. I la transmissió de dades, la transmissió d'Internet i per tant nosaltres estem darrere de molts dels serveis que els ciutadans veuen i gaudeixen cada dia. A més d'aquesta, Hispasat és un instrument de país perquè és una empresa molt vinculada al mercat, però també estem enfortint aquesta dimensió de braç executor de polítiques de país, tant a Espanya com a Llatinoamèrica. Sens dubte la nostra doble ànima, que formem és un gran exemple de col·laboració publicoprivada sense dubte un model que jo crec que cada vegada és el millor model per fer moltes coses.

- Com repercuteix la situació de Catalunya en la ciutat de Barcelona?

- Jo el que sóc és un barceloní apassionat que ara treball bastants dies a Madrid, però que no he deixat per a res, la meva condició de barceloní militant, jo crec que Barcelona com sempre, és una ciutat el model és el més debatut i admirat en el món en termes urbans. Barcelona és la típica ciutat, densa, mediterrània, europea. És un model molt potent de ciutat què té grans oportunitats i que en tot cas el debat és si estem sent capaços o no d'aprofitar al màxim aquestes oportunitats.

Jordi Hereu durant l'entrevista a @Catalunyapress

-S'han perdut oportunitats?

- Com dic a mi m'agrada posar èmfasi en les seves oportunitats. Jo crec que Barcelona fa 10 anys que està sotmesa a dos populismes: un és el populisme identitari que s'ha generat a Catalunya, en el qual encara estem i que hem de gestionar. Aquest debat és un element de pressió sobre una ciutat global com Barcelona, que sens dubte no l'ha ajudat. Podríem dir que Barcelona està sotmesa a un doble Tets d'estrès. Un ve del procés que, en res ha afavorit a la ciutat, sinó tot el contrari, perquè allà, on hi ha problemàtica on hi ha disputa on hi ha debat, no ben resolt, això treu interès. Per tant, és un element clar. Després, jo sóc crític amb el populisme d'esquerres, de l'alcaldessa. Això és dogmatisme. Al meu l'esquerra dogmàtica no m'agrada. No sóc crític amb tot el que fa, però sí que crec que a Barcelona hi ha un govern on es veu clarament l'esquerra que des de sempre ha governat la ciutat que l'ha aconseguit treballant amb la ciutadania, que és el PSC. Defenso la gestió del PSC al govern municipal. Sort en tenim de comptar amb el PSC al govern. Aquí hi ha una ciutat del sí: sí, per debatre amb el mercat, si per analitzar amb el mercat, si per construir amb la societat, etc. I després hi ha una Barcelona, que cada vegada es va pronunciant més com la Barcelona del no: no vull parlar, no m'interessa això no, ni l'altra. Bé, jo crec que Barcelona decidirà, espero, d'aquí a dos anys en pro de la Barcelona del Sí: sí a construir, si a dialogar, sí a construir. Espero que sigui el PSC liderat per Collboni. Perquè sota el lideratge de Colau, que una de les grans preocupacions de la ciutadania, tal com va expressar el baròmetre municipal, que sigui la política municipal, la segona preocupació, és molt eloqüent.

Em preocupa una Barcelona que ja no vol jugar a la lliga de les ciutats globals ben connectades. No volem ni l'ampliació de l'aeroport. Ho dic molt clarament els nostres competidors urbans del món estaran encantats que nosaltres autolimitem la nostra capacitat. Amb aquesta mentalitat del no, tot i tindríem el ferrocarril davant de la mar.

Segueixo creient que Barcelona és una ciutat d'oportunitats, però en els últims anys, al costat de gent que ha treballat perquè això persisteixi, hem tingut gent que posa l'accent en, no vingueu, no estudiarem les vostres propostes, no farem això, no, no i no. Jo estic una mica fart de la Barcelona del no, també de la Catalunya del no.

Estic a favor d'afrontar el futur, a treballar-lo amb el model que sempre ha estat el nostre, que no vol dir que el mercat faci el que vulgui, sinó amb el model que tenim, el nostre. Sóc partidari de la col·laboració publicoprivada, que no vol dir subordinació del que és públic al privat. Per a mi és el contrari: és que el mercat es posa al servei de construir en el marc definit pública, socialment, políticament, el mercat es posa com un aliat imprescindible.

Aquest ha estat sempre el model de ciutat. El model Barcelona, contràriament al que diuen que és vendre la ciutat al mercat, és utilitzar tota l'energia de la innovació de mercat per construir un bon sistema de ciutat, i per tant, jo demanaria tornar a ser fidel a l'esperit de Barcelona que és aquesta ciutat: rebel, ciutat crítica amb qualsevol element, però que no es converteixi en la ciutat dels debats, mil debats eterns que mai arriben a res, o en una ciutat que diu que no al que passa al món.

Jordi en plena intervenció pública / @EP

- Com veu la polèmica creada per la remunicipalització de l'aigua?

- Això és dogmatisme. Sempre he pensat que l'esquerra dogmàtica és un component de l'esquerra, però espero que torni a ser minoritària. A més de discursos, s'han d'aconseguir coses, perquè la política no pot ser només declarativa. O delectar-se en els efectes de la desigualtat. Ens han demanat que lluitem contra la desigualtat. No cal recrear-tant en els desnonaments i construir més habitatge protegit. Estic absolutament en contra. Em sembla fals el que estan dient que ara si construeix més habitatge protegit que mai, això és fals. Qualsevol anàlisi seriosa que es faci, evidencia que ara és si més no s'està construint habitatge públic a la ciutat de Barcelona. Això és un insult als antics regidors d'ICV que eren els responsables de la política d'habitatge i jo en nom d'ells em vaig rebel·lar contra el que ara s'intenta afirmar que és senzillament una mentida. Ara es fan menys habitatges que mai.

Ara espero que s'executin coses, que s'exigeixi a la Generalitat i a l'Estat el que faci falta. Es tenen les dades de la gent que està al carrer, de la gent que espera habitatge públic. Això és el que cal solucionar. Davant d'això, als meus els debats de l'aigua, de remunicipacions que no formen part de les preocupacions dels ciutadans són frivolitats, debats ideològics de la gent que no viu cap d'aquests problemes. Com se centraran en el problema 33, quan té els problemes un, dos i tres si resoldre? 

- Per què es construeix menys?

-Perquè construir habitatge públic significa treballar. Vol dir fer planejament, significa anar als barris i debatre el planejament, vol dir mobilitzar recursos i això és el que en aquests sis anys no hem vist i per això així estan les llistes d'espera de les taules d'emergència de l'habitatge en els districtes i així està la gent que espera. Estem pitjor que mai- I llavors jo el que dic és "menys eslògan i més política pública de debò" i reafirmo, que les ciutats no són teories han de ser pràctiques. La transformació que va liderar al seu dia, Pasqual Maragall, que no era una gran teoria és que la gent ho trepitjava i el passejava. Jo demano menys retòrica menys política de les emocions i més política de les accions.

Els meus mestres eren la gent que venia de l'esquerra que forçosament era pragmàtica perquè venien del món de la feina. Llavors, quan un ha viscut la fàbrica, és pragmàtic, perquè és el sindicalisme: jo compromís, però jo acord. No tenen res a veure amb una nova cultura de gent que no sap ni on està la fàbrica. Llavors, aquesta esquerra que no viu d'arribar a acords, viu de mantenir retòricament algun debat molt ideològic de guerra cultural, no m'interessa per res aquest món. Crec que Barcelona és una ciutat del món de la feina, que ha crescut a través de la cultura de la feina. La gent que ve del món de la feina sap que la ideologia està al servei d'aconseguir coses. Per tant, jo em sento molt lluny de l'altra gent que no ve de la cultura de la feina i que s'aprofiten de conceptes abstractes per seguir mantenint el gran debat. Per què no solucionem els tres primers problemes i deixem per quan puguem els 32, 33 i 34?

- ¿Enyores la política?

- No. Sempre he afirmat dues coses: tinc un gran record i cap nostàlgia. Si la trobés a faltar, estaria en política. Milito en un partit i estic implicat en un projecte, però la política com a exercici professional, no. L'any 2012 em vaig fer autònom i segueixo sent un autònom, per tant, jo vaig guanyar la meva llibertat personal i la meva independència. Els meus amics em diuen de broma que el 2012 va ser l'any del Procés i jo els dic que jo estic treballant en la meva independència personal, perquè jo en l'altra no crec.