dimarts, 28 de setembre de 2021

L'augment de les temperatures podria provocar "grans focs" als Pirineus

|

Foto 3145262

@ACN


Aquest està sent un estiu difícil pel que fa als incendis forestals a Catalunya, en comparació a l'any passat. El de la Conca de Barberà i l'Anoia, el del Cap de Creus o el de Castellví de Ronsanes i Martorell, són només alguns exemples de les zones amb àrees de bosc que han estat arrasades per les flames durant el mes de juliol del 2021. 


El president de la Generalitat, Pere Aragonès, feia una crida a través dels mitjans de comunicació el diumenge passat en la qual instava a la ciutadania a anar molt amb compte perquè "qualsevol petita guspira pot generar un gran incendi". I és que la humitat baixa, la forta calor i el vent ocasionalment fort, fan un perillós còctel que pot acabar amb milers d'hectàrees calcinades, tal com es va poder veure en els recents incendis de Ventalló i de Santa Coloma de Queralt.


Un altre factor és el comportament humà. O més ben dit, el mal comportament. En el cas de Castellví de Ronsanes i Martorell, un home va acabar detingut com a presumpte autor d'un delicte d'incendi en grau de negligència greu per fer treballs mecànics al costat d'un terreny forestal. El desenllaç va ser gairebé 200 hectàrees cremades. Si ens fixem en l'incendi del Parc Natural del Cap de Creus, la principal hipòtesi amb la qual treballen els investigadors és una burilla d'una cigarreta mal apagada llançada al costat de la carretera. 


Però, malauradament, no només s'han de tenir en compte aquests agents. L'augment de la temperatura, derivat del canvi climàtic, està sent i podrà ser un risc d'incendi encara més elevat en zones que, fins ara, es preveien com a segures.


ELS PIRINEUS, NOVA ZONA DE RISC SI PUJA LA TEMPERATURA


Els Pirineus avui en dia és un lloc que no preocupa massa als serveis d'emergències, pel que fa als incendis. Tot i això, aquesta situació podria canviar si la temperatura puja 3ºC  o més per sobre de les onades de calor actuals, de forma que es podrien arribar a experimentar "grans focs" a cotes altes.


Aquest és el 'marge de seguretat' que calcula un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL),  en què també han participat el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), investigadors de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), de Madrid, i les universitats australianes Western Sydney University i The Australian National University . La investigació, publicada a la revista 'Science of the Total Environment', es basa en la variació de la humitat del combustible vegetal i el dèficit de pressió de vapor



"La humitat la mesurem basant-nos en el dèficit de pressió de vapor (VPD), que és una variable que indica el poder que té l'atmosfera per a assecar el combustible (plantes, branques i fullaraca)", explica el professor de la UdL i la Southwest University of Science and Technology (Xina), Víctor Resco de Dios, que encapçala l'article. "El marge de seguretat fa referència a la diferència que hi ha entre la humitat als Pirineus i l'associada a grans incendis als boscos mediterranis que l'envolten", afegeix. L'equip l'ha quantificat entre 0,5 i 1,5 quilopascals.


El treball té com a objectiu "quantificar quin augment del canvi climàtic converteix en inflamables els ecosistemes que actualment no cremen, el que seria el marge de seguretat, utilitzant els Pirineus com a cas d'estudi", apunta el professor.


MUNTANYES MÉS SEQUES I, PER TANT, AMB MÉS INCENDIS


L'equip ha mesurat les variacions d'humitat tant del combustible viu (plantes) com del mort (branques i fullaraca) en sis indrets del Pirineu i altres arboredes de pins de Catalunya, on els focs són més comuns en ser ambients més secs. Concretament, els mesuraments s'han fet cada dues setmanes i durant dues temporades d'incendis a l'Alt Urgell, el Solsonès, el Segrià i la Conca de Barberà.


L'estudi ha comprovat que la variació de la humitat del combustible mort a les zones actualment lliures de foc a Europa, com ara els Pirineus, amb grans quantitats d'aquest material a molts boscos, "pot assolir llindars crítics de sequedat més enllà del marge de seguretat i experimentar grans incendis". Tot i això, "el contingut d'humitat de combustible viu pot modular la resposta", afegeixen a les conclusions.


"L'evolució actual de canvi climàtic, considerant les mesures que s'estan prenent per frenar emissions a l'atmosfera, és que l'augment de les temperatures a escala global sigui de 3ºC, xifra que per a la Mediterrània vol dir que els termòmetres pujaran uns 5ºC", assenyala Resco. "Per tant, estem en el camí dels grans incendis als Pirineus", ha alertat el professor de la UdL.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH