La pressió dels CAPS a Catalunya per covid-19 baixa un 11% en l'última setmana

@EP

La directora gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), Yolanda Lejardi, ha destacat que aquesta setmana l'atenció primària ha registrat un descens de l'11% de l'activitat Covid-19 un cop superat el pic de contagis de la cinquena onada de la pandèmia de coronavirus.

Ha llançat un missatge de prudència i d'anar analitzant les xifres epidemiològiques dia a dia "sense ser triomfalistes", perquè des de les institucions ja saben, segons Lejardi, que la situació pot ser canviant després de 16 mesos de pandèmia.

En aquest sentit, ha recordat que encara cal superar el pic d'hospitalitzacions en planta i el pic d'hospitalitzacions a les unitats de cures intensives (UCI), que des del departament esperen que es produeixi a principis d'agost.

Lejardi ha aclarit que la baixada de l'activitat derivada de la Covid-19 en els centres d'atenció primària (CAP) no significa un descens de l'activitat global, perquè ara tenen "més capacitat" per atendre altres problemes de salut.

MALALTS CRÒNICS

Ha previst un empitjorament dels indicadors de les malalties cròniques després de la pandèmia, sobretot de les patologies més prevalent, pel retard en la detecció i el diagnòstic que s'ha generat durant les onades pandèmiques: "Ens preocupa quin efecte tindrà en el futur". Es tracta de patologies com la diabetis, el càncer, les insuficiències cardíaques i problemes de salut mental, entre d'altres.

Tot i això ha reivindicat que, durant les baixades de la incidència de la pandèmia entre ones, el sistema posa "tot l'esforç" en l'activitat assistencial ordinària, tot i que ha lamentat que cada nova onada posa en risc tot el fet abans.

"Tota pandèmia i situació de crisi provoca un empitjorament dels indicadors de salut", segons Lejardi, que ha insistit que estan garantint que els malalts crònics prioritaris rebin atenció en els centres tot i l'impacte derivat de la cinquena onada.

BENESTAR EMOCIONAL

Ha defensat donar suport de forma individualitzada als professionals sanitaris que han vist empitjorades patologies de salut mental que tenien de base o que hagin debutat des de les unitats de prevenció de riscos laborals.

A més, ha reivindicat treballar també el benestar emocional amb el personal: "No es tracta només de problemes de salut mental com a tal. Tenim una definició del que entenem per salut molt integral i no parlem només de malaltia; parlem de benestar. Hem de fer accions en les dues línies ".