divendres, 17 de setembre de 2021

Vicky Prat: "Quan l'esforç i els èxits es resumeixen en medalla i copet a l'esquena, fa mal"

|

El Club Patinatge Artístic d'Olot s'ha proclamat campió d'Europa de Grups-Xou grans aquest cap de setmana a Lleida. Van competir nou equips de tres països diferents i, dels espanyols, tots eren catalans. Però finalment es van pujar a la part més alta del podi les noies de Ricard Planiol i Ester Fàbrega, presentant per primera vegada a nivell internacional la seva actuació 'Trampa Mortal'.


Les noies del CPA Olot van realitzar una gran coreografía i van rebre una puntuació tocant al 10 tant en l'apartat tècnic com en l'artístic. La seva capitana i protagonista en l'actuació, Vicky Prat, assegura a aquest mitjà que sent "un enorme orgull" per l'equip que formen i descriu les sensacions de dissabte com "un sentiment increïble". Però a la vegada, lamenta que aquests éxits tinguin tan poc reconeixement.


Catalunya Press ha parlat amb Vicky Prat per saber una mica més sobre un esport tan important a Catalunya com és el patinatge artístic i com treballen en el CPA Olot per aconseguir tants èxits.


WhatsApp Image 2021 abril 8 at 16.13.47

@Ramon Buxó


Pregunta: Primer de tot Vicky, felicitats pel Campionat d'Europa de Grups-Show i Precisió que acabeu de guanyar a Lleida. Què sents després d'estar al capdamunt del podi?

Resposta: Sento un enorme orgull de l'equip que formem. El més gratificant és veure que tot un pavelló està en peu aplaudint el que acabes de fer. Veure que els teus entrenadors s'abracen entre llàgrimes pensant que totes les hores han valgut la pena. Em sento molt afortunada en aquest moment perquè em costa molt pensar que personalment siguem capaces de moure tants sentiments en la gent amb la feina que fem. És un sentiment increïble.


Arribar fins aquí no ha estat fàcil, oi? En 2019 vau tenir una temporada en la qual si no m'equivoco no vau aconseguir cap títol. El 2020 vau tornar al capdamunt i ara en 2021 seguiu aquí, però us heu hagut de preparar enmig d'una pandèmia. Com heu treballat amb el confinament i les restriccions? Com us ha afectat?

Si amb cap títol et refereixes a que no vam quedar campiones tens raó, però vam quedar en una molt bona 2ª posició en 2019. Ha estat complicat el tema de treballar en pista, ja que en molts moments no podíem estar totes perque alguna estava confinada o simplement les restriccions no ens permetien entrenar. Però gràcies a l'equip que tenim darrere d'entrenadors i preparadora física no hem estat parades pel que fa a físic. Ens posaven rutines setmanals on hi havia flexibilitat i cardio i d'aquesta manera hem aconseguit no mantenir la forma, sinó millorar-la independentment de les circumstàncies. Pel que fa a treball en pista hem fet tot el que hem pogut. Amb mascaretes i amb distància. Això complicava les condicions d'entrenament, però era més que res.


Aquest any tan estrany i dur ha estat el primer en què has estat capitana del CPA Olot. Com està sent l'aventura?

Estic molt orgullosa i agraïda perquè el meu equip m'ha donat l'oportunitat de ser la capitana, però personalment penso que aquesta figura és la menys important, ja que una capitana sense un grup darrere que la recolzi no és res. Llavors és important intentar que hi hagi una harmonia dins del grup i que com a "figura important" donis un exemple de seguretat i confiança. Però al final som persones i tothom té els seus moments bons i els seus moments dolents. Per això mateix no crec en la figura de capitana, sinó en que som un equip i ningú és més ni menys que ningú. Lo important és estar junts i tirar endavant com a equip.


Doncs em sembla molt bonic que pensis així i que feu pinya. Tinc entès que portes uns 13 anys dedicant-te al patinatge professional. Quants anys tens ara? Tot aquest temps has estat al CPA Olot?

Ara tinc 26 anys. Vaig començar als 6 anys a patinar al CPA Olot i en el grup gran estic des del 2009.


I des que ets al primer equip, quins han estat els majors èxits que heu aconseguit?

Des que jo vaig entrar al 2009 hem participat en 11 mundials dels quals 8 són or i 3 són plata:


2009 SEDUCCIÓ: Primeres del món 🥇

2010 PAS OBERT: Primeres del món 🥇

2011 SUPERSTICIÓ: Segones del món 🥈

2012 ALTER EGO: Segones del món 🥈

2013 NO HI HA RES IMPOSSIBLE: Primeres del món 🥇

2014 RESPIRA: Primeres del món 🥇

2015 SOBREVIURE: Primeres del món 🥇

2016 TREU-ME D'AQUÍ: Primeres del món 🥇

2017 SÓC INNOCENT: Primeres del món 🥇

2018 SENSE OPCIONS: Primeres del món 🥇

2019 NO EM TALLIS LES ALES: Segones del món 🥈

2020/2021 TRAMPA MORTAL, actuals campiones d'europa.


Felicitats, sou molt bones. Però ser tan bones us porta a viatjar a diferents parts del món. Qui finança els viatges quan heu de competir lluny de casa? Si esteu seleccionades com patinadores individuals i no representeu a la Federació, aquesta no us ajuda econòmicament, no és així?

Els nostres diners surten de festivals, actuacions o esdeveniments en els quals podem col·laborar ja sigui posant una parada per exemple per St. Jordi o a les festes de la nostra ciutat. Però sobretot surt de les empreses de la nostra comarca/ciutat a les que demanem diners i en molts casos accepten ajudar-nos. Gràcies a aquestes entitats que ens ajuden podem realitzar els viatges per assolir l'èxit. Sempre hem intentat no tocar els diners de la butxaca de les famílies. És més, crec que si en algun moment no arribéssim pel que fa a diners, abans de tocar diners de les pròpies famílies ens plantejaríem el fet d'anar-hi o no. Però gràcies a la gent que ens envolta sempre hem pogut realitzar els viatges.


És que pot resultar una mica sorprenent que en altres esports si guanyes et paguin i en el cas del patinatge artístic hagueu de ser vosaltres les que si voleu competir, fins i tot si guanyeu, hagueu de pagar-ho tot.

Si, per desgràcia aquesta és la situació malgrat tot. El patinatge sobre rodes i en concret els grups xou estan molt marginats pel que fa a recursos econòmics. I com t'he dit abans nosaltres tenim la sort de que la gent ens ajuda i fins al moment no hem hagut de posar res de la nostra butxaca. Però clar, tots els diners que fem d'actuacions i la resta sí que a la fi són diners que fem nosaltres i que invertim en els viatges. Així que a la pregunta de si ens paguem els viatges nosaltres, la resposta és que una part sí. Però no se'l demana a les famílies, sinó que surt de les actuacions que podem fer durant l'any. No estaria malament estar una mica més reconeguts com a esport i que tot fos una mica més fàcil.


Just sobre això et volia preguntar ara. Si no ho tinc mal entès, el patinatge artístic és el segon esport amb més fitxes federatives a Catalunya, es practica molt i a més no només això sinó que hi ha molta gent que us segueix. Aquest mateix cap de setmana les xarxes socials s'han omplert de comentaris de gent felicitant-vos. Hi ha més coses a més de en el finançament a les que noteu aquest poc reconeixement?

Clarament crec que els mitjans de comunicació haurien d'estar més a sobre. L'altre dia vam guanyar el 14è campionat d'Europa i fins que una companya va posar un tweet queixant-se de que era una vergonya, TV3 no es va pronunciar. Saps què passa? Que són moltes hores de dedicació, molts diners invertits que ens busquem nosaltres mateixos per poder complir els objectius d'arribar a mundials i també molts èxits aconseguits. Però al final de què serveixen si no et veus reconegut? No crec que necessitem cobrar perquè ho fem perquè ens agrada i ha acabat sent la nostra vida. Però quan veus que tot l'esforç i totes les hores es resumeixen en una medalla, un copet a l'esquena i cap a casa... Això a mesura que et fas gran i ho veus, fa mal. Perquè sí, tinc molts triomfs però de què serveixen? No estaria malament sentir-te reconegut pel que fas.


Tens raó en què normalment es parla de futbol, bàsquet, esports de motor i poc més. Malgrat que com dèiem, el patinatge és un esport que al menys a Catalunya es practica molt i, per descomptat, porta molta feina al darrere. Perquè la gent es faci una idea més clara, dius que són moltes hores de dedicació. Quina és la vostra rutina d'entrenament? Dedicar-vos al patinatge us porta a renunciar a altres coses?

Has de pensar que el nostre grup està format per les edats d'entre 15-28 anys. És a dir, la gran majoria de patinadores són estudiants i algunes treballem ja. Entrenem els caps de setmana ja que moltes estudien fora entre setmana i no poden baixar a Olot. La nostra rutina normal és els divendres de 19-22 30h ± i dissabtes de 8:00- 12:00h i de 14:00-17:00h. Això seria el normal de setembre a juny. Si hi ha algun campionat pel mig i els entrenadors ho creuen convenient, s'agafa també algun diumenge abans de competició. I llavors a l'estiu, de juny a setembre, s'entrena 3 dies a la setmana, entre físic i pista, una mitjana de 3-4h. A més d'això per a casa també ens envien unes rutines setmanals que inclouen flexibilitat i cardio. A la pregunta de si renunciem a alguna cosa... No és que renunciem, hem crescut així i ens hem acostumat a aquesta rutina. A aquesta vida.


Sí, vaja, que és la vostra elecció. Per acabar, Vicky... ara esteu de vacances però quin és el proper repte a la tornada?

El nostre proper repte és intentar poder participar en el mundial de Paraguai a l'octubre. Farem tot el que puguem per buscar finançament i si la situació Covid i els protocols ho permeten sense posar-nos en risc, cap allà que anirem.


Esperem que si i que us surti igual de bé que aquest campionat d'Europa. Gràcies, Vicky, per xerrar amb nosaltres.

A tu per interessar-te per un esport com el nostre.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH