El nou llibre d'Elvis Presley que explica que el "rei del rock" estava destinat a morir jove

@EP

Elvis Presley, conegut popularment com "El Rei del Rock and Roll", va ser i continua sent un dels cantants nord-americans més coneguts del segle XX. Presley va morir un agost de fa 44 anys, concretament el dia 16, a causa d'un infart agut de miocardi, segons la versió oficial.

L'estat de salut del "Rei del Rock" havia empitjorat ja feia anys a causa dels problemes que el cantant tenia amb les drogues, tot i que "li costava de reconèixer", apunten diferents mitjans del moment. Presley, abans de la seva mort, patia de diferents malalties com glaucoma, hipertensió arterial o danys en el fetge i el megacòlon, amb un pronòstic greu, causat pel possible consum de drogues.

La dependència de l'artista als narcòtics es va desvetllar quan tres dels guardaespatlles que van treballar amb ell -i que van ser acomiadats pel cantant un any abans de morir- van escriure el llibre "Elvis: What Happened?" (Elvis: Què ha passat?). En l'obra comptaven sense embuts que Presley es drogava, fet que va molestar al protagonista de la història intentant aturar -sense èxit- la publicació "pagant diners" a l'editorial responsable, expliquen fonts consultades.

HISTÒRIA MAL EXPLICADA?

Enfront de la tesi general que els problemes de salut d'Elvis Presley van ser efecte de la seva addicció a les drogues, ara la periodista i historiadora, Sally Hoedel, acaba de publicar una nova biografia en la qual afirma que l'"estrella del rock" va morir perquè tenia "gens dolents".

Així, en el seu llibre "Elvis: destined to die young" ( "Elvis: destinat a morir jove"), considera que les afeccions del cantant, més enllà dels excessos als quals tendeix la fama, podrien haver partit dels seus avis materns, que eren germans. Així mateix, assenyala que molts membres de la família per part de la seva mare van morir abans d'hora, als 42 anys, inclosos tres dels seus oncles.

De fet, tant l'artista com la seva mare, Gladys, qui també va morir jove, als 46 anys, "van tenir un període similar de quatre anys de salut degenerativa, i això és important, perquè ella no va prendre la mateixa medicació que ell", afirma la biògrafa a través del mitjà britànic especialitzat en música NME.

Llibre de Sally Hoedel / @Amazon

"ELVIS ERA UN HOME MALALT"

A la vegada, Hoedel afegeix que l'estrella de la música patia malalties en nou dels onze sistemes corporals i que part del seu organisme estava danyat des del moment en què va néixer.

"Elvis era un home malalt que amagava gran part de la seva debilitat per omplir les sales de concerts i mantenir la seva família. En examinar els seus defectes i problemes de salut, potser podrem començar a veure la seva humanitat novament", ha dit la periodista.

El 16 d'agost farà 44 anys de la mort de Presley, però encara avui les circumstàncies que van envoltar la seva mort no són del tot clares. "Elvis és vist com menys o més que humà, com una imatge, i ha estat reduït a aquest tipus de rock and roll que va morir en el seu bany per prendre massa pastilles", afegeix l'escriptora.

ESCAPAR DE LA REALITAT PER SOBREVIURE

Hoedel pensa que Presley no era un drogoaddicte com la història l'ha etiquetat. La periodista revela que el cantant el que buscava era escapar de la realitat i de la fama que l'envoltava, ja que "lluitava per sobreviure després d'experimentar la pobresa extrema". L'artista venia del si d'una família humil i treballadora "amb poques ambicions", expliquen alguns mitjans de comunicació, que depenia normalment de l'ajuda dels veïns i de l'Estat.

"La història d'Elvis es veu com una de destrucció, però és una lluita de supervivència, a través de la pobresa i, després, dels problemes de salut. Va ser difícil ser Elvis, ningú havia tingut una fama com aquesta abans, i ningú podia fer-ho per ell. Tractava de funcionar dins de la seva realitat", explica l'autora del relat.

És per això que la historiadora i escriptora confia que aquest llibre canviï la imatge distorsionada que té la societat sobre la figura icònica. "Elvis va canviar el nostre univers culturalment com ningú ho havia fet abans i mereix ser tractat com una figura històrica, com Henry Ford o Thomas Edison", ha conclòs.