Anul·len la multa de 150.000 euros a Eroski per difondre el vídeo de l'furt de Cristina Cifuentes

La Sala del Contenciós-Administratiu de l'Audiència Nacional (AN) ha anul·lat, per "ser contrària a dret", la resolució de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) que sancionava a Cecosa hipermercats, pertanyent a el grup Eroski, amb una multa de 150.000 euros per la difusió d'un vídeo que mostrava a l'expresidenta de la comunitat de Madrid Cristina Cifuentes, al costat d'un vigilant de seguretat, després de sostreure presumptament unes cremes en un establiment comercial del grup de distribució.

D'aquesta manera, ha estimat el recurs plantejat per Cecosa contra una resolució de l'Agència de Protecció de Dades per la qual sancionava a la cadena de supermercats per infracció greu de la Llei de Protecció de Dades. L'AN, però, considera que s'ha produït una "greu restricció de el dret de defensa" de la demandant, la qual cosa el porta a anul·lar aquesta resolució.

Cristina Cifuentes @ep

En concret, en una resolució de el 2 de desembre de 2018 l'Agència de Protecció de Dades condemnava a Cecosa a una multa de 150.000 euros per la difusió a l'abril de 2018 d'un vídeo que mostrava a l'expresidenta regional Cristina Cifuentes al costat d'un vigilant de seguretat després sostreure presumptament unes cremes en un establiment Eroski de Vallecas.

El vídeo que mostrava el furt i que va ser gravat en 2011 va ser el detonant de la dimissió a l'abril de 2018 de Cifuentes, una decisió en la qual també va influir la seva imputació en el cas màster, de què va ser finalment absolta d'un delicte de falsedat documental .

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades li va imposar una multa de 100.000 euros per una infracció greu de l'article 9 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), que fa referència a la necessitat d'adoptar les mesures necessàries que garanteixin la seguretat de les dades de caràcter personal i evitin la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat.

També va establir una altra sanció de 50.000 euros per infracció greu de l'article 4.1 de la LOPD, que fa al·lusió a el principi de qualitat de les dades i recull el seu ús.

La sentència assenyala que la resolució impugnada fa una relació de les actuacions d'investigació practicades amb motiu de la publicació en diferents mitjans de comunicació d'imatges procedents de les gravacions registrades pel sistema de videovigilància instal·lat en el citat establiment comercial.

Segons afegeix, no consta en l'expedient la pràctica d'altres actuacions, l'obertura de període de prova ni la proposta de resolució i al·legacions de l'empresa contra la qual es dirigeix el procediment, fins a la resolució impugnada, notificada i rebuda el 3 de setembre de 2019.

Per tant, l'Audiència Nacional creu que no s'han seguit les normes establertes per al procediment sancionador, els principis i garanties essencials "han estat vulnerades, el que determina la nul·litat de la resolució".

En concret, s'apunta que, en primer lloc, s'han utilitzat les actuacions practicades en la investigació d'uns fets en els quals, en principi, "podia apreciar" indicis d'infracció de l'article 9 LOPD, "per sancionar altres diferents utilitzant els elements recollits en la investigació anterior, referida a un moment i en relació amb un establiment de la mateixa organització que ja no existia".

L'AN es refereix, d'aquesta manera, al fet que es procedís a inspeccionar, anys després dels fets, un altre establiment d'Eroski, situat a Toledo, per comprovar com es realitzava la gestió dels sistemes de videovigilància, ja que la botiga on es produir el furt ja no existia en el moment del procediment.

Per tant, necessita que la raó per la qual es realitza la inspecció no respon a l'existència d'indicis d'infracció de les normes de protecció de dades en aquest concret establiment en què té lloc la inspecció, sinó comprovar en una botiga d'Eroski que està operativa com es realitza la gestió dels sistemes de videovigilància.

La sentència assenyala que ni els responsables de centre, ni els de Cecosa van ser informats de la possible existència d'infracció al centre de Toledo, ja que el motiu pel qual s'inicien les actuacions no guardava "cap relació amb el funcionament de sistema de vigilància d'aquest establiment ".

L'AN recorda, segons la doctrina de TC, les garanties constitucionals aplicables als procediments administratius sancionadors, que són el dret de defensa, el dret a ser informat de l'acusació i el dret a utilitzar els mitjans de prova adequats en la seva defensa.

Això exigeix la deguda notificació a l'interessat de la incoació de procediment, perquè "pugui organitzar adequadament la seva defensa", així com l'ús adequat de les activitats prèvies de recerca que tenen per objecte determinar "si concorren circumstàncies que justifiquin la iniciació de procediment sancionador ".

En aquest cas, segons explica l'AN, les actuacions investigadores s'inicien d'ofici per una fallida del principi de seguretat de les dades, relacionat amb el funcionament i custòdia de sistema de videovigilància d'un establiment comercial localitzat al barri de Vallecas i es practiquen requeriments d'informació a persones i entitats.

A més, es porta a terme una inspecció en un altre establiment, de la mateixa propietat, per determinar com es realitza la gestió dels sistemes de videovigilància, sense que realment "hi hagi cap indici que el sistema d'aquest establiment, ni de cap altre, excepte l'ocorregut al maig de 2011 en el de Vallecas desaparegut ja en la data d'inici de procediment, hagi donat lloc a una violació del principi de seguretat ".

Per la seva banda, Cecosa, informada de l'obertura de la investigació prèvia per aquestes enregistraments de 2011, publicades en 2018, va proporcionar la informació requerida i facilitar la visita d'inspecció a un altre establiment sense ser, al seu torn, informada "la possibilitat de ser sancionada per la infracció d'aquest principi ni menys encara de la comissió de la segona infracció, a el principi de consentiment de l'article 4.1 LOPD, que va resultar de la pròpia inspecció, el que no es reflecteix fins a la resolució d'incoació de procediment sancionador, diversos mesos després de la inspecció ".

La sentència assenyala que no es van fer intents perquè el contingut de la incoació arribés a coneixement de la interessada i no se li va notificar la proposta de resolució, "suprimint la possibilitat de presentar al·legacions".

Per això, conclou que s'ha produït una "greu restricció" de el dret de defensa de la demandant, el que determina la nul·litat de la resolució, a l'ésser "contrària a dret" i deixa sense efecte les sancions imposades. Contra la sentència cabia recurs de cassació que no va ser interposat.