Colau fracassa a l'imposar que el 30% de totes les obres noves de Barcelona siguin habitatges de protecció oficial

En 2018 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una normativa que obliga -excepte en comptades ocasions- a dedicar un 30% de totes les obres de nova construcció i grans reformes a habitatge assequible.

Però des de la Associació de Promotors de Catalunya (APCE) asseguren que lluny d'ajudar, "en el cas de la Llei del 30%, els objectius del consistori no s'han aconseguit". El president de l'esmentada associació, Xavier Vilajoana, relata a Catalunya Press que "el nombre de llicències sol·licitades amb la inclusió del 30% es podrien comptar amb els dits d'una mà".

Foto d'arxiu - @EP

PER QUÈ LA NORMATIVA DEL 30% NO FUNCIONA?

Per a ell està clar per què aquesta normativa de l'Ajuntament no ha funcionat. D'una banda, assegura que un dels aspectes que influeixen en els mals resultats és "l'obligació de destinar el 30% d'habitatges protegits (HPO) en sòl consolidat". Vilajoana argumenta que "hi ha barris / districtes de Barcelona on el propi mercat no ho accepta".

"El nombre de llicències sol·licitades amb la inclusió del 30% es podrien comptar amb els dits d'una mà".

En aquesta línia, explica que s'han "trobat en nombroses ocasions que el client final, és a dir, l'usuari o comprador, no està disposat a anar-se'n a viure a un barri on el 'cost de la vida' és superior a les seves expectatives. Potser pot permetre la compra de l'habitatge HPO però alguns col·laterals com IBI, despeses de comunitat, els col·legis propers etcètera són una càrrega massa alta per al seu habitual dia a dia".

D'altra banda, Xavier Vilajoana considera que també influeix de forma negativa "l'obligatorietat de destinar aquest 30% en obra nova i rehabilitacions de més de 600 m2". El president de l'APCE relata que "els 600m2 són un metratge molt petit perquè els costos puguin suportar un 30% de limitació del preu de venda. Com més petita és l'obra, hi ha una major repercussió de cost per metre quadrat edificat". Per deixar-ho més clar, exemplifica: "Costa el mateix el muntatge, lloguer i desmuntatge d'una grua per a una obra de 600m2 que per a una de 2.500m2".

Finalment, Vilajoana nomena la "disminució directa del valor de l'edificació existent" com el tercer factor que influeix en aquest poc èxit de la normativa implementada pel consistori de Barcelona. Explica que "qualsevol propietari d'un edifici de a partir de 600m2 ha perdut un 30% del seu valor en cas que vulgui rehabilitar i millorar les condicions de l'edifici".

En aquest sentit, argumenta que "això suposa i suposarà un envelliment d'un parc d'habitatges ja de per si molt antic, sobretot als barris més cèntrics de la ciutat". Així, opina que es troben en "un moment de gran necessitat d'adequar els edificis a un nou model d'eficiència i sostenibilitat i la llei no ajuda -recalca- en res en aquest sentit".

Per tot això, el president d'aquesta associació en la qual participen al voltant del 90% de promotors de Catalunya, explica que moltes empreses que abans edificaven a Barcelona ara inverteixen en ciutats de l'Àrea Metropolitana o a Madrid.

COM HAURIA DE FER-SE L'HABITATGE ASSEQUIBLE?

Xavier Vilajoana assegura que els promotors no estan en contra de fer habitatge assequible, però que aquest s'hauria de fer de manera adequada i en el moment adequat. De fet, afirma que els promotors, en els darrers anys, han "fet i posat a disposició dels ciutadans el 90% de pisos de HPO que s'han construït".

Sense anar més lluny, la seva companyia és "especialista en la promoció de HPO, tant en venda com de lloguer". De fet, assegura que el 80% de les vendes ho són. "Els hem fet sempre -recalca-, però utilitzant el sentit comú i el coneixement i experiència acumulada en això. El nostre és un sector que sempre s'adapta als canvis normatius fets amb sentit, però sobretot amb consens ", diu.

En aquesta línia continua: "No pot ser que es legisli obviant els arguments d'un sector que precisament té la màquina productiva: Sense nosaltres, que representem a gairebé el 90% dels promotors de Catalunya, no es fan habitatges! És totalment absurd pretendre que, a cop de llei, a cop de l'ordeno i mano, els promotors vagin a realitzar promocions inviables. La realitat ens ho demostra cada dia i d'aquí els resultats de la Llei ".

"No pot ser que es legisli obviant els arguments d'un sector que precisament té la màquina productiva: Sense nosaltres, que representem a gairebé el 90% dels promotors de Catalunya, no es fan habitatges!"

Per la seva banda, té clar que hi ha diferents alternatives a aquesta llei, que per a ell tenen més sentit i podrien funcionar molt millor. Per això, relata que ja les estan comentant i treballant amb el consistori.

Aquestes propostes consisteixen, en primer lloc, en "augmentar la ràtio dels 600m2 a 2.500m2". D'altra banda, volen "poder" monetitzar 'l'obligació del 30% a través de taxes, impostos etcètera. D'aquesta manera, l'Ajuntament podria anar generant una 'borsa' de diners per poder realitzar ella mateixa habitatges de HPO o vivendes socials on el mercat ho requereixi ".

A més d'això, Vilajoana considera una bona alternativa "intercanviar els m2 de sostre del 30% en altres zones de districte o fins i tot de la ciutat", tot i que pensa que es tracta d'una cosa "més complicada, ja que requereix tenir 'lligats' dos sòls al mateix temps".

Finalment, sol·liciten "no barrejar obra nova i rehabilitació" perquè, segons diu, "encara que no ho sembli són dos segments de sector molt diferents, amb casuístiques molt diverses i que no poden equiparar-se de cap manera". Volen "aprofundir en el cas de la rehabilitació perquè ha de tenir un tractament propi i exclusiu", comenta a aquest mitjà.