L'Acord de Doha: els motius de la retirada dels EUA a l'Afganistan que han portat als talibans al poder

@ AFP

L'actualitat apunta de ple a l'Afganistan, i Kabul està en les portades de tots els diaris i en els sumaris de tots els informatius mundials. El conflicte entre talibans i afganesos ha tornat a ressorgir dues dècades després de l'arribada dels Estats Units i dels seus aliats a país de ve Orient.

Aquests últims anys s'ha parlat poc de l'Afganistan, llevat d'algunes notícies que sortien en referència a atemptats terroristes dirigits a la població que estava en contra del règim islamista extrem. No obstant això, l'any passat va sorgir una informació que va ser important en aquell moment, però que es va oblidar ràpidament.

Era febrer de 2020 i per primera vegada en la història, el president dels Estats Units, Donald Trump, parlava amb els líders talibans i arribava a un acord de pau, anomenat Acord de Doha, ja que es va signar a la capital de Qatar. El pacte es conceptualitzava bàsicament en un calendari per a la retirada de l'Afganistan dels EUA i els seus aliats, després de gairebé 20 anys de conflicte. A canvi es va signar el compromís dels talibans de no permetre que el territori afganès fos utilitzat per planejar o dur a terme accions que amenacessin la seguretat dels Estats Units o dels països que també participaven en la contingència.

ACORD PER PORTAR LA PAU DE L'AFGANISTAN

L'acord entre les dues forces se li va cridar oficialment Acord per Portar la Pau a l'Afganistan, encara que de moment només hem pogut observar com un cop les tropes internacionals s'han retirat, ha caigut el govern afganès i els talibans estan "campant al seu aire" pel país.

Segons apunta la BBC, molts experts creuen que el retorn dels talibans és conseqüència de l'Acord de Doha. "Allò no va ser un acord de pau, va ser una rendició", diu Husain Haqqani, director per a Àsia Central i Meridional de l'Institut Hudson i exambaixador del Pakistan als Estats Units.

QUÈ PUNTS TENIA L'ACORD?

Com detalla la cadena britànica, l'acord va fixar un calendari per a la retirada de les tropes dels Estats Units i els seus aliats internacionals en un termini de 14 mesos des que s'anunciés el pacte. A canvi, Washington obtenia el compromís que els talibans no permetrien "que cap dels seus membres, ni altres persones o grups, inclosa al Qaeda" usessin el territori afganès "per amenaçar la seguretat dels Estats Units i els seus aliats".

Igualment, s'establia que -mitjançant EEEUU- els talibans i el govern afganès entaularien després les trucades negociacions entre afganesos, que haurien de desembocar en un alto el foc i un acord definitiu sobre el futur polític de país.

Els talibans van incloure a la fi de la negociació l'exigència d'un acord d'alliberament de presoners, que va ser finalment inclosa. Així, fins a 5.000 presoners talibans i 1.000 funcionaris de govern afganès presos dels talibans serien alliberats.

ELS ERRORS DE DOHA

Tal com explica Llorer Miller, diplomàtica nord-americana retirada i directora del Programa d'Àsia de l'International Crisis Group, a la britànica BBC, "res del que està passant és sorprenent".

Per la seva banda, Husain Haqqani, director per a Àsia Central i Meridional de l'Institut Hudson i exambaixador del Pakistan als Estats Units, assegura que "l'únic que van acordar els talibans va ser una retirada nord-americana". "Van dir: 'D'acord, començarem un diàleg amb el govern afganès'. Però mai s'ho van prendre seriosament", afegeix.

El fet és que el govern afganès va caure abans que el diàleg amb els talibans produís l'alto el foc previst i un acord definitiu, explica la BBC. I fins i tot la violència va augmentar en els mesos posteriors a l'acord, segons alguns observadors, a causa de l'interès dels talibans a controlar el major territori possible i guanyar força de cara a aquestes negociacions inconcluses.

L'Acord de Doha es basava en la premissa, repetida pel govern de Joe Biden i del seu antecessor, Donald Trump, que serien les forces de seguretat afganeses les que prendrien el control de la situació després de la retirada occidental.

Però les capitals afganeses van anar caient en els últims dies en mans dels talibans gairebé sense resistència de les forces estatals, en l'entrenament i equipament van invertir els Estats Units milions de dòlars en els últims anys. Segons fonts militars anònimes citades pel diari The Washington Post, molts comandaments militars i policials afganesos van acceptar rendir-se als talibans a canvi de diners, un cop l'Acord de Doha va deixar clar que la retirada de les forces dels Estats Units era imminent.

EL PAPER DE LA DONA AFGANESA

Una de les grans preocupacions ara és què passarà amb les afganeses, ja que es tem que tornin a patir la discriminació i violència masclista que van ser la tònica en el règim talibà de la dècada de 1990.

L'Acord de Doha no esmenta res sobre elles, ni obliga els talibans a respectar els drets humans. Suhail Saheen, portaveu dels talibans, ha dit a la BBC que en el nou Afganistan "les dones poden tenir accés a l'educació i a la feina".

L'analista Haqqani alerta, en canvi, que mai es pot confiar "en la paraula dels talibans: sempre porten les seves promeses a tribunals que es regeixen per la seva interpretació de l'islam".

EL CAMÍ PER ARRIBAR A L'ACORD

La invasió de l'Afganistan va ser part de la "guerra contra el terror" declarada per l'expresident nord-americà George W. Bush després dels atacs de l'11 de setembre de 2001, explica el mitjà britànic.

L'Afganistan dels talibans era una de les bases d'Al-Qaida i la intel·ligència nord-americana situava allà i al Pakistan la seu principal d'actuació del seu líder, Ossama bin Laden.

Les seves accions contra interessos nord-americans i occidentals se sumarien més tard les de l'autodenominat Estat Islàmic.

Quan Trump va arribar a la Casa Blanca el 2017 ho va fer amb la promesa de posar fi a les "guerres interminables" dels Estats Units. En 2018 van començar les converses amb els talibans per posar fi a un conflicte en què han mort més de 2.400 militars nord-americans i més de 32.000 civils afganesos, indica la cadena britànica.

Trump li va encarregar a l'enviat especial dels Estats Units a l'Afganistan, Zalmay Khaliljad, negociar un acord amb els talibans a Doha, on portava temps instal·lada gran part de la diligència talibà, encapçalada per Mul·là Abdul Ghani Baradar.

Segons la BBC, les negociacions es van interrompre diverses vegades i Trump va arribar a donar per "mort" l'acord, però finalment Washington va acabar acceptant la demanda talibana que s'apartés al govern afganès de les negociacions i això va desbloquejar el diàleg.

Quan es va anunciar l'acord, Trump va advertir: "Si les coses van malament, tornarem amb una força com mai abans s'ha vist". Ara bé, el seu successor a la Casa Blanca, Joe Biden, va decidir accelerar la retirada i, tot i les imatges de les últimes hores, s'ha reafirmat en la seva decisió de posar fi a "la guerra més llarga dels Estats Units".