Un de cada quatre joves menors de 24 anys cobra "en negre" a Espanya

Un estudi d'Infojobs ha denunciat que un 25% dels menors de 24 anys ha rebut ingressos "en negre" durant els últims tres anys, un fet que precaritza la situació laboral dels joves i que pot comportar problemàtiques relacionades amb l'atur, la Seguretat Social o la jubilació. 

|
Archivo - Ordenador, PC, Internet, navegar, cascos, joven, chica

 

Archivo - Ordenador, PC, Internet, navegar, cascos, joven, chica

@EP


És un tendència que malauradament no decreix. Els joves que comencen a treballar són sovint els que decideixen per apostar per feines "fàcils", que no requereixen molta preparació i que es poden compaginar amb altres activitats, majoritàriament amb els estudis. I aquestes feines tan accessibles, normalment van vinculades amb pagues "en negre".


Un estudi del portal de cerca de feina, Infojobs, ha denunciat que 1 de cada 4 menors de 24 anys ha rebut ingressos "en negre" durant els últims tres anys. Aquest col·lectiu, tal com explica el portal, es tracta d'un dels més afectats per l'impacte de la pandèmia perquè molts joves que percebien part del sou en "negre" han vist com "la seva situació s'agreujava" per la crisi sanitària, conduint-los a la precarietat laboral.


Segons Infojobs, hi ha dos condicionants importants per entendre aquesta tendència. Un és que les empreses no ofereixen més alternatives que pagar els seus treballadors amb aquest mètode considerat il·legal (ho indiquen el 50% dels enquestats). El segon és que els empleats es veuen obligats a buscar alternatives en l'economia submergida per obtenir uns ingressos que complementin uns salaris excessivament baixos (29%).


2 2

@Infojobs


També existeixen altres motius que propicien la pràctica, com el fet de no voler pagar impostos "desproporcionats" (29%) o la possibilitat de perdre la prestació d'atur (12%). Tot i això, el portal adverteix que a més a més de ser una activitat il·legal, els professionals que cobren part del seu sou "en negre" poden perdre tot o part del dret a atur, rebre menors prestacions de la Seguretat Social, o, fins i tot, veure com afecta negativament la seva jubilació.


PRÀCTICA ACCEPTADA A ESPANYA


Aquesta realitat està molt present al nostre país. Tant és així que, seguint l'estudi d'Infojobs, Espanya es troba al capdavant dels països europeus occidentals pel que fa a economia submergida (històricament s'ha estimat entre el 15% i el 25% del PIB).


I és que 1 de cada 5 espanyols estaria disposat a rebre el seu sou en "negre", mantenint-se la tendència pel que fa als resultats obtinguts l'any anterior, apunta el portal. En aquest sentit, Infojobs destaca que "l'impacte de la pandèmia no ha generat un repunt en l'economia submergida, malgrat que pogués considerar-se una conseqüència per suportar les precàries situacions dels treballadors espanyols".


EL PERFIL DELS QUE COBREN EN NEGRE


Seguint l'estudi d'Infojobs, els que estan més predisposats a cobrar en negre són els joves de 16 a 24 anys (40%). En canvi, només un 14% dels majors d'entre 45 i 65 anys acceptaria la pràctica i, així mateix, s'observa que només un 8% d'ells afirma haver rebut aquest tipus d'ingressos en els últims tres anys.


1 1

@Infojobs


Pel que fa al nivell formatiu, aquells que compten amb una formació no reglada tenen més voluntat de percebre un salari "en negre" (33%), que aquells que només han cursat estudis bàsics (28%). Així mateix, aquest percentatge baixa fins a un 19% en aquells professionals amb estudis universitaris o superiors.


Una dada curiosa que subratlla Infojobs és el percentatge d'enquestats que ocupen càrrecs directius i que apunten estar oberts a rebre una part del sou "en negre" (27%). I fins a un 14% dels enquestats en posicions de lideratge confirma haver cobrat aquest tipus d'ingressos en els últims 3 anys. El motiu principal que indiquen és que necessiten completar el seu salari (gairebé el 30% d'ells així ho afirma), fet que resulta xocant perquè és un grup que  "està a dalt a la piràmide salarial". 


Finalment, l'informe també recull les persones que estan més interessades a cobrar "de manera submergida", per comunitats autònomes. Les primeres són els andalusos (24%). L'empresa explica que Andalusia és una de les comunitats amb taxes d'atur més elevades (22,5%), i això pot implicar precisament aquesta tendència dels treballadors de la regió.


En la banda oposada se situa el País Basc, una de les comunitats autònomes en la qual hi ha menor predisposició (19%) i la Comunitat de Madrid (20%).


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA