Aragonès compleix 100 dies com a president de la Generalitat de Catalunya

@EP

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, compleix aquest diumenge 100 dies al capdavant de l'Executiu català centrat en la gestió de la pandèmia i la vacunació, i a les portes de l'inici d'un nou curs polític marcat per la represa de la taula de diàleg amb el Govern central.

Aragonès va ser investit president després de tres mesos de negociacions entre ERC i Junts, en els quals va arribar a perillar la reedició de la coalició, i gràcies al suport de la CUP, que li va permetre convertir-se en el primer president d'ERC escollit a les urnes vuit dècades després.

Des de l'inici, la gestió de la pandèmia del coronavirus ha estat la principal protagonista dels seus primers 100 dies al capdavant de la Generalitat, encara que ell ja havia exercit en els últims mesos com a màxim responsable de l'Executiu des de la inhabilitació de Quim Torra.

Així, Aragonès va ser investit poc després que decaigués l'estat d'alarma i després de la quarta onada de la pandèmia, de manera que va focalitzar els esforços en accelerar la vacunació i en la recuperació econòmica i social.

En aquests primers mesos, el Govern ha aprovat diverses mesures per afrontar les conseqüències socioeconòmiques de la Covid-19, com 917 milions per a un pla d'ocupació i 70 per a finançar la renda garantida de ciutadania (RGC), entre d'altres, que, segons fonts de Presidència, han superat la promesa que va fer en el seu discurs d'investidura de destinar 700 milions d'euros per a un pla de xoc social en els primers 100 dies de l'Executiu.

Malgrat assolir uns percentatges de vacunació elevats, amb l'arribada de la cinquena onada, el Govern va frenar la desescalada i ha hagut de dependre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que li ha avalat el toc de queda fins a mitjans d'agost , quan no va autoritzar el confinament nocturn que demanava l'Executiu d'Aragonès després de diversos canvis de criteris i finalment ha renunciat a seguir aplicant.

RELACIÓ AMB EL GOVERN

En paral·lel a la gestió de la situació sanitària, Aragonès ha afrontat un desglaç de les relacions de la Generalitat amb el Govern de Pedro Sánchez, que en les primeres setmanes va estar focalitzat en els indults als presos de l'1-O, que Aragonès va rebre com un pas per donar "credibilitat" al diàleg, però ha insistit que, per a ell, la solució al conflicte passa per l'autodeterminació i l'amnistia.

La primera trobada entre els dos presidents es va produir el 7 de juny en un acte de Foment del Treball i es van reunir per primera vegada a la Moncloa el 29 de juny, quan van pactar reactivar la Comissió Bilateral --es va reunir a principis d'agost-- i la taula de diàleg, que es preveu a Barcelona per a la setmana del 13 de setembre, tot i que no va acudir a la Conferència de Presidents autonòmics.

Precisament aquesta reunió per reprendre la taula de diàleg marcarà l'inici de curs polític després del període estival, que ha limitat l'activitat de Govern d'Aragonès en aquests primers 100 dies, i encara està per veure qui participarà --el president català ja ha dit que ell encapçalarà la delegació catalana-- i quin dia exacte serà.

Aragonès ha reiterat des de la seva investidura que la seva prioritat és el diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez per buscar una sortida política al conflicte i que el Govern plantejarà un referèndum pactat i l'amnistia com propostes per a aquesta resolució.

Des de la seva arribada a la Presidència, una de les seves promeses ha estat que abans de reprendre la taula de diàleg convocaria un Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació per visualitzar el suport de partits i entitats a aquestes dues demandes, però quan falten tres setmanes per a la reunió entre governs es desconeix si convocarà o no aquest òrgan.

CRÍTIQUES DE JUNTS

No obstant això, i malgrat que l'aposta pel diàleg es va incloure en l'acord de govern entre ERC i Junts, aquesta estratègia de negociació ha aflorat noves friccions entre els dos socis de l'executiu català en els últims mesos, ja que dirigents de la formació de Carles Puigdemont han renegat de la taula de diàleg i fins i tot s'han plantejat no donar-li els dos anys de marge que havien pactat, cosa que els republicans entenen com un incompliment de l'acord de govern.

Més enllà d'aquestes discrepàncies públiques sobre el diàleg, i la polèmica sorgida per la primera visita del Rei a Barcelona amb el nou Govern --en un inici Aragonès va delegar el sopar amb el monarca al vicepresident, Jordi Puigneró, però després ell va rebutjar anar i va acabar acudint la consellera de Presidència, Laura Vilagrà--, de moment no hi ha hagut grans xocs entre els socis de Govern.

ERC i Junts sí que han mantingut posicions diferents, encara que no han exhibit una major divisió públicament, en un dels debats que ha centrat l'activitat de la Generalitat d'Aragonès en els seus primers 100 dies: l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-el Prat.

Mentre que Puigneró i Junts s'havien mostrat més partidaris d'aquest projecte, Aragonès i ERC havien manifestat més reserves i l'havien condicionat a buscar l'equilibri per respectar la biodiversitat de l'entorn de l'Aeroport, però finalment a principis d'agost Generalitat i Govern van pactar una inversió de 1.700 milions d'euros per dur a terme aquesta ampliació.

PRÒXIMS REPTES

A més de l'ampliació de l'Aeroport, un altre dels projectes que pot guanyar protagonisme en els pròximss mesos és la candidatura de Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2030, i tots dos projectes poden suposar friccions amb la CUP, que Aragonès vol mantenir com soci prioritari.

Un dels reptes en els pròximss mesos serà aconseguir el seu suport per pactar els Pressupostos de la Generalitat de 2022, després d'haver renunciat a aprovar els comptes de 2021 a mitjans d'any, tot i que el PSC ja ha allargat la mà a la Generalitat per si l'Executiu català no aconsegueix la majoria necessària per tirar-los endavant.