La síndrome de taquicàrdia postural és comuna en pacients de Covid persistent

El congrés de la Societat Europea de Cardiologia (ESC per les sigles en anglès), que es va celebrar des del 27 al 30 d'agost de forma virtual, va dedicar una de les seves sessions a repassar les manifestacions cardiovasculars més freqüents entre pacients amb Covid-19 i entre aquells que pateixen Covid persistent.

@EP

Aquest últim, també anomenat Long Covid, és el causant de al voltant de 200 símptomes diferents entre les persones que el pateixen. Però des de l'ESC van explicar que "la síndrome de taquicàrdia postural ortostàtica, que es caracteritza per un increment sostingut de la freqüència cardíaca al realitzar un mínim esforç, és una de les manifestacions més comunes entre els pacients amb Covid persistent, des del punt de vista específicament cardiovascular".

Així ho va comunicar el Dr. Héctor Bueno, vicepresident de la Societat Espanyola de Cardiologia, que a més va comentar que les persones que han necessitat ser hospitalitzades per Covid-19 són les que tenen més risc de desenvolupar símptomes a llarg termini. Però a més d'això, assegura que hi ha altres factors com l'edat, el sexe o els aspectes sociodemogràfics que també influeixen.

Marta Cabezas: "Hi ha molta gent que no és conscient que té Covid persistent"

D'altra banda, durant la sessió els experts van assenyalar que un dels problemes més típics del Covid persistent és la dissociació entre els símptomes i les proves objectives de salut. "És comú que els pacients presentin una debilitat i una astènia intenses i, en canvi, els resultats de les proves d'avaluació de funció cardiopulmonar o muscular siguin bastants normals", va dir el Dr. Bueno.

En aquesta línia, el doctor va explicar: "El Long Covid és un problema important. En primer lloc, a nivell individual per l'impacte que té en les persones que el pateixen i en la seva qualitat de vida. En segon lloc, a nivell científic perquè no se saben els mecanismes exactes involucrats i es necessita més investigació. En tercer lloc, a nivell assistencial perquè no sabem com tractar o prevenir aquests símptomes. I, finalment, a nivell de sistema sanitari perquè té un impacte en els reingressos, en les atencions mèdiques i en les consultes".

Precisament, els experts han repassat les taxes de rehospitalització d'alguns països, destacant a Europa la de Regne Unit, on la Covid ha provocat un 30% de reingressos, davant el 4% d'Espanya, passant pel 10% d'Itàlia. Per al Dr. Bueno, els reingressos tenen molt a veure amb el funcionament del sistema. "Si dones altes precoces, les taxes de reingressos és més alta. Potser Espanya, després de la primera onada, hagi estat més conservadora i no hagi donat d'alta als pacients de forma tan ràpida fins que no estiguessin més estables. Encara que això és només una hipòtesi. El que sí que és poc probable és que la malaltia sigui diferent entre uns països i altres", ha comentat.

IMPACTE DEL COVID AL COR

Entre les conseqüències generalitzades agudes de la COVID-19, les més freqüents són les pneumològiques i el quadre inflamatori. "Pel que fa al cor, tenim la miocarditis (inflamació del miocardi) i també fenòmens trombòtics, com el tromboembolisme pulmonar i trombosi arterials com l'infart o l'accident vascular cerebral", ha detallat el Dr. Bueno.

Aquestes condicions reverteixen relativament aviat, però una petita proporció de pacients manté cert grau de dany miocàrdic persistent. A més, un estudi suec publicat a la revista The Lancet ha demostrat que els pacients que pateixen COVID-19 tenen un risc tres vegades més alt de patir un infart de miocardi o accident cerebrovascular.