La Justícia francesa absol 'Josu Ternera' del delicte de pertinença a organització terrorista

La Justícia francesa ha absolt l'excap d'ETA José Antonio Urrutikoetxea, àlies 'Josu Ternera', d'un delicte de pertinença a organització terrorista pel qual la Fiscalia gala demana cinc anys de presó, segons han confirmat fonts jurídiques.

Josu Ternera @ep

El Ministeri Públic havia sol·licitat la pena en un judici celebrat el passat juny a l'considerar que Urrutikoetexea no va deixar de formar part d'ETA fins que va anunciar la seva dissolució al maig de 2018, malgrat que ell insistís --en el marc del seu defensa-- en què va deixar l'organització al setembre de 2006.

La resolució té lloc tres setmanes després que la Justícia francesa acordés nous beneficis penitenciaris per Urrutikoetxea, que des del 13 d'agost compleix la seva llibertat provisional sense polsera telemàtica.

Després d'aquest alleujament penitenciari, l'exdirigent d'ETA es va traslladar amb la seva família des de la seva residència a París --on vivia des que al juliol de 2020 es va acordar que romangués en règim d'arrest domiciliari amb una polsera electrònica per motius de salut- a la localitat d'Anglet, prop de la frontera amb el País Basc.

Tot i la retirada d'aquest control telemàtic, l'acusat segueix subjecte a mesures cautelars pel que ha de presentar-se tres vegades a la setmana en dependències policials.

L'etarra, de 70 anys, va ser detingut el maig de 2019 a Sallanches, als Alps francesos, després de romandre gairebé 17 anys en la clandestinitat. Al juny d'aquest any, el Tribunal d'Apel·lacions francès el va posar en llibertat provisional per motius de salut, però quan abandonava la presó de la Santé va ser retingut després que les autoritats franceses es cercioressin que l'Audiència Nacional li requeria per diverses causes.

CASOS A L'AUDIÈNCIA NACIONAL

El passat juliol, la Sala Penal de l'Audiència Nacional va confirmar el processament de 'Josu Ternera' per la causa de l'atemptat comès el 1987 contra la casa quarter de Saragossa, que va deixar 11 morts, inclosos sis nens.

Aquest processament arribava després que la Cort de Cassació de París autoritzés al novembre de 2020 la seva entrega definitiva a Espanya per aquest atemptat. El tribunal gal va rebutjar en la seva decisió un recurs presentat per la defensa de Josu Vedella contra una fallada de la Cambra d'Instrucció del Tribunal d'Apel·lacions de París que ordenava repatriar.

La Cort de Cassació també va acordar el lliurament definitiu de Josu Ternera a Espanya per la causa sobre el finançament de l'organització terrorista a través de les herriko tabernes, mentre que el Tribunal d'Apel·lacions va donar llum verda a la seva extradició per l'assassinat de l'aleshores directiu de Michelin Luis María Hergueta el 25 de juny de 1980 a Vitòria.

Sobre aquest assassinat, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va anul·lar al maig el seu processament, amb el suport de la Fiscalia, al comprovar que en aquesta data Josu Ternera no formava part d'ETA politicomilitar, els que van reivindicar aquest atemptat.

L'Audiència Nacional també reclamava a l'etarra per una causa sobre delictes de lesa humanitat en la qual hi ha processats altres ex dirigents de l'organització terrorista, però en aquest cas les autoritats franceses van denegar la devolució a Espanya.