Aquests són els canvis que hi haurà a les universitats amb la nova "llei Castells"

Desprès de 20 anys sense cap canvi en matèria d'universitats, sembla que per fi hi ha ganes de modernitzar el sistema. "Les nostres universitats encara es regeixen per una Llei Orgànica de fa 20 anys, en aquestes dues dècades hi ha hagut canvis profunds en el món, en la nostra societat, i dos greus crisis econòmiques que han colpejat extraordinàriament a les universitats públiques", va començar afirmant el ministre d'Universitats, Manuel Castells, en la roda de premsa d'aquest dimarts en la qual es va explicar l'Avantprojecte de Llei Orgànica del Sistema Universitari.

@EP

L'Avantprojecte, que es va aprovar el 31 d'agost, explica una futura llei que posa les bases per posar fi a la precarietat del professorat a la universitat, entre altres qüestions, i forma part de la reforma integral de sistema universitari que té pensat fer el Govern per als pròxims anys, la implantació pretén que sigui "gradual".

Aquesta reforma del sistema universitari es marca quatre objectius: promoure l'accés a l'educació superior, adequar l'ordenació dels ensenyaments universitaris, garantir la bona governança de les institucions universitàries i fomentar la recerca, la transferència i la mobilitat de personal docent i investigador.

Així, l'aprovació de la LOSU aniria encaminada a aconseguir l'objectiu número tres: garantir la bona governança de les institucions universitàries i fomentar la recerca, la transferència i la mobilitat de personal docent i investigador, segons constava en el Pla de Recuperació, Transformació i resiliència del Govern espanyol enviat a Brussel·les a principis de maig.

COM COMBATRE LA PRECARIETAT?

Amb l'objectiu d'acabar amb la "situació estructural de precarietat" a les universitats, s'estableixen tres nivells de progressió en la carrera acadèmica (incorporació, consolidació i promoció), es redueix la temporalitat en la contractació de personal docent i investigador de les universitats , passant del 40% en l'antiga Llei (LOU) al 20%, i s'augmenta del 51% al 55% el percentatge mínim de professorat funcionari que han de tenir les universitats públiques.

Així mateix, s'estableix una reserva de plaça de mínim el 15% per a professorat associat amb títol de doctor i amb una relació contractual prèvia mínima de 5 anys amb la universitat, en els programes de promoció i estabilització en aquelles universitats que tinguin més del 15% de la seva plantilla, explicada en efectius, de professorat associat.

En l'Avantprojecte també s'estableix la creació de la figura transitòria del Professorat Contractat No Doctor, destinada a persones que hagin tingut una relació contractual com a docent durant un mínim de 5 cursos acadèmics amb alguna universitat pública mitjançant alguna figura contractual de caràcter temporal. L'objectiu és que obtingui el títol de Doctor i s'introdueixi en tots els concursos l'equiparació entre els mèrits de docència i els d'investigació.

IMPULS DE LA INVESTIGACIÓ

D'altra banda, la LOSU atorga rellevància a la producció i transferència de coneixement establint que totes les universitats dediquin com a mínim un 5% del seu pressupost a la investigació. Aquest pressupost es materialitzarà amb una reserva de plaça del 15% d'entre les places permanents per a investigadors, promocionant el lideratge dels joves investigadors, i impulsant la transferència de coneixement a entitats, institucions i empreses.

Així mateix, amb l'ànim d'augmentar el grau d'internacionalització del sistema universitari espanyol, la LOSU insta fomentar aliances interuniversitàries per al desenvolupament de títols i programes conjunts amb universitats estrangeres, com ara el típic Erasmus +.

UNIVERSITATS AMB IGUALTAT I EQUITAT

La Llei incorpora també diferents mesures que posen èmfasi en aquesta equitat, tant per raons de gènere com per altres raons. Entre aquestes mesures, hi ha la paritat entre dones i homes en els òrgans col·legiats, la incorporació d'unitats d'igualtat i de diversitat a les universitats amb recursos suficients, els plans d'igualtat de política universitària i de recursos humà s, els protocols contra l' assetjament sexual i per raó de sexe o un registre salarial que serveixi per lluitar contra la bretxa de gènere en els salaris.

També inclou accions positives en concursos de selecció, una composició equilibrada de totes les comissions de selecció i avaluació, mesures de conciliació, correcció dels usos del temps, impacte de gènere del pressupost universitari, i impuls de projectes científics amb perspectiva de gènere, així com la paritat en els equips d'investigació i l'augment de dones com a investigadores principals en les universitats.

DOS SISTEMES PER TRIAR RECTOR

Finalment, un altre canvi que estableix la Llei és el del procés d'elecció dels rectors de les universitats, que es basarà en dos sistemes. El primer d'ells és l'elecció directa per sufragi universal ponderat per tots els membres de la comunitat universitària (en la forma en què s'estableixi en els Estatuts de la universitat), com ja establia la LOU.

El segon sistema és l'elecció mitjançant un òrgan específic (que podrà determinar la universitat a través dels seus Estatuts), òrgan que estarà format per entre 20 i 30 membres dels quals el 50% correspon a personal docent i investigador de la universitat, el 10% als estudiants, un altre 1 0% al personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis, i el 30% restant a persones externes a la universitat de reconegut prestigi, segons recull el text.

Altres novetats registrades són, d'una banda, que ja no caldrà el requisit de ser funcionari en actiu del cos de catedràtics d'Universitat per accedir al càrrec de rector, sinó simplement ser funcionari i reunir els següents requisits: tenir reconeguts tres sexennis d'investigació , tres quinquennis de docència i quatre anys d'experiència de gestió universitària en algun càrrec unipersonal. Finalment, i per altra banda, el mandat dels rectors passarà de 4 a 6 anys.

ELS ESTUDIANTS, INSATISFETS PER LA SEVA POCA PRESÈNCIA

Tot i les noves mesures, que a primera instància pretendre millorar i fer més accessible el sistema universitari, els estudiants han denunciat que la nova Llei "suposarà un greu retrocés en la democràcia interna de les universitats, així com en els drets estudiantils".

La Coordinadora de Representants d'Estudiants d'Universitats Públiques (CREUP) ha rebutjat aquesta setmana que la Llei incorpori la possibilitat que els rectors siguin elegits per un òrgan extern a la comunitat universitària, així com que els mandats dels rectors s'ampliïn a sis anys. Igualment, es mostra en contra del nou sistema d'elecció perquè suposarà una "devaluació del vot dels estudiants".

Segons afirma la CREUP, un cop aprovat l'avantprojecte de Llei, la Coordinadora es reunirà amb el Ministeri i els agents socials, amb l'objectiu de "pressionar per aconseguir una universitat que respecti els drets dels estudiants".

També el Consell d'Estudiants Universitaris de l'Estat (CEUNE) s'ha manifestat en contra de la 'Llei Castells'. "En el present avantprojecte de llei han deixat enrere la participació de l'alumnat a tots els nivells universitaris", han lamentat.