divendres, 3 de desembre de 2021

La Fiscalia atribueix a Joan Carles I possibles delictes contra la hisenda pública, blanqueig, suborn i tràfic d'influències

|

La Fiscalia del Tribunal Suprem creu que el rei Joan Carles va cobrar "comissions i altres prestacions de similar caràcter en virtut del seu intermediació en negocis empresarials internacionals" per a pastar la seva fortuna, segons ha avançat 'El Mundo', que ha tingut accés en exclusiva a una comissió rogatòria lliurada a les autoritats suïsses per obtenir informació sobre la Fundació Zagatka.


Arxiu - Imatge de recurs d'rei emèrit Joan Carles I.

Joan Carles I @ep


A la sol·licitud realitzada a Suïssa, el Ministeri Públic assenyala que en aquests moments disposa de "elements indiciaris que els fons que són objecte d'investigació tenen, entre altres, la referida procedència il·lícita" i apunta a la possible comissió de al menys quatre delictes : blanqueig de capitals, contra la hisenda pública, suborn i tràfic d'influències.


En aquesta comissió rogatòria, de el passat 24 de febrer, d'acord amb aquest diari, la Fiscalia pretén que l'Oficina Federal de Justícia de Suïssa li remeti la informació de tots els comptes al país de la Fundació Zagatka entre els exercicis 2016 i 2019, entitat que pertany a Álvaro d'Orleans-Borbó, cosí llunyà de l'emèrit.


Des d'aquesta fundació s'haurien abonat despeses de Rei emèrit fins al 2018, amb posterioritat a l'abdicació en Felip VI al juny de 2014, moment en què Joan Carles I va perdre el privilegi de la inviolabilitat que tenia com a cap d'Estat.


El rei Joan Carles apareixia com a beneficiari d'aquesta fundació. Casa Reial va explicar en el seu moment que l'antic monarca desconeixia aquesta informació i ha afegit que, si efectivament era així, renunciava a ella.


INVESTIGACIONS OBERTES


El tinent fiscal del Suprem, Juan Ignacio Campos, amb la col·laboració de el fiscal en cap Anticorrupció Alejandro Luzón, porta a terme unes diligències d'investigació al voltant de Rei emèrit pel suposat cobrament de comissions per la concessió de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles; pel presumpte ús per part del rei Joan Carles i altres familiars de targetes de crèdit opaques amb càrrec a comptes en què no figuren com a titulars; i per l'existència d'un compte amb 10 milions d'euros a nom de l'excap d'Estat a l'illa de Jersey, un paradís fiscal.


Davant d'aquests fets, l'antic monarca ha fet dues regularitzacions fiscals. La primera, el 9 de desembre per 678.000 euros en relació a l'ús de targetes bancàries amb fons opacs de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, un dels tres assumptes investigats. I una segona --en teoria la última-- el 25 de febrer per gairebé 4,4 milions d'euros per rendes no declarades en relació amb les despeses costejats per la Fundació Zagatka.


Així les coses, al maig es va saber que AEAT ha notificat al Rei emèrit l'obertura d'una inspecció i li ha demanat més informació per comprovar la veracitat de les regularitzacions que ha presentat fins ara, un procés que encara no ha culminat.


El front judicial del rei Joan Carles es completa amb la demanda que Larsen --també investigada en Suïssa-- ha presentat davant a Londres per la "vigilància il·legal" i "fustigament" que assegura patir per part dels serveis secrets espanyols i de el propi rei emèrit.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH