L'Ajuntament de Barcelona lidera el rànquing de fraccionament de contractes segons el Tribunal de Comptes

Captura de pantalla imatges Betevé de l'alcaldessa Ada Colau al Pregó de Gràcia/ @Betevé

Al darrer informe del Tribunal de Comptes sobre contractació pública publicat al BOE el passat 30 d'agost destaca que el 38,62% dels contractes a l'Ajuntament de Barcelona és conseqüència "d'una defectuosa planificació de les actuacions per cobrir les necessitats públiques".

A més conclou que el consistori barcelonés "va perseguir eludir els requisits de publicitat i de procediment d'adjudicació legalment aplicables" perquè "en algunes ocasions la identitat de l'objecte dels contractes, de la unitat administrativa proponent i de l'adjudicatari, unit a l'absència de sol·licituds d'altres ofertes".

Extracte del BOE/ @BOE

Concretament aquesta actuació "s'ha detectat en una part dels contractes fiscalitzats de l'Ajuntament de Barcelona, encara que s'han identificat també casos aïllats als Ajuntaments de Màlaga i València.”

A més, afirma el Tribunal de Comptes el consistori d'Ada Colau sembla que "no ha adoptat normes internes que obliguin, per a l’adjudicació dels contractes a partir d’un determinat import, a publicar anuncis per a la presentació d’ofertes o a sol·licitar un mínim de tres".

Per a l'elaboració del citat informe, que fiscalitza les dades dels sis grans ajuntaments (més de 500.000 habitants) en 2016, el Tribunal de Comptes no va comptar amb la col·laboració del consistori barceloní.  

En paraules del Tribunal de Comptes, Barcelona, lidera la "mala praxi" de fraccionar els contractes, reduint el cost de cadascun d'ells, adjudicant-los de manera directa i evitant la tramitació d'un concurs públic.

Segons el Tribunal de Comptes, el 95,58% dels contractes adjudicats per l'Ajuntament de Barcelona en 2016, van ser menors i es van adjudicar de manera directa. Els contractes menors són aquells d'un import inferior a 50.000 euros en el cas d'obres o de 18.000 euros per a la resta de serveis (sense comptar l'IVA) suposant el 16,11% del total de les adjudicacions. 

Per al Tribunal de Comptes, l'ús del contracte menor "aporta menys garanties que els procediments generals de contractació". No requereix l'elaboració de plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques, "ni la redacció d'un document de formalització". 

Pel Tribunal de Comptes aquesta mena de contractes comporta "un menor grau de control per part l'administració sobre l'execució de les prestacions objecte del contracte i el consegüent risc des del punt de vista d'una bona gestió pública". 

Segons reflecteix l'informe "tal com es detalla en l'Annex B.2. 64 contractes —51 de serveis, 9 de subministraments i 4 d'obres— van ser adjudicats per import de 17.999 euros els de serveis i subministraments i 49.999 euros els contractes d'obres. Aquests imports coincideixen pràcticament amb el límit legal de la contractació menor, establert per a aquests tipus contractuals en un import inferior a 18.000 euros i 50.000 euros, respectivament".

Per això afirma el Tribunal "cal deduir que la seva celebració podria no haver respost a un càlcul de les necessitats públiques a satisfer, degudament planificades i avaluades, sinó als avantatges pràctics de la utilització de la contractació menor des del punt de vista de la simplicitat de la seva tramitació o, fins i tot, en el cas dels contractes subscrits amb càrrec a romanents pressupostaris existents al final de l'exercici, a l'objectiu d'evitar l'anullació d'aquests romanents".

A més assenyala com a cosa curiosa que "l'adjudicació de cinc dels contractes referits va tenir lloc en els últims vuit dies de l'any".

En la fiscalització s'han identificat segons el Tribunal de Comptes " expedients de contractes menors a través dels quals s'ha adjudicat de forma separada el desenvolupament d'actuacions de caràcter necessari, reiterat i previsible, o la realització de prestacions de naturalesa similar que podien respondre a un fi únic, i l'adjudicació del qual, d'altra banda, ha recaigut, amb freqüència, en el mateix contractista".

I a vegades, "la identitat de l'objecte dels contractes, de la unitat administrativa proponent i de l'adjudicatari, unit a l'absència de sollicitud d'ofertes a tercers, permeten concloure que el fraccionament de les prestacions en diversos contractes va perseguir eludir els requisits de publicitat i els relatius al procediment d'adjudicació que corresponguin".

Encara que "en altres ocasions l'Ajuntament al·lega en relació amb el contracte núm. 130, que aquest deriva d'una única autorització de despesa genèrica que empara totes les despeses corresponent als honoraris d'un determinat procurador durant l'exercici 2016, responent el seu import "a prestacions diferents que si no s'haguessin tramitat utilitzant la tècnica pressupostària de l'autorització de despesa genèrica ("A genèrica") haguessin donat lloc als corresponents contractes menors, que en cap cas superarien els 2.900 € cadascun d'ells".

No obstant això, tal com estableix la base 28a de les Bases d'execució del Pressupost General de l'Ajuntament de Barcelona per a l'exercici 2015, prorrogat per a l'exercici 2016, "es considera un sol contracte menor la factura o suma de totes les factures d'un mateix proveïdor que es derivin d'una autorització de despesa genèrica".

A més s'afirma a l'informe "s'han detectat contractes menors successius amb el mateix objecte i adjudicats a la mateixa empresa, la qual cosa equival a una pròrroga d'aquests, prohibida per l'article 23.3 TRLCSP".

De fet en la fiscalització de l'Ajuntament de Barcelona s'han identificat expedients de contractes menors a través dels quals s'ha adjudicat de forma separada el desenvolupament d'actuacions de caràcter necessari, reiterat i previsible, o la realització de prestacions de naturalesa similar que podien respondre a un fi únic, i l'adjudicació del qual, d'altra banda, ha recaigut, amb freqüència, en el mateix contractista". 

ALGUNS DELS CONTRACTES MENORS POLÈMICS

Segons el Tribunal de Comptes "l'Ajuntament de Barcelona va subscriure durant 2016 onze contractes menors de serveis l'objecte dels quals era la realització d'activitats culturals en el barri de Vilapicina i Torre Llobeta en cadascun dels mesos de l'any, de febrer a desembre. Aquests van ser adjudicats a una mateixa empresa per un import acumulat de 190.377,60 euros, IVA exclòs.

Tots ells es basaven en la mateixa necessitat i tenien per objecte genèric les mateixes prestacions de caràcter reiterat en el temps. El fraccionament temporal de la prestació va permetre eludir l'aplicació del procediment obert d'adjudicació, procediment legal que hagués resultat preceptiu atès el valor estimat del conjunt de l'activitat i que garanteix plenament els principis de publicitat i concurrència. En cap dels contractes menors esmentats consta que se sollicitessin ofertes a empreses diferents de l'adjudicatària. D'altra banda, la subscripció successiva de contractes menors amb el mateix objecte i adjudicats a la mateixa empresa equival a una pròrroga d'aquests, prohibida per l'article 23.3 TRLCSP".

També posa en el seu objecte d'investigació el Tribunal de Comptes "els contractes que tenien per objecte el pagament de despeses de la defensa jurídica externalitzada de l'Ajuntament, adjudicant-se tots al mateix proveïdor de serveis, per un import acumulat de 30.760,35 euros, IVA exclòs".

I ho fa perquè "en l'informe de necessitat de cadascun dels acords d'aprovació de despesa s'assenyala de manera similar l'existència d'assumptes judicials que no poden ser assumits pels lletrats i lletrades consistorials, així com la contractació de perits i altres operadors jurídics, per a aportar als processos judicials els documents necessaris per a una millor defensa dels drets i interessos municipals. Tots aquests contractes van ser proposats per la mateixa unitat, responen a la mateixa necessitat, tenen el mateix objecte i van ser adjudicats al mateix contractista i evidència que s'ha fraccionat la contractació del servei per a permetre la seva adjudicació directa mitjançant tres contractes menors diferents, evitant l'aplicació dels procediments ordinaris de preparació i adjudicació contractual prevists en el TRLCSP".

Per això "el valor estimat del conjunt dels serveis contractats hauria obligat a seguir, almenys, els tràmits d'adjudicació del procediment negociat sense publicitat, sollicitant un mínim de tres ofertes si això fos possible. No consta que en cap dels referits contractes menors s'hagin sollicitat ofertes a empreses diferents de l'adjudicatària".

Per això conclou el Tribunal de Comptes dient "el nombre de contractes menors examinats en què s'ha adjudicat de forma separada el desenvolupament d'actuacions de caràcter necessari, reiterat i previsible, o la realització de prestacions de naturalesa similar que podien respondre a un fi únic, tal com s'ha exposat en els paràgrafs anteriors, és de 95, la qual cosa representa un 36,82% dels contractes menors examinats sense incloure els contractes derivats d'acords marc, ascendint el seu import global a 1.553.919,00 euros, IVA exclòs".

L'AJUNTAMENT DE BARCELONA S'OBLIDA DE PROMOURE LA IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES

A més segons l'informe el Tribunal de Comptes "en l'anàlisi de la contractació menor subscrita per l'Ajuntament de Barcelona durant l'exercici 2016 no s'ha observat l'establiment en els contractes menors de condicions especials amb la finalitat de promoure la igualtat efectiva de dones i homes, tal com contempla, amb caràcter potestatiu, la LOIEMH".

Cosa que xoca i molt amb la reivindicació d'Ajuntament feminista encapçalat per l'alcaldessa Colau.

RECOMANACIONS DEL TRIBUNAL ALS AJUNTAMENTS

Entre les recomanacions que fa el tribunal als ajuntaments estudiats es troba  "evitar l'acumulació de funcions d'intervenció en un únic lloc com l'acompliment de funcions addicionals a les de control intern, que incrementin significativament la càrrega de treball o que resultin incompatibles amb les funcions ordinàriament assignades als òrgans d'intervenció".

"Establir mesures necessàries per a assegurar una dotació d'efectius suficient de funcionaris d'habilitació nacional en els òrgans de control intern de les entitats locals, la selecció de les quals correspon a l'Administració General de l'Estat.

A més insta als Ajuntaments de Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa a primer "efectuar una adequada planificació i programació de la seva gestió contractual que possibiliti una contractació conjunta de prestacions de caràcter reiterat i previsible, o de naturalesa similar que responguin a un fi únic, a fi d'afavorir els procediments ordinaris de preparació i adjudicació dels contractes".

Dos "incloure en la seva normativa interna l'obligatorietat de promoure la concurrència en l'adjudicació dels contractes menors, qualsevol que sigui el seu import, mitjançant la publicació d'anuncis de licitació o mitjançant la sollicitud directa d'ofertes a un mínim de tres empreses, excepte que la immediatesa de la necessitat a satisfer el desaconselli".

Tres "adoptar les mesures necessàries per a millorar els sistemes informàtics de registre

i tractament de les dades relatives a la contractació".

Quatre "realitzar una correcta planificació i programació de les actuacions precises per a cobrir les necessitats públiques, restringint la utilització dels contractes menors".

I cinc "establir una normativa interna per a l'aplicació en els contractes menors de les condicions especials amb la finalitat de promoure la igualtat entre homes i dones".

LLEGEIX EL DOCUMENT COMPLERT DEL TRIBUNAL DE COMPTES