Eleccions al Marroc: 17 milions de vots per no canviar res

Els marroquins estan cridats aquest dimecres a les urnes per decidir indirectament la composició de el futur Govern. Votaran en unes eleccions marcades per la pandèmia i en què el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD), de caire islamista, aspira a contenir la seva aparent pèrdua de popularitat i els danys col·laterals de la nova normativa per aconseguir un tercer mandat.

Més de 17 milions de marroquins s'han inscrit per participar en una històrica jornada que, per primera vegada, implicarà triar en un únic dia no només als membres de la Cambra de Representants, sinó també a autoritats regionals i municipals.

Rabat @ep

No obstant això, passi el que passi, tampoc es preveuen grans canvis en la política del Marroc, que segueix girant al ritme que li marca el rei, Mohammad VI, tot i els canvis introduïts en la Constitució per aplacar possibles revoltes derivades de la Primavera àrab de 2011. No en va, depenen directament del monarca departaments clau com Interior o Exteriors. És a dir, guanyi qui guanyi, el país seguirà controlat pels mateixos poders fàctics que l'han dominat fins ara.

El focus d'interès, en qualsevol cas, estarà posat en els comicis legislatius, als quals

concorren més d'una trentena de partits. L'eliminació de el llindar mínim de vots per obtenir representació i la introducció d'un nou quocient en el repartiment d'escons teòricament afavorirà l'atomització de la Cambra.

El canvi de coeficient complicarà que un partit obtingui més d'un diputat per circumscripció. "Al canviar les regles de càlcul, cap partit polític podrà tenir matemàticament més de 100 escons, menys del 25 per cent del total, el que fa molt difícil que hi hagi un clar guanyador", explica la investigadora Rània Elghazouli en un article publicat per la Friedrich Naumann Foundation.

Així, ningú dubta a hores d'ara que de nou serà necessari un pacte entre diferents formacions per governar, en la mesura que ja és així des de l'any 2011. El PJD porta una dècada encapçalant l'Executiu i vol repetir, de nou amb Saadeddine Othman com a abanderat de la formació que al seu dia va liderar Abdelilá Benkirane.

Al davant tindrà a el Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), que actualment és la segona força amb més representació a la Cambra, i a l'Agrupació Nacional Independent (RNI) que lidera Aziz Ajanuch, en les mans estaria la major fortuna del Marroc.

Un altre dels canvis introduïts té a veure amb la igualtat de gènere, ja que no seran 60 sinó 90 els escons que estaran reservats a dones en la pròxima legislatura, d'un total de 395. No obstant això, cap dels principals partits aspira a prendre les regnes amb una dona com a cap de cartell.

PENDENTS DE LA PARTICIPACIÓ

Les eleccions arriben després d'un estiu de rècords pel que fa als contagis de coronavirus, amb xifres inèdites des de l'inici de la pandèmia --pics superiors als 10.000 positius diaris--.

El regne alauita encara té uns 47.000 casos de COVID-19 actius i avança cap als 900.000 en termes globals.

La celebració simultània de diferents eleccions entronca amb l'interès de les autoritats d'encoratjar la participació, si bé la jornada es desenvoluparà encara sota una emergència que, per exemple, estableix restriccions a la mobilitat a partir de les 21.00 hores. En 2016, la participació ja va ser inferior al 43 per cent.

A més, aquest mateix dilluns, el Ministeri d'Educació va ordenar ajornar a l'1 d'octubre l'arrencada de el curs escolar, amb l'esperança que per llavors els contagis estiguin ja més continguts. Més de 15 milions de persones han completat la pauta de vacunació al Marroc, segons dades oficials recollides per l'agència MAP.

Un altre factor que amenaça la participació té a veure amb l'aparent desconfiança que s'ha estès entre la ciutadania cap als partits, tot i que el PJD ha estat teòricament net de casos de corrupció. Segons un sondeig publicat aquest any per l'Institut d'Estudis Socials i Mediàtics del Marroc, al voltant de sis de cada deu marroquins no es fien ni dels partits i dels seus programes.