L'únic terrorista viu dels atemptats del 13-N a París: "No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta"

Retrat de Salah Abdeslam, l'únic supervivent dels comandos terroristes de l'13-N, durant l'obertura de l'judici pels atemptats a París / @BENOIT PEYRUCQ

"No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta". Així ha estat com Salah Abdeslam, l'únic supervivent de la cèl·lula gihadista que va atemptar el novembre de 2015 a París, ha respost al jutge president de tribunal, Jean-Louis Périé, quan aquest li ha indicat que s'aixequés per donar la seva identitat. Perié ha continuat i li ha preguntat sobre quina era la seva feina, al que el belga -d'origen marroquí- ha rebatut que va abandonar tota ocupació per convertir-se "en combatent de l'Estat Islàmic".

L'acusat s'enfronta des d'aquest dimecres a una possible condemna de cadena perpètua -al costat d'altres 10 processats- en un macrojudici que a França ja és considerat com "el judici de segle". El procés és el que, en el seu final, jutjarà els responsables dels atacs terroristes que van tenir lloc a la capital francesa el divendres 13 de novembre del 2015. Aquella tarda una dotzena d'integrants d'Estat Islàmic van atacar diferents punts de París -a sang freda i sense cap mena d' escrúpols- tenint per objectiu les persones que estaven gaudint de l'oci que oferia la capital francesa.

A la primera sessió, el judici ha començat amb 50 minuts de retard i ha comptat amb la presentació dels 14 acusats presents, 11 d'ells detinguts i tres en llibertat vigilada. La resta -són 20 encausats en total- està en ordre de recerca i captura, encara que es creu que cinc dels "desapareguts" van morir a Síria. Abdeslam, vestit de negre i amb barba, ha estat vigilat per una vintena d'agents i ha parlat darrere d'un vidre antibales.

QUÈ VA PASSAR AQUELL DIVENDRES 13?

La primera explosió es va sentir als afores de l'estadi de França, on jugava la selecció francesa amb l'alemanya, i després n'arribarien dos més. Les detonacions van ser per part de tres terroristes que es van immolar, les que van provocar un mort, almenys una desena de ferits i que els milers d'assistents que estaven a l'estadi de França s'haguessin de quedar dins a l'espera de ser evacuats. El president de la república del moment, François Hollande, va ser tret de seguida per poder coordinar tot l'operatiu policial de defensa.

Segons els plans inicials, Abdeslam havia d'entrar en acció en aquell moment, però el seu cinturó d'explosius va fallar. Una de les raons que es creu és que era defectuós, però és en aquest judici on es pretén esbrinar si no li va funcionar o si finalment es va penedir i va marxar a Bèlgica, país en el qual va ser arrestat el 2016.

Sala Bataclan / @ EP

Gairebé paral·lelament als fets de l'estadi de França, l'horror es va traslladar pels carrers de París, concretament en diversos cafès dels districtes 10 i 11. Dos jihadistes (l'altre conduïa) van baixar del seu cotxe per metrallar als clients que es trobaven a les terrasses. Minuts més tard, uns altres tres assaltants es van dirigir a la sala de concerts Bataclan, per posar fi a la vida de prop de vuitanta persones que gaudien del concert del grup de rock, Eagles of Death Metal.

El resultat de l'atac va ser el pitjor per a França després de la Segona Guerra Mundial, amb 130 morts i més de 350 ferits.

COM ES DESENVOLUPARÀ EL JUDICI?

Per poder aclarir les causes i motivacions dels terroristes a cometre els atemptats, saber com es va preparar i depurar responsabilitats, el país de la "Liberté, Égalité i Fraternité" ha construït una sala "desmuntable" dedicada a macrocauses al Palau de Justícia de París. La sala, en la qual també es preveu jutjar als acusats de perpetrar l'atac de Niça el 2016, té una capacitat per a 500 persones i ha costat al voltant de 7 milions d'euros.

En el procés, prop de 1.800 persones ja s'han constituït com a acusació particular i hi haurà més de 300 advocats. Les primeres jornades del judici es dedicaran a la presentació dels encausats i a altres tràmits judicials. Així, durant el primer mes es presentaran les evidències policials i forenses i a l'octubre s'escoltaran els testimonis de les víctimes.

El novembre i desembre hauran de comparèixer les autoritats, entre elles l'expresident François Hollande, i familiars d'alguns dels terroristes morts, per part de la policia o perquè es van suïcidar durant els atacs. Entre gener i març serà el torn dels acusats. Està previst que a finals de maig de 2022 arribi la sentència.

EL MÉS MEDIÀTIC

Si aquest serà el "judici de segle" també es pot dir que serà el més mediàtic. Tot i que no es difondran imatges de la sala, més de 140 periodistes estan acreditats perquè segueixin la causa des de 10 sales annexes per a la premsa i el públic en general. Totes les sessions es podran veure per un sistema de televisió tancat al Palau de Justícia i les víctimes que no hi vulguin acudir presencialment, podran seguir-les des de casa mitjançant una ràdio online.

La causa es desenvoluparà sota estrictes mesures de seguretat, ja que les autoritats creuen que amb el judici s'està posant a França una altra vegada en el punt de mira dels terroristes.