Armes de destrucció massiva i bioterrorisme, l'amenaça gihadista del futur

Els atemptats de l'11-S van suposar un abans i un després en la lluita antiterrorista. Tot i que els grups jihadistes no eren una novetat en 2001 i portaven dècades operant a tot el món, la virulència de l'atac perpetrat per A l'Qaida i l'inusitat de el mètode emprat per fer-ho van fer que els Estats Units, i amb ells tots els altres països, es replantegessin com combatre a aquestes organitzacions.

Ara, 20 anys després, els experts coincideixen que la lluita antiterrorista es troba en un nou punt d'inflexió. La decisió dels Estats Units de sortir de l'Afganistan, on el seu president, Joe Biden, ha donat per complerta la missió de combatre A l'Qaida que es va marcar després de l'11-S George W. Bush, suposa una fita de conseqüències encara per determinar.

Una bandera nord-americana en les restes de les Tores Bessones @ep

La victòria talibà en vigílies de l'aniversari de l'11-S donarà un respir a A l'Qaida, que cal esperar que aprofitarà per recompondre després de diversos revessos en els últims anys, i podria servir d'imant d'atracció de milicians de tot el món, convertint a l'Afganistan al santuari terrorista que ja va ser fa dues dècades.

El gran èxit de la guerra antiterrorista hauria estat que no es repetissin atacs d'aquesta envergadura ni als Estats Units ni a cap altre país occidental, si bé han estat nombrosos els atemptats registrats des de llavors, inclosos els de l'11-M de 2003 a Madrid i els del 17-a de 2017 a Barcelona.

Però tot i la ingent quantitat d'atemptats evitats i els severs cops infligits tant a A l'Qaida primer, amb la mort d'Ossama bin Laden el 2011, com a Estat Islàmic després, amb la supressió del seu autoproclamat califat i la mort del seu líder, Abu Bakr al Baghdadi, a l'octubre de 2019, la seva amenaça, i sobretot, la seva ideologia, no han desaparegut.

ELS GIHADISTES S'HAN QUADRUPLICAT

De fet, com ressalten els experts en gihadisme, el nombre de combatents s'ha multiplicat per quatre en aquestes dues dècades, en què a A l'Qaida li va sortir un competidor en Estat Islàmic, la seva pròpia escissió, que va atreure durant un temps els principals esforços antiterroristes.

Tots dos grups han optat per la seva descentralització, amb la creació de filials repartides per diferents zones del món, però cap dels dos ha aconseguit convertir-se en un "moviment de masses", ressalta Colin P. Clarke, expert del Soufan Center, en un article a 'CTC Centinel'.

Aquest model descentralitzat i més atomitzat "és menys efectiu a l'hora d'executar amb èxit operacions externes i atacs espectaculars", com demostra el fet que el nombre d'atacs perpetrats per aquests dos grups es manté en descens des 2017, explica.

Aquest any va registrar un rècord d'atacs obra de 'llops solitaris' en nom d'Estat Islàmic i A l'Qaida, però des de llavors aquest tipus d'accions també han disminuït de forma considerable, subratlla aquest expert, advertint que això no vol dir que l'amenaça hagi desaparegut.

De fet, l'existència de filials a diferents països i regions, com ara el Sahel, ofereix als que volen fer la jihad la possibilitat de triar on, mentre que fa dues dècades aquesta opció pràcticament es limitava a l'Afganistan.

Segons l'opinió de Clarke, el més probable és que aquest procés de descentralització i d'un major interès pel local i per aprofitar el malestar de determinades poblacions cap als seus governs continuï en el futur. El resultat seran molts "petits focs" d'apagar i que en un moment donat poden convertir-se en "un gran incendi" i la continuació de la propaganda gihadista que pot servir per mobilitzar 'llops solitaris'.

ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA I BIOLÒGIQUES

La gran preocupació actual és que aquests grups tinguin accés a armes de destrucció massiva o que puguin dur a terme atacs biològics. Els grups terroristes, recorda Clarke, ja han mostrat en el passat interès en fer-se amb armes químiques, radiològiques i nuclears i en el context actual cal esperar que ho intentin "amb més zel".

En la seva opinió, l'adquisició de bombes nuclears sembla avui en dia "fora de l'abast" d'aquests grups, a el temps que l'amenaça de bioterrorisme s'ha incrementat per la "miniaturització, proliferació i manipulació genètica, la qual cosa disminueix la probabilitat de detecció" i augmenta per tant les probabilitats d'atac.

"Els avenços en biotecnologia, juntament amb les tecnologies que són més accessibles i disponibles, s'han incrementat les probabilitats que actors malignes siguin capaços de crear agents biològics i patògens que podrien usar-se en un atac", prevé, recordant la tradicional disposició dels terroristes a incloure les últimes tecnologies en el seu repertori, com ho prova actualment l'interès de grups com a Estat Islàmic, Hezbollah o Hamàs d'utilitzar drons armats.

Segons l'opinió del general retirat Joseph L. Votel, antic comandant del Comandament Central (Centcom) nord-americana i responsable de la coalició contra Estat Islàmic, en el futur cal esperar "un enemic més sofisticat que aplicarà una varietat d'enfocaments i estratègies, no només artefactes explosius improvisats i atacs físics, per pertorbar la nostra manera de vida i els nostres interessos ".

LA IMAGINACIÓ, FONAMENTAL

Per poder fer-hi front, cal també ser imaginatius a l'hora d'afrontar aquest desafiament terrorista, no només les últimes tecnologies, compartir informació o forjar aliances. "La nostra imaginació està sempre molt limitada", lamenta Ali Soufan, antic agent del FBI i expert en A l'Qaida, a 'CTC Sentinel'.

"Després del 11-S, era corrent escoltar els analistes dir que simplement no podien imaginar-se que algú fes estavellar un avió contra un edifici", recorda, defensant la necessitat d'"aprendre les lliçons del passat".

També adverteix el risc que podria suposar "una falta d'imaginació sobre el que podria passar" i el tipus d'atemptat que els jihadistes podrien perpretrar Alex Younger, antic director del MI6 britànic, en una entrevista a l'esmentada revista que publica el Centre de Lluita contra el Terrorisme (CTC) de West Point. Per això, sosté que cal concebre que els jihadistes puguin dur a terme per exemple atemptats biològics per poder intentar evitar-los.

Per l'únic pel que fins ara no han mostrat interès "són els ciberatacs", comenta a 'CTC Sentinel' Michael Morell, encarregat d'informar en nom de la CIA a George W. Bush l'11-S i que va arribar a ser sotsdirector de l'agència. "Jo crec que prefereixen veure morts que llums apagats o falta de gasolina", afegeix, tot i que reconeix que "algun dia" podrien interessar-se.

D'altra banda, també hi ha el risc del que Clarke qualifica de "fatiga antiterrorista". "Menys programes de cooperació en matèria de seguretat amb països socis en regions volàtils i una presència antiterrorista occidental menys robusta en estats fràgils ja està oferint als grups jihadistes l'oportunitat de regenerar les seves xarxes, reclutar nous membres i controlar àmplies franges de territori que podrien usar-se per planejar atacs terroristes fora de les seves fronteres".

Biden ha defensat que les veritables amenaces per als Estats Units i Occident són actualment Rússia i Xina. Morell, l'antic sotsdirector de la CIA, reconeix que els dos països han construït "capacitats increïbles" en aquests anys mentre que Washington s'ha quedat enrere. Però, afegeix, "haurem d'esbrinar com enfocar-nos en la Xina i Rússia sense oblidar com afrontar el terrorisme". En els propers 5 o 10 anys "haurem de veure com caminar i mastegar xiclet a el mateix temps", resumeix.