dimarts, 21 de setembre de 2021

Què ha passat amb els avals del 'procés'?

|

Arxiu - Una vista davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Gran Sala)
Tribunal de Comptes / @ EP


Els avals van ser un tema "de moda" el mes de juliol. Després d'unes setmanes d'incertesa i especulacions sobre possibles bancs, finalment l'Institut Català de Finances va avalar els 5,4 milions d'euros amb què han de fer front 34 ex-alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat, entre els quals destaquen Carles Puigdemont o Artur Mas, pel presumpte desviament de fons per impulsar il·lícitament el 'procés' a l'exterior.


Dos mesos després, la polèmica s'ha desplaçat dins de l'ens públic que va imposar les famoses fiances, el Tribunal de Comptes (TC). Tal com ha informat aquest dimarts El País, els avals "han desencadenat una intensa batalla jurídica" en el si de Tribunal, que repercuteix també a l'Advocacia de l'Estat.


El centre de la qüestió s'estableix en "saber si una Administració pot avalar amb diners públics la multa a un ex-alt càrrec acusat d'ús indegut de diners públics d'aquesta mateixa Administració", explica el rotatiu. És a dir, si la Generalitat pot avalar a algú que, segons la justícia, ha "agafat" diners de la mateixa administració amb la intenció d'utilitzar-los per causes que s'escapen de la legalitat.


PARTIDA A TRES BANDES


Com si fos una partida de pòquer, tant la part afectada com la incriminatòria estan jugant les seves cartes per resoldre el procés segons els seus interessos. En el cas dels encausats, han llançat un seguit d'estratègies perquè es retiri un informe que el Tribunal de Comptes va demanar al juliol a l'Advocacia de l'Estat davant la desconfiança de "suficiència i legalitat" que suposaven -i suposen- els avals. Si aquest informe segueix endavant, els ex-alts càrrecs i funcionaris demanaran que, almenys, puguin fer al·legacions per explicar la viabilitat d'aquests avals.


Segons explica El País, la situació implica ara mateix a tres parts. D'una banda hi ha el Tribunal de Comptes, amb la delegada instructora, Esperanza García i el seu superior, el president de la Secció d'Enjudiciament, José Manuel Suárez Robledano, els quals van preguntar a l'Advocacia de l'Estat sobre la legalitat dels avals.


D'altra banda hi ha les defenses dels encausats -encapçalats en aquesta iniciativa per Oriol Junqueras i Raül Romeva, entre d'altres- els quals volen que el TC rectifiqui i no segueixi amb l'informe; i en tercer lloc l'advocat de l'Estat davant del tribunal, Rafael García Monteys, que espera des de fa mes i mig que els seus superiors li donin instruccions sobre si ha de respondre o no a la sol·licitud del tribunal.


ELS RECURSOS DELS ENCAUSATS


Els primers recursos es van presentar els passats 3 i 5 d'agost, d'acord amb les informacions d'El País. El que deien les impugnacions és que es considerava "improcedent" la petició de l'informe a l'Advocacia i demanaven que es revoqués la sol·licitud. De forma addicional, també volien que se'ls permetés efectuar al·legacions sobre la procedència de la consulta i "els termes en què hauria peticionar-se".


Si es rebutjaven aquestes pretensions, indica El País, demanaven de nou que abans que Esperanza García, la delegada instructora de TC, decidís sobre els avals, se'ls donés trasllat "de l'informe i termini per fer al·legacions a la mateixa", per considerar que el criteri de l'Advocacia pot ser decisiu en el curs d'aquest procediment.


UNS AVALS "PECULIARS"


El segon recurs formulava ja directament les al·legacions preteses, i sostenia que quan la delegada instructora, Esperanza García, prengués una decisió sobre aquests avals havia de "limitar-se" a resoldre si aquesta fórmula de pagament "s'ha prestat d'acord amb un instrument legalment previst" i si "el mateix cobreix les quantitats que es deriven de la liquidació provisional".


Les respostes a aquestes dues hipòtesis serien afirmatives, ja que els avals neixen d'un fons ja creat, el Fons Complementari de Risc, i cobreixen la quantitat de 5,4 milions d'euros, que és la que el tribunal demana. L'escrit subratlla que l'esmentat decret és vàlid perquè va tenir el suport del Consell de Garanties Estatutàries, apunta El País.


No obstant això, el final no va ser "feliç" per als encausats, ja que García va contestar negativament el passat 1 de setembre, i va justificar la seva petició a l'Advocacia de l'Estat, per mitjà de president de la Secció d'Enjudiciament, adduint "les peculiaritats observades en els avals presentats", explica el diari.


UN ALTRE RECURS, ARA ALS SUPERIORS DE GARCÍA


Després de conèixer la negativa de retirar l'informe, les defenses han presentat un nou recurs davant la instància superior, la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes, on es denuncia "una suposada vulneració de drets fonamentals amb el resultat de causar indefensió", detalla el País. El que es demana és que els tres magistrats d'aquesta Secció anul·lin les decisions de la instructora García "substituint-la per una altra en la qual s'acordi atorgar tràmit d'audiència i al·legacions a aquesta part".


El nou recurs destaca que aquest tràmit s'hauria de fer abans "de la resolució de la delegada instructora relativa a l'admissió dels avals". A més, els equips jurídics també han insistit que si es tira endavant amb l'estudi, es "retalla de forma definitiva la possibilitat dels meus representats -és a dir els ex-alts càrrecs- de fer valer les seves al·legacions davant d'un acte que determinarà de manera definitiva una greu afectació en els seus béns i havers".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH