dilluns, 18 de octubre de 2021

Plou (de veritat) sobre l'escenari del Tívoli

|

Dalmases

@ Pablo-Ignacio de Dalmases


Que el teatre musical està arrelant amb força a Barcelona és una realitat evident. Cada vegada són més abundants i diverses les ofertes d'espectacles d'aquest gènere, tant en gran, com en petit format. Però en aquests últims anys i pel que fa a les produccions més ambicioses i importants, s'ha produït una novetat interessant i és el fet que, a diferència d'abans, en què aquest tipus de muntatges es produïen a Madrid, s'estrenaven en la capital i arribaven més tard a la ciutat comtal, ara neixen a la pròpia Barcelona. Així va passar amb "La gàbia de les boges" i "La botiga dels horrors". I en la temporada que ara comença passarà el mateix amb una versió teatral de "Cantando bajo la lluvia".


El film musical estrenat el 1952 i protagonitzat per Gene Kelly, Donald O'Connor i Debbie Reynolds forma part per dret propi en el retaule dels grans títols de la història de cinema. Però convertir aquesta obra en teatre no és precisament fàcil. Especialment quan cal aconseguir el mateix efecte que veiem a la pantalla quan els protagonistes cantaven allò de "Singing in the rain" i ho feien precisament mentre diluviava sobre els seus cossos serrans.


Doncs bé, ara arriba al teatre Tívoli una versió teatral de "Cantando bajo la lluvia" dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix en la qual la famosa cançó serà interpretada de viva veu mentre plou realment sobre l'escenari. "És curiós -comenta Llàcer- però precisament hem pogut dur a terme aquest muntatge per les condicions tècniques d'aquest teatre que ens permet utilitzar un cabal de 1.000 litres d'aigua que cau realment sobre els intèrprets mentre interpreten i canten la famosa cançó. Cabal que, per cert, es reaprofita gairebé íntegrament. La qual cosa constitueix un mèrit sobre el que passava a la pantalla gran ja que en el cinema es roda amb veu figurada i després aquesta es sobreposa sobre el filmat. Aquí ballen i canten alhora amb música en directe".


El projecte ha costat un any i mig de preparació i en l'obra intervenen 23 intèrprets -amb Iván Labanda, Diana Roig, Ricky Mata, Mireia Portas en els papers protagonistes-, altres tants tècnics i nou músics. Llácer recorda alguns dígits: hi ha catorze peces musicals -algunes d'elles cantades en anglès, perquè de tant haver-les sentit en la seva versió original, ha semblat innecessari traduirles- 75 canvis d'escena, 190 de vestuari i encara abans d'haver-se estrenat, s'han venut ja més de 25.000 localitats. I a més no és un espectacle produït en franquícia i subjecte als condicionants dels titulars dels drets, sinó creat amb tota llibertat.


L'obra estarà a la cartellera del teatre del carrer Casp i la temporada vinent s'estrenarà a Madrid, mentre alternarà amb "La jaula de las locas" que segueix en explotació tenint en compte la seva excel·lent acollida. Per cert, com va recordar el productor, van estar representant "La jaula de las locas" a Barcelona en plena pandèmia, amb limitació d'aforament al 50% i prohibició de desplaçaments entre termes municipals. Així i tot, van resistir. I és que el fer teatre és, per sobre de tot, una vocació.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH