ERC vol indemnitzar als 'maquis' en la seva esmena de totalitat a la Llei de Memòria Democràtica

@EP

ERC ha presentat una esmena de totalitat a la Llei de Memòria Democràtica per considerar que la norma que busca ampliar la norma vigent des de 2007 és manifestament insuficient i ha presentat un text alternatiu perquè sigui el que es tramiti.

El grup que ara capitaneja Gabriel Rufián, ja va votar en contra llavors de la llei afavorida pel Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i sosté que la decisió de l'Executiu de coalició de modificar aquella norma els ha donat la raó.

Però el nou text, redactat sota mandat de l'exvicepresidenta primera de Govern, Carmen Calvo, tot i que el Consell de Ministres el va aprovar després del seu cessament el passat de juliol, tampoc convenç els membres d'ERC, que intentaran que sigui substituït per la seva pròpia norma .

COMPENSAR ELS REPRESALIATS

En concret, en el seu text alternatiu, a què ha tingut accés Europa Press, ERC planteja reconèixer a "qualsevol perjudici econòmic o patrimonial sofert per persones físiques o jurídiques" i el dret a la seva "reparació".

Així, advoquen per obligar el Govern a "restituir els béns immobles, diners i altres valors, béns mobles i arxius documentals, requisats a les persones físiques o jurídiques, entitats o institucions, a favor del qual reconegui la reparació, o als seus familiars", ja sigui mitjançant la devolució del bé o compensant el seu valor econòmic en l'actualitat.

HOMENATGES A REPRESALIATS FINS EL 1982

També quantifiquen en 135.000 euros la indemnització que volen que es pagui a les persones beneficiàries dels que "van morir o van desaparèixer per la repressió franquista, a les mans de funcionaris de l'Estat o organitzacions paramilitars, fins al 27 de desembre del 1978".

A més, dóna un any a Govern per presentar un estudi sobre la repressió contra les "persones i col·lectius que van lluitar pels valors democràtics i els drets nacionals, entre els anys 1975 i 1982, perpetrada per funcionaris l'Estat i organitzacions paramilitars" i que després estudiï fer-los homenatges i possibles vies de reparació.

La llei també obliga a la celebració d'homenatges persones que van ser "perseguides per destacar-se en la lluita democràtica a favor d'un Estat descentralitzat i de l'afirmació nacional dels seus territoris", així com a altres col·lectius com els afusellats, presos, exiliats o les dones per la seva especificitat com a víctimes de la repressió.

ERC demanda, així mateix, reconèixer jurídica i moralment la "lluita per la democràcia" dels 'maquis' i de totes les persones que van formar part d'organitzacions i guerrilles antifranquistes, amb indemnitzacions econòmiques incloses. Per als brigadistes internacionals reclama distincions oficials.

RECONÈIXER LA TRICOLOR COM PRÒPIA

El text dels independentistes persegueix reconèixer per llei a la II República com "un Estat democràtic i de dret, precursor del present sistema polític", així com reconèixer "les seves lleis i símbols com a propis i històrics", i deixar clar que el que va passar el 18 de juliol de 1936 va ser una revolta de part d' "un grup d'oficials, caps i generals de l'exèrcit contra les seves mans i el Govern de la República".

A més, inclouen un article perquè, "en virtut de la imprescriptibilitat dels crims contra la Humanitat, el Govern doni" suport econòmic i jurídic a les reclamacions que per aquest motiu formulin ciutadans, entitats o institucions pels delictes comesos durant la dictadura franquista ".

La llei que defensen els republicans també contempla declarar il·legals els tribunals creats durant la Guerra Civil per imposar condemnes per motius polítics, ideològics o de creença religiosa, així com totes les seva resolucions, especialment les sentències dels consells de guerra, del Tribunal d'Ordre públic, entre d'altres.

CERTIFICAT ESPECÍFIC SOBRE COMPANYS

En el cas del president de la Generalitat, Lluís Companys, afusellat després d'un consell de guerra, la norma preveu que el president de Govern lliuri la certificació corresponent de nul·litat al president català.

ERC proposa l'aprovació de "sentències de nul·litat" per part de tribunals militars, l'Audiència Nacional i els tribunals superiors de Justícia i atorgar dret a demanar-als afectats, els seus familiars o les administracions públiques si els represaliats havien exercit una activitat o càrrec rellevant en aquestes.

El text inclou un altre article perquè en un any les administracions invalidin totes les distincions, nomenaments, títols honorífics i altres formes d'exaltació d'adeptes al règim, així com de condecoracions concedides per "fets de col·laboració amb el franquisme" o vulneració dels drets fonamentals.